|
|web = [http://www.tosiria.com/ ww.tosiria.com]
|}}
'''Torredonjimeno''' és un [[municipi]] situat al sud-oest de la [[província de Jaén (Espanya) | provínciaProvíncia de Jaén]] ([[Espanya]]) a 17 [[km]] de la capital , i tradicionalment enquadrat a la comarca de la [[Campiña de Jaén]], encara que actualment pertany a la [[Comarca Metropolitana de Jaén]]. Compta amb 14.181 habitants (font: <ref>[http://www.ine.es Institut Nacional d'Estadística])</ref> i 157,6 [[km ²]] d'extensió.
Torredonjimeno està situat en una zona de terra fèrtil, en què a penes hi ha [[Accident geogràfic | accidents geogràfics]] significatius i en un encreuament de camins que posa en contacte les terres de [[Jaén]] amb la [[Província de Còrdova (Espanya) | campiña cordovesa]]. Per tal motiu, existeixen indicis en el municipi de presència de diferents poblats al llarg de la història.
La localitat limita al nord amb [[Escañuela]], [[Arjona]], [[Villardompardo]] i [[Porcuna]], al sud amb [[Martos]], [[Jamilena]] i [[Santiago de Calatrava ]], a l'est amb [[Torre del Campo]] ia l'oest amb la comarca de [[Higuera de Calatrava]]. Es troba bastant vinculat a Jaén per la seva proximitat i bona comunicació.
Els primers materials lítics que apunten a presència humana pròxima a la localitat s'han trobat en els paratges del'' Rierol del Abandonat'' i'' El Barranquillo'' i corresponen al [[Paleolític]]. Durant la [[Edat de Coure]] (III mil · lenni aC) es produeix un procés de [[colonització]] de les terres que avui comprèn el terme municipal. Va ser un poblament basat en petits assentaments establerts en llocs de fàcil defensa, entre els quals destaquen els de'' Pedra de Cuca'','' Turó Buitreras'' o'' Turó Portichuelos''. També a aquesta etapa li correspon la primera ocupació de l'actual emplaçament urbà. Cap a finals de la [[Edat del Bronze]] (II mil · lenni aC) es va originar una època de crisi i que va tenir com a conseqüència l'abandó d'aquests assentaments.
Superada aquesta crisi, a la [[ Segle IX a. C. | segle IX a. C.aC]], la població torna a concentrar al voltant de les Atalayuelas on habiten en cabanyes circulars. Ja al [[Segle VII a. C. | segle VII a. C.aC]], en plena època ibèrica creixen els assentaments fortificats com els de'' Fuencubierta'','' Turó de la Covatilla'', '' Turó Carnicero'' o la ' '[[Cortijada]] d'Arcs''. Aquests depenien de la ciutat ibèrica d'[[Tucci]] (Martos), també coneguda a la [[Antiga Roma | època romana]] com Colònia Augusta Gemella Tuccitana, estant formada aquesta Colònia tant per la ciutat de Tucci com per Tosiria. Durant l'ocupació romana es manifesta una expansió al seu territori de cases pertanyents a la pagesia, algunes d'elles viles, com la del '' [[Molí del Cub (Torredonjimeno) | Molí de la Galleda ]]'', '' Caseria de Don Juan Vicente'' o el'' Cortijo dels Heretats''. ▼[[Arxiu: Molí del Cub Torredonjimeno.jpg | thumb | 200px | right | [[Molí del Cub (Torredonjimeno)]]]]
▲Superada aquesta crisi, a la [[Segle IX a. C. | segle IX a. C.]], la població torna a concentrar al voltant de les Atalayuelas on habiten en cabanyes circulars. Ja al [[Segle VII a. C. | segle VII a. C.]], en plena època ibèrica creixen els assentaments fortificats com els de'' Fuencubierta'','' Turó de la Covatilla'','' Turó Carnicero'' o la ' '[[Cortijada]] d'Arcs''. Aquests depenien de la ciutat ibèrica d'[[Tucci]] (Martos), també coneguda a la [[Antiga Roma | època romana]] com Colònia Augusta Gemella Tuccitana, estant formada aquesta Colònia tant per la ciutat de Tucci com per Tosiria. Durant l'ocupació romana es manifesta una expansió al seu territori de cases pertanyents a la pagesia, algunes d'elles viles, com la del'' [[Molí del Cub (Torredonjimeno) | Molí de la Galleda]]'','' Caseria de Don Juan Vicente'' o el'' Cortijo dels Heretats''.
