Joaquim Maria Bartrina i d'Aixemús: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 2:
'''Joaquim Maria Bartrina i d'Aixemús''' ([[Reus]], [[26 d'abril]] del [[1850]] - Barcelona, [[3 d'abril]] del [[1880]])<ref>{{GEC|0008034}}</ref> fou un [[Poesia|poeta]] català, germà de [[Francesc Bartrina i d'Aixemús]].
Autodidacte, fortament influït per la sensibilitat romàntica i pels corrents naturalistes i positivistes, va estudiar a Reus i va destacar per cedir llibres al [[Centre de Lectura]] de la ciutat. En la revista d'aquesta entitat va publicar la primera obra ''Pàgines d'amor''. També dirigia obres de teatre (va escriure dues obres teatrals: ''Lo Matrimoni civil: apropòsit en un acte, en vers y en català'' i ''El Nuevo Tenorio'', conjuntament amb [[Rossend Arús]], i traduí ''la Dama de las Camelias'' de [[Alexandre Dumas (fill)|Dumas]]). Altres obres poètiques foren: ''Algo'' (una primera edició el 1874 i una segona ampliada el 1877 [http://bdh.bne.es/bnesearch/detalle/3312714], que tingué nombroses reimpressions), ''De omni re scibili'' i ''Epístola'' (1876, l'obra més premiada). Va dirigir ''[[El Mosquito]]'' (1869), periòdic satíric reusenc.
Fou un escriptor d'esponjosa receptivitat intel·lectual i d'oberta curiositat científica. Quan ja estava malalt es va traslladar a [[Barcelona]] on col·laborà en la premsa barcelonina de l'època, participà en els [[Jocs Florals]] i traduí al castellà, el 1876, l'obra de [[Charles Darwin]] ''El Origen del hombre: la selección natural y la sexual''. De Darwin aprengué els mètodes positivistes. La seva poesia, deutora d'[[Heinrich Heine]], [[Giacomo Leopardi]] i [[Gustavo Adolfo Bécquer]], recull en paraules de [[Joaquim Molas]], ''la crisi de l'absolut romàntic i, alhora, la pèrdua de confiança en la filosofia experimental''.
| |||