Secessionisme lingüístic: diferència entre les revisions

Hui, sols el poder autoproclamat de [[Transnístria]] (zona sota control rus, en secessió amb Moldàvia) torna a imposar l'alfabet ciríl·lic al romanès, que anomena "moldau" i que pretén de nou que seria una llengua distinta del romanès. En tot cas el poder transnistrià privilegia el [[rus]] i frena el desenvolupament del romanès.

 

:''Per a més detalls, vegeu [[serbocroat]].''

El [[serbocroat]] té una gran unitat estructural, reconeguda pels lingüistes especialitzats en les [[llengües eslaves]].<ref>COMRIE Bernard, & CORBETT Greville G. (2002), ''The Slavonic Languages'', Londres / Nova York: Routledge [1a ed. 1993]</ref> Però és parlat per poblacions que tenen consciències nacionals molt distintes: els croats, els bosnians ("musulmans") i els serbis. Així, des de l'esfondrament de [[República Federal Socialista de Iugoslàvia|Iugoslàvia]] el [[1991]], el serbocroat ha perdut la seva codificació unitària i el seu estatut de llengua oficial; ara està dividit entre tres llengües oficials que segueixen codificacions distintes: el [[Croat (llengua)|croat]], el [[bosnià]] i el [[Serbocroat|serbi]]. En aquesta mateixa direcció i més recentment, també s'estan fent moviments envers a una codificació diferenciada per al [[montenegrí]].