Fiódor Tolbukhin: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot: corregint puntuació (1)
→‎Biografia: arreglo enllaç
Línia 24:
A l'agost de 1918, Tolbukhin s'uní a l'[[Exèrcit Roig]], on serví com a Cap d'Estat Major de la 56a Divisió de Fusellers. Després del final de la [[Guerra Civil Russa]], Tolbukhin ocupà diverses posicions d'estat major. Assistí a l'[[Acadèmies Militars Soviètiques#Acadèmia Militar Frunze|Acadèmia Militar Frunze]] per rebre instrucció d'estat major avançat, graduant-se al 1931. Al 1937, després d'haver ocupat diversos càrrecs d'estat major, va ser finalment destinat al capdavant d'una divisió. Al 1938 va ser fet Cap d'Estat Major del [[Districte Militar Transcaucàsic]].
 
Va romandre en aquesta posició durant les etapes inicials de l'[[Operació Barbarroja]] fins a l'agost de 1941, quan va ser fet Cap d'Estat Major del [[Front de Crimea]], càrrec que ocuparia fins al març de 1942. Entre maig i juliol de 1942, en que va ser nomenat assistent al comandant del Districte Militar de [[Stalingrad]]. Després d'això, va ser comandant del 58è Exèrcit fins al març de 1943. El 58è Exèrcit participà a la [[Batalla de Stalingrad]], en la que el superior de Tolbukhin, [[Coronel General]] [[Andrei IeremenkoIeriómenko|IeremenkoIeriómenko]], lloà la seva organització i la seva habilitat militar. Posteriorment va ser destinat a comandar el [[Front Sud (Unió Soviètica)|Front Sud]].
 
A l'octubre de 1943, el Front Sud passà a denominar-se [[4t Front Ucraïnès]]. Des d'allà, Tolbukhin ajudà al [[3r Front Ucraïnès]] de [[Rodion Malinovski]] en l'[[Ofensiva del Baix Dnieper]] i en l'[[Ofensiva del Dnieper i els Càrpats]]. Al maig de 1944, Tolbukhin va ser destinat al capdavant del [[3r Front Ucraïnès]], i durant la Campanya d'Estiu (juny-octubre de 1944), Tolbukhin i Malinovski van llençar la invasió dels Balcans, conquerint la major part de [[Romania]]. El [[12 de setembre]] de [[1944]], dos dies després que Malinovski fos promogut al rang de [[Mariscal de la Unió Soviètica]], Tolbukhin també ho va ser. Mentre que Malinovski es dirigia cap el nord-oest, cap a Hongria i Iugoslàvia, Tolbukhin llançava la seva invasió cap al sud, conquerint gran part de [[Bulgària]]. Iniciant l'Ofensiva d'Hivern, Tolbukhin va fer girar el seu exèrcit cap al nord-oest, alliberant gran part de [[Regne de Iugoslàvia|Iugoslàvia]] i envaint l'[[Hongria]] meridional.