Diferència entre revisions de la pàgina «República d'Irlanda»

m (→‎Gastronomia: accent)
== Història ==
{{Principal|Història d'Irlanda|Regne d'Irlanda}}
Al [[segle VII A.C.]] els celtes van ocupar l'illa i van dividir el territori irlandès en cinc regnes.
 
L'any [[423]] amb l'arribada de [[Sant Patrici]] a terres irlandeses, és considerat com el principi del cristianisme a [[Irlanda]], transformant-se en la religió predominant a l'illa en poc temps.
 
Els [[víkings]] arriben a l'illa l'any [[854]] i s'estableixin a [[Dyflinn]] (Dublín).
Al [[segle IX]] els [[vikings]] i els [[celtes]] es fusionen en una nova cultura en que s'incorporen elements de les dues cultures.
 
L'any [[1169]] els anglesos ocupen l'illa després de derrotar als regnes irlandesos de [[Wexford]] i [[Dublín]], finalitzant la conquesta completa de l'illa l'any [[1171]] amb la caiguda de [[Waterford]].
 
Després de que el rei anglès [[Enric VIII]] es proclami sobirà d'Irlanda per accentuar el seu control i contrarestar l'influencia de la resistència, i adopti la [[religió protestant]], esclaten varies rebel.lions entre els anys 1.569 i 1.573 encoratjades per la dinastia [[Desmond]], que defensava la [[religió catòlica]] i el independentisme; [[Anglaterra]] finalment es va imposar a les comunitats rebels i va accelerar l'enviament de colons anglesos per acabar amb la majoria irlandesa als districtes més problemàtics.
 
Al [[1594]] els nobles irlandesos van llançar una nova rebel·lió coneguda com la [[Guerra dels Nou Anys]], que es va escampar per tota l'illa i va acabar amb la derrota i exili del rebels irlandesos.
[[Espanya]] al [1601]] va enviar tropes a [[Irlanda]] per donar suport als catòlics que encara sostenien la lluita contra les tropes angleses, però la coalició cristiana va ser derrotada per les tropes angleses a la [[batalla de Kinsale]] el [[3 de gener de 1602]].
 
Al [[1639]] va començar una nova onada de rebel·lions, aprofitant la guerra civil que va enfrontar als republicans i monàrquics anglesos, proclamant-se [[Irlanda]] com a govern autònom. Les tropes angleses al [[1649]] van derrotar als rebels irlandesos, van confiscar les seves terres i se les van lliurar als pobladors protestants anglesos i irlandesos.
 
L'any [[1689]] els irlandesos es van dividir entre aquells que recolzaven al rei catòlic [[Jacob II]] i els protestants que recolzaven a [[Guillem d'Orange]], guanyant finalment a la [[batalla d'Aughrim]] els partidaris d'Orange l'any [[1691]].
 
Des de l'any [[1695]] en que es va aprovar la [[Llei Popery]], que prohibia als catòlics irlandesos exercir càrrecs de govern, ingressar a l'exèrcit, posseir terres o educar als seus fills en la fe cristiana, fins al [[segle XVIII]], els protestants varen predominar a totes les instàncies públiques.
 
Des de l'1 de gener de [[1801]] fins al 6 de desembre de [[1922]], l'illa va formar part del que era el ''[[Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda]]''. Des de l'any [[1874]], i especialment a partir de l'any [[1880]] sota el lideratge ideològic de [[Charles Stewart Parnell]] els irlandesos intentaren d'aconseguir el retorn dels seus poders polítics a través del [[Partit Parlamentari Irlandès]], que hagués dotat a l'illa d'autonomia política sense haver de prendre el dràstic pas d'independitzar-se del [[Regne Unit]]. Va començar a semblar una opció viable el [[1911]] quan la [[Cambra dels Lords]] va deixar de ser vetada i [[John Redmond]] signà la tercera llei d'autonomia. Tot i això, els [[protestantisme|protestants]] irlandesos del creixent moviment [[unionista]] varen témer ésser discriminats i perdre els seus privilegis si els [[catolicisme|catòlics]] (majoria a Irlanda) assolissin una situació de poder real. Tot i que l'unionisme existia a tota Irlanda, des de finals del [[segle XIX]] que aquest era més prominent a la regió de l'[[Ulster]], on la industrialització es trobava en un estat molt més avançat que en la resta d'Irlanda, més semblant a un medi agrari. Els unionistes temien especialment que les mesures de taxació proteccionista fossin perilloses per a l'economia de les regions industrialitzades del nord de l'illa. Amb el lideratge del [[Dublín|dublinès]] [[Sir Edward Cradson]] i de [[Sir James Craig]], nascut a l'Ulster es va consolidar un protestantisme de caire més militant.
 
27

modificacions