=== Toponímia i història recent ===
El nom actual de Torredonjimeno procedeix de l'època de la reconquesta de [[Ferran III de Castella | Ferran III]]. No obstant això, hi ha indicis de població anterior a les dates del emprès reconquistador de [[Castella]]. Molts investigadors (com és el cas del Pare Fra Alejandro del Vaixell, [[Segle XVIII | S.segle XVIII]]) van creure trobar en l'actual Torredonjimeno la ubicació d'una ciutat romana, que al costat de Martos formaria la '' Colònia Gemella Augusta Gémina o Tuccitana''. No obstant això, hi ha altres teories que diuen que l'assentament que formava part de la colònia era Jamilena i no Torredonjimeno. <ref> {{Cita llibre | cognoms = Del Vaixell | nom = Alexandre | títol = Les Colònies Bessones Reintegrades | any = 1788 | editorial = Impressor: Don Blas Román, Madrid}} </ref>
Des dels començaments, en l'època [[Hispània Romana | romana]] ja era coneguda amb el nom de'' Tosiria'' (anomenada així pels ibers) que sembla ser un derivat de '' Tucci'' i '' Ossaria '' '(com era coneguda en temps dels [[gots]]). Avui dia encara s'empra aquest segon nom familiar, '' Tosiria'', per referir-se a la localitat de Jaén, sent el seu respectiu gentilici, el de tosiriano.
Al [[segle XIII]], en 1224 la ciutat va passar a formar part de la [[Corona de Castella]] i uns anys després, en 1228 FernandoFerran III atorgaria tot aquest territori del paisatge a la [[Ordre de Calatrava |Ordre Militar de Calatrava]], passant a formar part de la '' Encomana de la Penya de Martos i de Escurçons'', perquè la defensés i repoblés, com a frontera que va ser fins ben avançat el [[segle XV]]. L'OrdreOrde de Calatrava va reestructurar el castell i al seu voltant va iniciar un procés de repoblament. A partir d'aquest moment es va conformar un petit nucli urbà, que sobre el [[segle XIV]] encara era qualificat de '' logar''. Durant aquest segle i el següent, el creixement d'aquest incipient nucli es va veure impedit per la seva situació fronterera amb el [[Regne nazarí de Granada | Regne de Granada]], que va encoratjar a la construcció de talaies per a un control ferm del territori, les quals són: la [[Castell de Fuencubierta|Torre de Fuencubierta]], la [[Castell de Torre Venzala | Torre de Venzala]] o la [[Castell de Torre Alcàsser | Torre Alcàsser]], declarades avui dia com [[Bé d'Interès Cultural|Béns d'Interès Cultural]] per la [[Junta de B.I.C. catalogats a Andalusia] </ref>]
Ferran III conquereix el [[Regne de Jaén]] i és en aquell temps quan Torredonjimeno, que en aquell moment era una sòlida fortalesa islàmica és conquistada, el 29 de setembre de 1229 per un cavaller infanzón aragonès anomenat [[Don Ximeno de Ratlla] ], que donaria nom a la localitat. A partir d'aquesta època neix la seva actual denominació que fa esment a l'existència d'un enclavament militar '' Torre'' i al nom d'un dels seus primers alcaids'' Don Ximeno de Ratlla''. Al voltant d'aquest nucli original va progressar la població fins a aconseguir una entitat mitjana cap al segle XIV.
L'any 1275 va tenir lloc a la població un dels fets més destacables de la seva història. Amb motiu de la contesa contra la frontera Jaén, desenvolupada pel rei granadí [[Muhàmmad II de Granada]], amb l'ajuda dels musulmans marroquins, l'arquebisbe de [[Toledo]] i'' Infant d'Aragó ' ', [[Sanç d'Aragó]] fill del rei [[Jaume el Conqueridor]], va avançar en una batalla prèvia a l'arribada del gruix de les tropes castellanes, com a conseqüència d'aquesta precipitació va ser fet captiu en un lloc molt proper a la actual ciutat de Torredonjimeno. Posteriorment es va entaular una discussió entre els musulmans sobre a quin rei havia de lliurar un captiu de tanta importància (si al granadí o el marroquí), un dels cavallers per evitar l'enfrontament el va assassinar, tallant i lliurant, per una banda, el cap a els nord-africans i l'altra, la mà dreta amb l'anell episcopal, als [[nassarites]]. Avui dia es conserva el nom d'aquells paratges com la ''Celada'', i en una font pròxima, anomenada la'' Font de Don Sancho'', se situa l'assassinat de l'Arquebisbe de Toledo ja que per aquest lloc per discorria una deu.
Per finalitzar, cal destacar la ràpida aparició del [[moviment obrer]] a Torredonjimeno, amb la creació de Societats Obreres com la denominada'' L'Avenir del Treball'', que ja l'any 1905 reivindicava els seus drets laborals, en 1911 el rei [[Alfons XIII]] concedeix el títol de Ciutat a la localitat de Torredonjimeno.
