Dret germànic: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot: corregint pronoms (1)
millores redacció
Línia 2:
Rep el nom de ''' dret germànic ''' el conjunt de normes per les quals es regien els [[Poble germànic|pobles germànics]] que van envair l'[[imperi romà d'occident]].
 
No posseïen un codi legislatiu, i es regien doncs sota elpel [[dret consuetudinari]]. No obstant això, després del contacte amb la forma de vida romana, on el dret estava molt present, van sorgir alguns [[codi|codis de lleis]] promulgats pels [[rei]]s, com és el cas del [[Codi d'Euric]].
 
Era un Dretdret molt mésmenys primitiucomplex que el [[Dretdret romà]], típic de poblacions seminòmades, amb una idea de la [[propietat]] molt més restringida, motiu pel qual va seranar cedint terreny aal aquestdret últimromà a mesura que elsaltres germanspobles invasors es van anar establint en els territoris europeus i adoptant el sistema de vida romà.
 
En el [[Dretdret penal]] són famoses les [[ordalia]]s aplicades en elal Dretdret Germànicgermànic. AmbLes lesordalia, ordaliesuna esmena preteniade determinarprova judicial de caràcter magicoreligiós, servien per fer palesa la [[culpabilitat]] o noinnocència d'una persona acusada. Fins i tot es podia tractar d'un tercer, aliè al procés, el que seera sotmetéssotmès a la prova (ordalies de representació).
 
Un acusat havia de demostrar la seva innocència sotmetent a proves com ara sostenir una pedra roent, o aigua bullint. De vegades també s'obligava alsels acusats a romandre llarg temps sota l'aigua. Si era capaç de suportar-ho, s'entenia que [[Déu]] l'ajudava per ser no culpable. La naturalesa ded'aquestes les mateixesordalia tenia caràcter de mitjà de prova i judici de Déu.
 
== Influència en el Dretdret posterior ==
El dret germànic es considera el tercer ordenament jurídic, en ordre d'importància i després del [[Dretdret romà]] i el [[Dretdret canònic]], per a la formació del dret occidental actual. <ref> Law and Revolution: The Formation of the Western Legal Tradition </ref>
 
Es considera que figures com les relacions jurídiques mancomunades o la [[comunitat de béns]] procedeixen directament del Dretdret germànic, atès que el Dretdret Romà es basava en la idea de propietat individual i parcialitat.
 
== Vegeu també ==
Línia 23:
 
== Referències ==
{{amagareferències}}