Camafeu: diferència entre les revisions

Durant els [[segle XIV|segles XIV]] i [[segle XV|XV]] es va treballar el [[nacre]] per fer camafeus a [[França]], [[Alemanya]], i [[Flandes]], període en què els objectes elaborats amb aquest material gaudien d'un gran prestigi a les corts franceses. Els viatges d'exploració i descobriments realitzats durant aquesta època van propiciar l'entrada de matèries primeres exòtiques a Europa, com per exemple: [[ullal]]s de [[narval]], [[ambre]], [[jade]], closques gegants de [[tortuga]] i estranyes petxines marines. Aquests articles van despertar l'interès per la història natural i estimular la imaginació de joiers, artesans i gravadors. Al segle XVI es va descobrir que les petxines dels [[cipreido]] si els [[cásido]]s eren particularment adequades per a la talla de camafeus. Al [[segle XVIII]], durant el període [[neoclàssic]], es va revifar un 'interès per les arts antigues que va conduir a la florida de talla de petxines, malgrat el que no tenien el mateix prestigi que els camafeus fets en pedres nobles i sovint eren considerats una imitació, ja que estaven elaborats amb un material considerat inferior. A partir de llavors, van anar desapareixent els centres artesanals de producció de camafeus fins a quedar només en dues ciutats: [[Idar-Oberstein]] (especialitzada en la talla mecànica de àgates) a Alemanya i en [[Torre del Greco]] en [[Itàlia]] on es tallen artesanalment.<ref name=Rambach>{{ref-publicació|cognom=Rambach|nom=Hadrien|títol=Une introduction a la collection de pierres gravees. An introduction to gem-collecting|publicació=Bulletin Numismatique DGB-CGF|data=2010|pàgines=18-20|exemplar=82|url=http://www.academia.edu/391706/Une_introduction_a_la_collection_de_pierres_gravees._An_introduction_to_gem-collecting|consulta=6 setembre 2013}}</ref>

== NotaReferències ==