Diferència entre revisions de la pàgina «Calendari hebreu»

Sense canvi de mida ,  fa 7 anys
m
m (Correcció lingüística)
A l'any [[359]], el savi Hil·lel II va perfeccionar els càlculs i mètodes coneguts, i va establir els mecanismes d'embolisme de l'any emprats fins al dia d'avui, que han sigut corroborats per les últimes i més modernes observacions astronòmiques. Aquests càlculs ja eren coneguts des de centenars d'anys ençà, però fins aleshores es preferien els mètodes empírics per establir el començament del mes (visualització del naixement de la lluna), el començament de la primavera (en base a la maduració de les messes), i l'arribada de l'[[equinocci]] de primavera (moment en què el dia i la nit tenen la mateixa duració), mentre que els anuaris eren emprats solament en cas d'impediments, com en els dies nuvolosos.
 
Es creu que la raó per la qual Hil·lel II va publicar el calendari hebreu tal com s'utilitza des dels seus temps fins als nostres dies, prové d'una de les decisions preses pel [[Cristianisme]] en el primer [[Concili de Nicea I|Concili de Nicea]], celebrat l'any [[325]], a instàncies de l'emperador [[Constantí I]] el Gran]]. Segons la tradició cristiana, [[Jesús]] de Natzaret fou crucificat el [[Divendres Sant]], coincident amb el divendres de la Pasqua jueva. El Concili decidí desvincular-se del [[judaisme]] també en aquest aspecte, i prescindir de la necessitat d'esbrinar any rere any, la data exacta de la Pasqua jueva. A tal efecte, s'estipulà que el primer dia de la Pasqua cristiana, el [[Diumenge de Rams]], se celebrés el primer diumenge després de la lluna plena, immediatament després de l'equinocci de primavera. De totes maneres, la decisió de Nicea va despertar el temor entre els jueus de l'època, que els cristians els hi prohibissin anunciar els començaments de mes i els embolismes de cada any, indispensables per al normal discorrement de la vida jueva. I d'aquí la necessitat d'un calendari preestablert per endavant i acceptat per totes les diàspores del poble jueu.
 
Un [[any tròpic]], o circumval·lació de la Terra al voltant del Sol, triga 12,368 cicles lunars, o voltes que efectua la Lluna al voltant del nostre planeta. Això implica que 19 anys tròpics, equivalen a 234,992 cicles de la Lluna, un nombre pràcticament enter. Des d'aquesta base, s'estableix que cada 19 anys, hi haurà 235 mesos, ó 12 anys comuns (de dotze mesos), i 7 anys embolismals o "prenyats" (de tretze mesos): els anys número 3, 6, 8, 11, 14, 17 i 19 de cada cicle de dinou anys. Per a saber si un determinat any hebreu és o no és embolismal, s'ha de dividir pel nombre 19; si el quocient obtingut per la divisió ens deixa un residu amb un nombre de la següent sèrie: 0, 3, 6, 8, 11, 14 o 17, llavors es tracta d'un any de 13 mesos. D'aquesta manera, l'any hebreu 5765 (equivalent al gregorià de 2005), al dividir-lo per 19 en dona 303 enters, i un residu de 8 (5765/19 = 303 + 8/19). Per això, l'any 5765 fou embolismal, i com a tal, se li afegí el mes d'Adar "A" abans del mes d'Adar (el qual s'anomenà Adar "B").