L'any 2005 Torredonjimeno ha estat declarada per la Conselleria de Cultura de la Junta d'Andalusia, com'' Bé d'Interès Cultural'' en la categoria de'' Conjunt Històric'', com a reconeixement dels valors urbanístics i històrics de la ciutat . <ref> [http://www.boe.es/boe/dias/2005/03/16/pdfs/A09398-09404.pdf Decret 12/2005, de 11 de gener, pel qual es declara bé d'interès cultural, amb la categoria de conjunt històric, el sector delimitat de la població de Torredonjimeno (Jaén).] </ ref>
=== Jaciments arqueològics ===
Cal destacar les restes [[Jaciment arqueològic |restes arqueològicsarqueològiques]] que s'han trobat a Torredonjimeno al llarg del temps. Des de molt antic, són moltes les notícies que es recullen, del descobriment de làpides, inscripcions, mosaics, indústries lítiques o ceràmiques, escultures, etc. Gràcies a l'existència de dades molt antics sobre restes trobades a l'entorn de la localitat es pot albirar l'existència d'un poblat [[Iberia|ibèric]], que per aquell temps es deia Tosiria que després de la conquesta romana va aconseguir la qualificació de Colònia , juntament amb Martos amb el nom de'' Augusta Gémina''. D'aquí que s'ha comentat en l'apartat'' Història recent''.
==== Tresor visigot ====
{{AP | Tresor de Torredonjimeno}}
[[Arxiu: Tresor de Torredonjimeno.jpg|Rèplica de la corona votiva del tresor.|thumb]]
Després del pas per Torredonjimeno dels [[Invasions bàrbares | pobles bàrbars]], les notícies que avui dia es conserven sobre el poblament assentat en aquesta època en el municipi són molt escasses. Malgrat això va haver de resistir com així es testifica amb l'aparició, en 1926, d'un [[Tresor de Torredonjimeno|tresor visigot]] similar al d'[[Tresor de Guarrazar | Guarrazar]]. Aquest estava compost per corones votives i diverses creus i constituïa un dels majors conjunts d'orfebreria d'aquest període a Espanya. Les peces trobades procedien d'un taller de categoria, probablement de [[Sevilla]] i estaven dedicades a les [[Justa i Rufina | Santes Justa i Rufina]]. El tresor està datat al segle VII, molt influenciat pel [[Arquitectura bizantina | estil bizantí]]. Les relíquies van ser trobades en un lloc conegut com els'' Majanos de guarà'' a uns dos quilòmetres de Torredonjimeno. El tresor va ser parcialment destruït quedant les restes repartides entre els museus arqueològics de [[Madrid]], [[Barcelona]] i [[Còrdova (Espanya) | Còrdova]].
Les relíquies van ser trobades en un lloc conegut com els'' Majanos de guarà'' a uns dos quilòmetres de Torredonjimeno.
El tresor va ser parcialment destruït quedant les restes repartides entre els museus arqueològics de [[Madrid]], [[Barcelona]] i [[Còrdova (Espanya) | Còrdova]].
==== Altres jaciments ====
L'escut es compon en el seu interior d'un [[castell]] per la finestra es mostra una figura humana, presumptament l'efígie de Don Ximeno de Ratlla, barbat com correspon imaginar d'un [[cavaller]] de la seva època. La Torre, situada al centre, està sobreposada al que és la [[Orde de Calatrava | Creu dels Cavallers de Calatrava]], senyors de l'encomana de Martos. Les baules que estan al peu de l'escut servien per diferenciar aquesta creu amb l'anàloga [[Ordre d'Alcántara | Creu de Alcántara]] ja que eren idèntiques excepte en el color, i no eren un símbol de l'emancipació respecte a Martos com assenyalaven alguns entesos.
En l'escut, doncs, es presenten símbols que remeten al passat heroic ia l'origen castrense d'aquesta població, així com a la seva llegenda fundadora, en la persona de Don Ximeno de Ratlla, que li dóna nom per als temps històrics empobrint així l'origen mític del que tots coincideixen a cridaranomenar '' Tosiria''.
