Giambologna: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot: corregint els apòstrofs (1) i ela geminada (6) |
|||
Línia 3:
== Inicis ==
Nascut a Douai, a [[Flandes]], en 1529, va dur a terme el seu aprenentatge en el taller de l'escultor [[Jean Dubroeucq]], amb qui va col
Aquesta primera fase de la seva educació artística es poc conegutda pels seus biògrafs que atribueix, però, gran importància a l'estada a [[Roma]] de Giambologna, on va arribar el 1550 per estudiar les antigues estàtues de les col·leccions privades i obres modernes, en particular les de [[Miquel Àngel]].
Línia 13:
Potser no va conèixer mai en persona a Miquel Àngel, però el seu art el va impressionar prou com per emular-lo i intentar superar els seus models.
En les seves obres hi ha una forta propensió a la tensió dinàmica de les figures clarament inspirada en Miquel Àngel, Giambologna però es va convertir en el més important escultor manierista a Florència per l'originalitat de la seva producció, plena d'estàtues de marbre i estàtues de bronze de grans i petites dimensions que van ser capaços de captar el gust i reconeixement d'
== Primer periode florentí ==
[[Fitxer:BO-nettuno.jpg|thumb|right|200px|Giambologna. ''Font de Neptú''. Bolonya]]
Giambologna es va traslladar a Florència el 1552, trobant allotjament i protecció a casa de Bernardo Vecchietti, home culte, molt refinat i gran col
L'amistat de Giambologna amb el noble florentí va ser decisiva per a l'escultor florentí ja que el va introduir a la cort dels [[Mèdici]], presentant-li al futur Gran Duc [[Francesc I de Mèdici]].
Línia 23:
El seu ascens va ser força lent, perquè en el moment de la seva arribada a la ciutat altres artistes que gaudien de la protecció de la noblesa com [[Baccio Bandinelli]] protegit de [[Cosme I]] i de la seva esposa [[Eleonora de Toledo]] i [[Benvenuto Cellini]] que estava vivint el seu periode de màxima glòria en acabar el 1554 el seu [[Perseu (heroi mític)|Perseu]], sota les arcades de la [[Loggia della Signoria]].
Inicialment Giambologna es va haver de conformar amb encàrrecs de segona classe; el 1559 talla l'emblema dels Mèdici a l'escala del [[Palagio di Parte Guelfa]] que Giorgio Vasari estava renovant en aquest moment i l'any següent van crear un relleu en alabastre destinat al príncep [[Francesc I de Mèdici]] que representa l'''Al
Es remunta a 1560 el ''Bacus'' del [[Bargello]], el primer conjunt monumental de bronze de l'artista i en el mateix any va prendre part en el concurs per a la '''Font de Neptú''' a la [[Piazza della Signoria]] encarregada per [[Cosme I]], realitzada per [[Bartolomeo Ammannati]], encara que conscient de tenir poques possibilitats de guanyar, Giambologna sabia que era una excel
Poc després va rebre el prestigiós encàrrec de Francesc I, el grup de marbre amb ''Samsó i el filisteu''. L'obra recull clarament els models de Miquel Àngel en la tensió dinàmica de les figures en la lluita i la pluralitat de punts de vista oferts per l'escultura, però també mostra la seva forta tendència al naturalisme sobretot en la representació d'animals, com els del balcó del [[Bargello]], entre les que podem veure un gall d'indii un mussol Després de la primera que va rebre el prestigiós càrrec de Francis I, el grup de marbre amb Samsó i el filisteo, que en la dècada dels setanta es va traslladar al pati del Casino di San Marco i es col loquen en una font amb un pedestal en els que es trobaven en alguns micos de bronze (una de les quals es conserva al Louvre de París). El llibre té clarament michelangioleschi models de la tensió dinàmica de les figures en la lluita i la pluralitat de punts de vista oferts per l'escultura, però també mostra la seva forta tendència al naturalisme, el que li va fer molt intel·ligent en la representació d'animals, com els que Bargello veure a Verona, entre les que podem veure un gall d'indi, un gall d'indi i un mussol de la cova de la Villa Mèdici di Castello.
Línia 36:
[[Fitxer:Giambologna-Flying Mercury-Louvre.jpg|thumb|left|200px|Giambologna. ''Mercuri volant''.]]
Mentre estava treballant en la font de la Plaça Major, el delegat papal Cesi encarega una estatua a Giambolgna per ser col
El projecte mai va ser portat a terme, però Giambologna desenvolupa un model conservat al [[Museu Cívic de Bolonya]], que és només el primer de molts bronzes amb el mateix tema realitzat per l'artista, que s'anomena precisament ''Mercuri volant''. L'escultor més tard va convertir Mercuri en una estatua molt més dinàmica i a punt per enlairar, el que suposa una llibertat de moviment i de lleugeresa mai vista.
| |||