Octavi I de Parma: diferència entre les revisions

'''Octavi Farnese''' o '''Octavi I de Parma''' ( [[Valentano]], [[Estats Pontificis]], [[9 d'octubre]] de [[1521]] - [[18 de setembre]] de [[Piacenza]], [[Ducat de Parma]], [[1586]] ) fou el '''segon [[Duc de Parma|2n Duc de Parma]]''', càrrec que ocupà entre [[1556]] i [[1586]].

Va néixer el [[9 d'octubre]] de [[1521]] a la ciutat de [[Valentano]], població situada en aquells moments en els [[Estats Pontificis]] i que avui en dia forma part de la [[província italiana de Viterbo|[[província italiana de Viterbo|Viterbo]], sent el segon fill de [[Pere Lluís I de Parma]] i [[Girolama Orsini]]. Per línia paterna era nét del [[papa]] [[Pau III]], i fou germà dels cardenals [[Alexandre Farnese (cardenal)|Alexandre Farnese]] i [[Ranuccio Farnese (cardenal)|Ranuccio Farnese]]. Es casà el [[4 de novembre]] de [[1358]] amb [[Margarida de Parma]], filla il·legítima de [[Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic]] i la seva amistançada Joana Van der Gheynst. D'aquesta unió nasqueren:

Va morir el [[18 de setembre]] de [[1586]] a la ciutat de [[Piacenza]], població situada en elal [[Ducat de Parma]].

[[Fitxer:Tizian 068.jpg|rightesquerra|thumb|El [[papa]] [[Pau III]] amb el seus néts, el [[cardenal]] [[Alexandre Farnese (cardenal)|Alexandre Farnese]] i Octavi I de Parma, pintat per [[Ticià]]. ]]

Octavi es convertí en senyor de [[Camerino]] el [[1540]], però renuncià a aquest títol en esdevenir el seu pare [[duc de Parma]] el [[1545]]. Després de l'assassinat, per part de la noblesa, de Pere Lluís I el [[1547]] les tropes de l'[[Emperador del Sacre Imperi Romanogermànic|emperador]] ocuparen [[Piacenza]]. El [[papa]] [[Pau III]], pare del duc assassinat, intentà recuperar aquesta ciutat pel seu nét, si bé Octavi hagué de renunciar a la successió de Parma, on fou nomenat un legat papal. Octavi rebé novament el senyoriu de Camerino, i Parma fou cedida a l'Església.

Octavi I intentà apoderar-se de Parma per la força, havent d'entrar posteriorment en converses amb el governador [[FerranteFerran Gonzaga]], legat papal. Aquesta rebel·lió d'Octavi, que intentà apoderar-se de Parma de totes totes, es creu que accelerà la mort del papa el [[10 de novembre]] de [[1549]]. Durant l'interregne a la ciutat, intentà esdevenir governador de la mateixa però l'elecció de Giovani Maria Giocchi com a papa [[Juli III]] facilità el tràmit i es convertí en titular del ducat el [[1551]].

Aquest nomenament agrandíengrandí la seva enemistat amb el seu sogre, [[Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic]], el qual amenaçà d'envair la totalitat del ducat si no abandonava la ciutat de [[Piacenza]]. En aquell moment Octavi s'apropà al [[Regne de França]], mentre el Papa Juli III, per intentar aconseguir el suport de Carles V al [[Concili de Trento]], ordenà a Octavi la cessió de [[Parma]] novament a un legat papal. La negativa d'Octavi fou seguida d'amenaces d'[[excomunió]] per part del Sant Pare, la pèrdua dels seus feus i d'una nova amenaça d'invasió per part de l'emperador, però l'entrada de tropes franceses feu aturar el setge a Piacenza. Amb l'arribada d'un acord entre Octavi I i Carles V, se signà la pau i el duc parmesà aconseguí la recuperació dels seus feus a la [[Llombardia]] el [[1556]].

{{Filera de successions|títol=[[Duc de Parma]]<br>[[Fitxer:Farnese coat of arms as Duke of Parma.png|70px40px|Duc de Parma]] |abans=[[Pere Lluís I de Parma]]<br>{{mida|1=ocupació [[Sacre Imperi Romanogermànic|Imperial]]<br>entre [[1549]] i [[1556]]}}|després=[[Alexandre I de Parma]]|anys=[[1556]]–[[1586]]}}