Segons dades oficials, l'escut de Torredonjimeno es caracteritza per:<ref> [http://www.juntadeandalucia.es/boja/boletines/2006/85/d/updf/d88.pdf BOJA núm 85 de 2006. Escut de Torredonjimeno.] </ref>
donant-te amor. »}}
|}
</ Centercenter>
== Política ==
== Patrimoni natural i llocs d'interès ==
=== Entorn físic ===
=== Clima ===
{| Class = "wikitable"
| - Style = "background: # ccccff; color: DarkSlateGray; text-align: center;"
| Height = "17" | Dades climàtiques <ref> [http://www.aemet.es/es/portada Institut Nacional d'Metorológia] </ ref>
! | <small> Gener </ small>
! | <small> Febrer </ small>
! | <small> Març </ small>
! | <small> Abril </ small>
! | <small> Maig </ small>
! | <small> Juny </ small>
! | <small> Juliol </ small>
! | <small> Agost </ small>
! | <small> Setembre </ small>
! | <small> Octubre </ small>
! | <small> Novembre </ small>
! | <small> Desembre </ small>
|-Style = "text-align: center;"
| Style = "background: CornflowerBlue; color: DarkSlateGray;" | Temperatura mitjana (º C)
| Style = "background: MistyRose; color: black; font-size: 90%;" | agost
| Style = "background: MistyRose; color: black; font-size: 90%;" | 9
| Style = "background: MistyRose; color: black; font-size: 90%;" | 13
| Style = "background: MistyRose; color: black; font-size: 90%;" | 15
| Style = "background: MistyRose; color: black; font-size: 90%;" | 18
| Style = "background: MistyRose; color: black; font-size: 90%;" | 26
| Style = "background: MistyRose; color: black; font-size: 90%;" | 27
| Style = "background: MistyRose; color: black; font-size: 90%;" | 27
| Style = "background: MistyRose; color: black; font-size: 90%;" | 23
| Style = "background: MistyRose; color: black; font-size: 90%;" | 18
| Style = "background: MistyRose; color: black; font-size: 90%;" | 11
| Style = "background: MistyRose; color: black; font-size: 90%;" | 9
|-Style = "text-align: center;"
| Style = "background: CornflowerBlue; color: DarkSlateGray;" | Precipitació mitjana (mm)
| Style = "background: Seashell; color: black; font-size: 90%;" | 36
| Style = "background: Seashell; color: black; font-size: 90%;" | 38
| Style = "background: Seashell; color: black; font-size: 90%;" | 57
| Style = "background: Seashell; color: black; font-size: 90%;" | 44
| Style = "background: Seashell; color: black; font-size: 90%;" | 45
| Style = "background: Seashell; color: black; font-size: 90%;" | 19
| Style = "background: Seashell; color: black; font-size: 90%;" | 21
| Style = "background: Seashell; color: black; font-size: 90%;" | 7
| Style = "background: Seashell; color: black; font-size: 90%;" | 45
| Style = "background: Seashell; color: black; font-size: 90%;" | 91
| Style = "background: Seashell; color: black; font-size: 90%;" | 51
| Style = "background: Seashell; color: black; font-size: 90%;" | 35
| -
|}
=== Flora i fauna ===
[[Arxiu: Collserola 11juny 06 002.jpg | Pins pinyoners | thumb | 200px]] La vegetació autòctona corresponent al sòl bioclimàtic on es troba Torredonjimeno està formada per [[alzina]] s, amb un [[sotabosc]] amb diferents espècies com [[llentiscle]] s, [[ginesta]], [[esbarzer]] s, [[romaní]], [[Arbutus unedo | arboç]] i [[Espina (botànica) | arç]]. Existeixen altres espècies com els [[Pinus | pins]], [[eucaliptus]] es i altres espècies exòtiques que han estat plantades per l'home.
; Esports
{{Vt | Unió Esportiva Ciutat de Torredonjimeno}} i [[CD Tosiria]]
El màxim representant [[futbol | futbolístic]]ístic de la localitat era el [[Torredonjimeno CF]] que militava a la [[Primera Divisió d'Andalusia]], el cinquè nivell dins de les [[Lligues de futbol d'Espanya | lligues espanyoles de futbol]]. Aquest equip ha patit alts i baixos al llarg de la seva història ja que ha estat a punt de desfigurar diverses vegades a causa de la pobra economia del club. El seu major assoliment va ser l'any 2002 quan al comandament presidencial de Javier Checa va ascendir a [[Segona Divisió d'Espanya | 2a divisió B]], quedant com a subcampió del seu grup.
El club també es caracteritzava per la seva important [[Cantera (futbol) | pedrera]] ja que diversos jugadors estan en les files d'equips més coneguts com el [[Real Betis Balompié]], [[Vila-real Club de Futbol | Vila-real CF] ] o [[Sevilla Futbol Club | Sevilla FC]].
L'any 2008 es va decidir que el [[Torredonjimeno CF]] desaparegués per complet, per les seves grans deutes, conseqüència de la marxa de jugadors i altres. Arran de tot això en l'any 2009 es forma un nou equip representant aquest poble i sent el seu nou màxim representant, el qual va canviar de nom i es va decidir cridaranomenar [[Unió Esportiva Ciutat de Torredonjimeno]]. Aquesta nova unió té com a president a Manuel Anguita i consta de dos equips principals: l'equip amateur, i l'equip juvenil volent allargar encara més el planter amb cadets i infantils. Val a dir que aquesta nova unió esportiva té com a principals ojetivos la formació i competició de la pedrera local.
L'any 2012 es crea l'altre representant sènior de la localitat, el [[CD Tosiria]]
| 