Secessionisme lingüístic: diferència entre les revisions

*El secessionisme lingüístic a la [[Franja de Ponent]] (zona catalanoparlant de l'[[Aragó]]) és bastant marginal i ha aparegut recentment. És sostingut per grups lligats amb moviments que refusen la presència de la llengua catalana a l'Aragó.

 

*El secessionisme lingüístic [[alvernès]] és sostingut des dels anys 1970 per [[Piare Bonaud]] que ha fundat la [[norma bonaudiana]], el "Cercle Terre d'Alvèrnia" i la revista ''Bisa Nèira (Bïzà Neirà)''. L'impacte en la població és negligible. El medi cultural alvernès està dividit entre la visió unitària de l'occità (partidaris de la [[norma clàssica]]) i el secessionisme (partidaris de la [[norma bonaudiana]]).

*El secessionisme lingüístic [[provençal]] ha aparegut els anys 1970 amb Loís Baile i està reactivat des dels anys 1990 per Felip Blanchet i per grups com ara l'"Union Provençala" ("Unioun Prouvençalo") o el "Collectiu Provença" ("Couleitiéu Prouvènço"). Aquest secessionisme reivindica la [[norma mistralenca]] (però no és representatiu del conjunt dels usuaris de la norma mistralenca, que són tradicionalment partidaris de la unitat de l'occità). L'impacte en la població és feble. El medi cultural provençal està dividit entre la visió unitària de la llengua (amb partidaris tant de norma mistralenca com de la norma clàssica) i el secessionisme (sols amb partidaris de la norma mistralenca). El Consell Regional de [[Provença-Alps-Costa Blava]] votà una resolució el 5 de desembre del [[2003]] que aprovava el principi de la unitat de l'"occità o llengua d'oc" i del fet que el provençal n'és una part.