Diferència entre revisions de la pàgina «Aripert II»

Immediatament després el ducat de Bèrgam va ser rebaixat a [[gastald |gastaldat]] (un territori d'administració reial) per poder-lo controlar directament, a través dels seus homes de confiança, degut a que s'havia format a Bèrgam un grup de poder, al haver-se convertit Bèrgam, des de la mort de Clef, en un dels ducats més forts. Un nou intent de rebel·lió es va forjar poc després: el [[ducat de Friül|duc de Friül]], [[Còrvul de Friül|Còrvul]] es va aixecar, però Aripert el va derrotar, el va cegar i el va reemplaçar pel seu fidel [[Pemmó de Friül|Pemmó]].

 

 

Un cop passades les tensions inicials, el regne de Aripert va ser pacífic i pròsper, però segons [[Pau el Diaca]], el rei va concebre amb el temps una desconfiança creixent i profunda de tothom, que vorejava la mania persecutòria. Es va disfressar amb la finalitat d'escoltar dissimuladament el que pensava d'ell el carrer i el poble de Pavia. Llegendària va ser també la seva cobdícia: en rebre un ambaixador estranger, apareixia en roba gruixuda i en mal estat, per no encoratjar el desig de saquejar d'altres sobirans.