Longobards: diferència entre les revisions

[[Alboí]] s'havia casat el [[566]] amb [[Rosamunda]], la filla del rei gèpid [[Cunimond]], que havia estat derrotat pels lombards. Aquesta matà el seu marti a [[Verona]] i posteriorment fugí a [[Ravenna]]. El seu successor [[Clef]] també fou assassinat al cap de només 18 mesos. Això provocà un període d'inestabilitat de deu anys on els diferents ducats es governaren independentment sense un rei per damunt. Finalment, davant del perill que suposaven els [[francs]], el fill de Clef, [[Autari]], fou escollit rei. Aquest aconseguí aturar una invasió del franc [[Khildebert]] que actuà amb el vist-i-plau de l'emperador bizantí Maurici.

 

 

L'arribada de [[Rotari]] al poder suposà l'ascens d'un dels reis llombards més enèrgics. Aquest augmentà els seus territoris amb la [[Ligúria]] (643) i els territoris que l'[[Imperi Bizantí|imperi]] encara tenia al [[Vèneto]]. A més, Rotari promulgà un edicte que duu el seu nom amb les lleis i costums del seu poble, escrit en [[llatí]]. El seu fill [[Rodoald]], que el succeí, fou assassinat per una facció catòlica. Amb la mort d'[[Aripert I]], el regne fou dividit en els seus dos fills, Godepert i Pertarit, amb capitals a [[Pavia]] i [[Milà]] respectivament. Un nou rei, [[Grimoald I de Benevent|Grimoald]], fill del duc de [[Friuli]] i [[Benevent]], expulsà Pertarit del poder. Aquest cercà l'ajut d'[[avars]] i [[francs]] i posteriorment dels [[bizantins]] per recuperar el poder però no ho aconseguí. No fou fins la mort de Grimoald i el seu fill el 671 que [[Pertarit]] tornà de l'exili per recuperar el tron. Respecte a la seva política promogué la tolerància entre arrians i catòlics. Els arrians no ho acceptaren però finalment foren derrotats pel fill del rei Cunnipert que era pro-catòlic.