Diferència entre revisions de la pàgina «Revista Catalunya»

850 octets eliminats ,  fa 6 anys
{{CN|data=setembre de 2013}}
m (Es retira la imatge Catalunya_CGT.jpg perquè l'administrador INeverCry l'ha esborrada de Commons pel següent motiu: Per commons:Commons:Deletion requests/Files uploaded by Cgtcatalunya.)
({{CN|data=setembre de 2013}})
{{FR|data=novembre de 2012}}
 
 
La '''Revista Catalunya''' és una publicació escrita fundada el 22 de febrer de [[1937]] com a òrgan regional d'expressió del sindicat [[CNT]] de [[Catalunya]].{{CN|data=juliol de 2013}} Va ser la primera publicació feta íntegrament en [[català]] editada per la Confederació Nacional del Treball. Un del seus primers directors va ser [[Joan Peiró i Belis]]
 
El [[1977]] es va tornar a publicar encetant així una nova època. Actualment és el principal òrgan d'expressió dels [[sindicats]] federats a [[CGT Catalunya]] Confederació General del Treball de Catalunya
 
[[File:CGT demonstration.JPG|thumb|Manifestació del sindicat CGT]]
 
La seva periodicitat és mensual, amb una tirada de 13.000 exemplars, de mida [[tabloide]] amb 28 pàgines, es distribueix entre els afiliats de la CGT de Catalunya, i també a biblioteques públiques, ateneus, casals, i locals socials arreu dels [[Països Catalans]]. La temàtica és econòmica, sindical i social, un reflex de les lluites sindicals i socials del sindicat i de l'ampli espectre de [[moviments socials]] dels Països Catalans. Actualment està en la seva 8a època.
 
Té la redacció a [[Reus]] i fins al gener del 2012 s'han publicat 135 números.{{CN|data=juliol de 2013}}
 
[[File:Vagageneral29marçCGT.jpg|thumb|Cartell publicat al Catalunya per Vaga General]]
 
== Història Revista Catalunya {{CN|data=setembre de 2013}} ==
 
La revista Catalunya va néixer en el marc conflictiu de la Guerra Civil, ara fa setanta anys, i la seva història no pot ser més desgraciada. Els dirigents de la CNT la van crear més aviat a disgust als tallers que havien estat incautats el setembre de 1936 a l'Editorial Catalana i en els quals s’hi havia imprès “La Veu de Catalunya”, el conegut diari proper a la [[Lliga Regionalista]] que havia acollit les firmes de [[Carles Sentís]] i Ignasi Agustí, entre d’altres. Amb aquestes màquines i uns treballadors amb poca o cap consciència llibertària -cap d’ells no estava afiliat a la CNT- es va iniciar el 22 de febrer de 1937 la singladura del que suposava en aquell moment la segona gran publicació del sindicat, després de la “Solidaridad Obrera”. La “Soli” estava escrita en castellà i ara se’n volia una altra en català. En realitat, però, no hi havia cap interès especial perquè fos en català -cap consciència de país- sinó que s’ho plantejaren com una mera estratègia política per apropar-se a Esquerra Republicana de Catalunya, el partit que governava la Generalitat, amb la voluntat de contrarestar la influència creixent del PSUC.
739.103

modificacions