Diferència entre revisions de la pàgina «Banca Suñer»

1 octet eliminats ,  fa 8 anys
m
Robot treu puntuació penjada després de referències
m (Afegida Categoria:Ripoll usant HotCat)
m (Robot treu puntuació penjada després de referències)
Durant l'última dècada del segle XIX Llorenç Suñer i Clot (+1919) establirà la seva casa de banca a Ripoll on vivia. Fill d'un sastre, havia estat ell mateix sastre el [[1887]] abans de dedicar-se als negocis i les finances. Fou comerciant de roba a l'engròs i també propietari d'un magatzem de sal comprat al seu germà Domènenc. Casat amb Consol Ferrer Saló ([[1867]]-[[1940]]) amb cinc fills, entre d'ells [[Tomàs Suñer i Ferrer]], que arribarà a ser ambaixador del govern espanyol i Eduard Suñer i Ferrer, que el [1939]] serà el primer alcalde franquista de Ripoll.
 
Llorenc Suñer Llorenç Suñer portà terme diverses inversions en infrastructures com l'enllumenat electric de Ripoll <ref>[http://www.raco.cat/index.php/revistagirona/article/viewFile/97404/123005 Ripoll “població capdavantera en l'enllumenat elèctric”]</ref> (inversor i gerent de la "Sociedad de Alumbrado Electrico de Ripoll SA") l'any 1892 i va participar en la construcció de la línia de ferrocarril Ripoll- Puigcerdà, com adjudicatari per la construcció de diversos trams i ponts el 1912.<ref>[http://euroferroviarios.net/index.php?name=Reviews&req=showcontent&id=4597 Web Euroferroviarios: Ripoll-Puigcerdà (Linea de FC) ]</ref><ref>[http://www.spanishrailway.com/2012/03/07/ripoll-a-puigcerda/ Wb Ferrocarriles de España: Linea ferrea Ripoll-Pugcerdà ]</ref>.Ingressà a l'[[Associació de Banquers de Barcelona]] el [[1916]]. A la seva mort, el [[1919]], el negoci va passar al seu fill, Pere Suñer i Ferrer.
 
El [[1929]] la societat individual es convertí en anònima amb el nom de Banca Suñer SA. El [[Banc Urquijo]] Català prengué aleshores una participació en el capital.
==Fitxa bancària, venda i canvi de denominació<ref>Francesc Cabana articla “Banca Suñer”a “Caixes i Bancs de Catalunya” Volum II Enciclopèdia Catalana Barcelona 2000 </ref> ==
 
Després de la [[Guerra Civil]], el [[1950]] la Banca Suñer SA aconseguí la seva inscripció en el ''Registre de Bancs i Banquers'', amb el número 132 de la ''Banca Local Espanyola''. Al capdavant del banc hi havia aleshores el segon fill de Llorenç Sunyer i Clot, Eduard Suñer i Ferrer (+1954), molt lligat al [[franquisme]] membre de [[FET-JONS]], i primer alcalde franquista de [[Ripoll]], què el [[1953]] el vengué a un grup encapçalat per [[Jaume Castell i Lastortras]], per 7.5 milions de pessetes. Una auditoria va posar en evidència que el banc arrosegava unes pèrdues d'uns 10 milions, de manera que l'anterior propietari encara va ha ver de posar diners sobre la taula per a confirmar l'operació .<ref>Feliciano Baratech: “Ebullición bancaria”, a "Hoja del Lunes de Barcelona", 10 d'abril de 1957</ref>.
 
El nou grup va aconseguir autorització per a obrir una sucursal de la banca a Madrid el [[1954]]. Tot seguit va procedir a el canvi de denominació, que va convertir la Banca Suñer de Ripoll en [[Banco de Madrid]] (febrer del [[1954]]).
1.336.154

modificacions