Assut de la Reial Séquia de Montcada: diferència entre les revisions

[[Jaume el Just|Jaume II d'Aragó]], a [[1321]] va atorgar una sèrie de furs i privilegis que permetien als regants de la [[Vega de València]] exigir la cessió de l'aigua en tandes de quatre dies cada vuit. La tanda havia de passar l'[[assut de la Sèquia de Montcada|assut de Montcada]] sense que els regants d'aquesta [[sèquia]] poguessin quedar-se-la, pel que el dia corresponent se situaven a la almenara Reial el sequier de [[Montcada]] i un síndic de la Vega, que marcaven el nivell normal de l'aigua abans de arribar la dotació completa de la tanda. Aquest senyal servia de referència a partir d'aquell moment per repartir l'aigua que arribava de més al [[assut]] i poder desviar cap a la vega. En la dècada de [[1860]] la almenara Reial va ser objecte d'un aferrissat plet de nou amb les altres de la Vega de València, concretament sobre els taulers que la tancaven. Mentre Montcada afirmava que la almenara tan sols tenia la funció de desaiguar l'assut, els segons reclamaven el seu dret històric a què Montcada cedís els dos terços de l'aigua que arribava a aquest. A més es discutia si l'aigua que cedia Montcada havia de partir en la mateixa almenara Reial, o desviar-se per la [[sèquia de la Tandera]], a [[Paterna]], tal com afirmaven els de Montcada. El plet, finalment, es va resoldre reconeixent l'obligació de la [[Sèquia Reial de Montcada|Reial Séquia de Montcada]] de comptar tan sols amb l'aigua que desviava la almenara Reial dotada de quatre taules de fusta de vuit dits d'altura cadascuna.<ref name=uno/>