Dedicació: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot insereix {{ORDENA:Dedicacio}}
mCap resum de modificació
Línia 3:
Tot i la creença que [[Déu]] és omnipresent, la idea no és incompatible amb que hi hagi uns llocs especialment dedicats al culte, on el fidel pot tenir més fàcilment comunió amb la divinitat. Quan un lloc es destina al culte diví, la santificació del lloc segueix un ritu, com ja es feia en l'antiguitat i mostren els exemples bíblics de [[Jacob]] ([[Gènesi]], 28, 18), [[Moisès]] ([[Levític]], 8, 10) o [[Salomó d'Israel]] ([[Primer Llibre dels Reis I]], 8).
 
Aquests precedents foren consolidats per l'ús dels [[apòstols]]; [[Jeroni d'Estridó]] al seu [[martirologi]] escriu: ''"Romæ dedicatio primæ Ecclesiæ a beato Petro constructæ et consecratæ"'' ("A Roma, dedicació de la primera església construïda i dedicada per Sant Pere"). La persecució als cristians dels primers segles fa lògic que no hi hagi notícies freqüents de dedicacions de llocs de culte. Les primeres les dóna [[Eusebi de Cesarea]] (''Historia ecclesiastica'', X.3-4; ''De vita Constantini'', IV, xliii) i [[Sozomè]] (''Historia'' II.26) parlant de la catedral de [[Tir]] en (314) i de l'[[església de Constantí I]] a [[Jerusalem]]. El relat de l'''Itinerarium ad Loca Sancta'' d'[[Egèria (pelegrina) Egeria|Egèria]] conté una descripció completa de la festivitat de la dedicació de l'església de Jerusalem, de la qual l'autora fou testimoni al segle IV.
 
==Ritual==