Diferència entre revisions de la pàgina «Merv»

289 octets eliminats ,  fa 6 anys
Retiro informació sense referències
m
(Retiro informació sense referències)
Per aquest acte el perses van anomenar a la ciutat com ''Khudah-dushman'' "Desfavorable als Reis" </ref> que es va rendir al acostar-se els àrabs manats per [[Abd-Al·lah ibn Àmir]], governador del [[Khorasan (província del Califat)|Khorasan]], signant un pacte amb Mahui pel que aquest pagaria un fort tribut de tres milions de dirhams i 200.000 ''djaribs'' de blat i ordi; els ''dekhans'' (àrab ''dikhans'') de l'oasi s'encarregarien de recaptar els impostos i les tropes de guarnició àrab serien allotjades pels habitants.<ref> la guarnició fou de quatre mil homes </ref> Va esdevenir la capital de la província del Khorasan. El [[671]] [[Ziyad ibn Abih]] Sufyan va enviar 50.000 homes de [[Bàssora]] i [[Kufa]] a colonitzar la regió, que foren instal·lats pel següent governador Rabi ibn Ziyad al-Harithi (671-673); els colons àrabs es van barrejar amb la població iraniana local sobretot quan van adquirir terres i van esdevenir subjectes al tribut per part dels ''dikhans''. Els colons que venien de Kufa van retenir les seves simpaties alides. Merv fou la base des de la qual [[Kutayba ibn Muslim]] va sotmetre part de l'Àsia Central incloent [[Balkh]], [[Bukharà]], [[Regne de Fergana|Fergana]] i [[Kashghària]] i es va acostar a Xina.
 
Al [[segle VII]], l'emigració àrab a la zona fou considerable i els colons la van portar a un nivell de prosperitat que mai havia conegut. Les tècniques agrícoles es van expandir, però mancava blat que era importat de les valls de [[Kashka Darya]] i [[Zarafshan]]; probablement al segle VIII o IX es va introduir la sericultura. L'arqueologia moderna mostra que la ciutat de Merv no era continuada sinó que tenia tres principals nuclis: Gavurkala, que corresponia a la Merv sassànida;<ref> la ciutadella era anterior i havia sorgit a l'entorn del castell d'un ''dekhan'' o noble, però no era la Merv [[aquemènida]] ja que no podia ser tant anterior</ref> Sultankala, a l'oest de l'anterior, sorgida a partir del segle VIII; i Abd Allah Khankala, al sud de l'anterior. A la part occidental de Gavurkala es va formar un barri, que ja existia quan van arribar els àrabs, i fou anomenada Rabad per aquestos i encara que la gran mesquita es va construir a Gavurkala, el centre de gravetat es va desplaçar cap al Rabad i s'hi van traslladar l'administració i els edificis religiosos; al final del [[segle VII]] es va construir la segona Gran Mesquita a la vora del canal Razik que marcava el límit del Rabad i que al [[segle VIII]]{{Citació necessària|data=novembre de 2012}}<!-- no va ser califa al segle VIII --> fou donada pel califa [[Al-Mamun (abbàssida)|al-Mamun]] als [[xafiïtes]]. En temps d'[[Abu Muslim]] a la meitat del segle VIII el nucli principal de la ciutat es va desplaçar encara més a l'oest fins al canal Madjan, en el que fou Sultankala, que va tenir una muralla de rajola amb diverses torres.<ref> aquesta muralla fou restaurada per [[Malik Shah I]] vers 1070-1080 </ref> Un monestir cristià de nom Masardjasan és esmentat al nord de Sultankala.
 
La ''dawa'' (missió) [[hashimiyya]] va aprofitar els vells sentiments alides dels colons descendents de Kufa; el [[736]] els agents hashimiyya foren descoberts i executats, però poc després es va formar un comitè de 12 ''nukaba'' presidit per Sulayman ibn Kathir al-Khuzai, després el cap fou [[Abu Salama al-Khallal]] ([[746]]) i després [[Abu Muslim]] el [[748]], que, afavorit per les lluites entre [[Qays Aylan|qaisites]] i [[Iemenites (Líban)|iemenites]] <ref> va donar suport als iemenites contra els kaysites que donaven suport al governador de Khorasan </ref> i que els errors en el tractament fiscal de la població àrab no havien estat prou reparats pels intents de reforma del governador [[Nasr ibn Sayyar]] al-Kinani (738-748), es va fer amb el govern de Khorasan el febrer en nom de l'imam Ibrahim ibn Muhammad ibn Ali ibn Abd Allah ibn Abbas (que seria la dinastia [[abbàssida]]).
Després d'establir la nova dinastia a [[Bagdad]], Khorasan va gaudir d'una certa autonomia. La ciutat, afavorida, es va expandir. Abu Muslim fou executat el [[755]] però el Khorasan va continuar sent el suport de la dinastia i el governador del Khorasan a Merv era una de les figures principals del règim. La influent família dels [[barmàquides]] tenia base a Merv (i no fou l'única). [[Al-Mukaddasi]] descriu la ciutat i l'esmenta com la més deliciosa, bonica, elegant, brillant, extensa i satisfactòria. El habitants eren emigrants àrabs i sogdians (Herrmann 1999). La importància de Merv va augmentar quan del [[813]] al [[818]] fou la residencia del califa al-Mamun. Merv fou el centre de la revolta més important del segle VIII, dirigida per [[al-Mukanna]], el Velat, que es proclamava profeta i encarnació de Deu, i hereu d'[[Alí ibn Abi-Tàlib]] i Abu Muslim; la [[khurramiyya]], que en certa forma en derivava, va persistir a Merv fins al segle XII.
 
Al segle IX Merv fou una ciutat centre del coneixement i la cultura musulmana. [[Yaqut al-Hamawí]] va estudiar a les seves biblioteques.{{Citació necessària|data=novembre de 2012}} Van sorgir a la ciutat diversos erudits de les més variades branques com llei islàmica, tradició religiosa, història i literatura i generalment porten la ''nisba'' al-Marwazí ( المروزي ), entre ells Ahmad Ibn Hanbal. A Merv va subsistir una comunitat cristiana important amb un arquebisbe nestorià.
 
Van governar la província primer els [[tahídides]] (el general [[Tahir ibn al-Husayn]] des de [[821]]) i temporalment els [[saffàrides]] que van preferir establir la capital a [[Nishapur]] encara que Merv va restar com a centre comercial principal; després al segle X els samànides que tenien capital a [[Bukhara]] i sota els quals el Khorasan fou teatre de conflictes quan generals i governadors turcs volien dominar el país que només nominalment restava subjecte a l'emir samànida de Bukhara. Tot això va afectar a la prosperitat de Merv i al-Mukaddasi diu que el [[980]] la meitat del Rabad estava en ruïnes i la ciutadella estava destruïda. A més la ciutat era afectada per lluites sectàries entre [[hanafites]] i [[xafiïtes]].
104.889

modificacions