Diferència entre revisions de la pàgina «Consistori de Tolosa»

m
cap resum d'edició
m (Bot: corregint puntuació (11) i els apòstrofs (48))
m
{{MEI|data=abril de 2013}}
El '''Consistori de Tolosa''', també conegut com '''Consistori del Gai Saber''', fou una [[acadèmia]] poètica fundada l'any [[1323]] a [[Tolosa]] amb l'objectiu de reviure i perpetuar l'escola [[poesia lírica|lírica]] del [[trobador]]s.
'''El Consistori de Tolosa'''
# El Consistori de la Sobregaya Companyia del Gay Saber
# El Collège de Rethórique
# L'Académie
# Els Jocs Florals i el Romanticisme
# Els Jocs Florals a Barcelona
 
'''1.== El Consistori de la Sobregaya Companyia del Gay Saber''' ==
 
Els anomenats '''Jocs Florals de Tolosa''' tenen el seu origen en el certamen literari que van promoure el 1323 set ciutadans de la ciutat tolosana que van aplegar-se a l'ombra d'un llorer en un jardí del barri dels Augustines. Allí van constituir el [[Consistori de la Sobregaya Companhia del Gay Saber]] amb l'objectiu de revifar el conreu de la [[poesia trobadoresca]] que havia patit una forta davallada arran de la [[croada albigesa]]. Per aquest motiu van adreçar una lletra envers a tots els trobadors "[[Occità|de la Langue d'Oc]]" encoratjant-los a participar i guanyar una "Violeta de fin aur", premi atorgat a la millor composició:” per so, la joya li donem / d'aytal flor en senhal d'onor”. La crida va tenir ressò i el 3 de maig de [[1324]] va celebrar-se el certamen literari al qual assistiren, també, els dotze Capítols de la ciutat de Tolosa. La joia promesa fou atorgada a [[Arnaut Vidal de Castelnaudary]] per una composició dedicada a la [[Mare de Déu]]: "Mayres de Dieu, verges pura, / Vas vos me rir de cor pur ...". L'èxit va ser tan considerable que ben aviat van afegir-s'hi altres premis: l'Englantina i el Gauch (boixac) i van aconseguir que les joies fossin pagades pels Capítols de la ciutat. Paral·lelament, els set [[mantenedor]]s del Consistori poètic van encarregar a [[Guilhèm Molinièr]] l'elaboració d'un codi poètic per tal de poder judicar adequadament les composicions ''Les Leys d'Amors'', que serà promulgat el 1356.
 
L'èxit va ser tan considerable que ben aviat van afegir-s'hi altres premis: l'Englantina i el Gauch (boixac) i van aconseguir que les joies fossin pagades pels Capítols de la ciutat. Paral·lelament, els set [[mantenedors]] del Consistori poètic van encarregar a [[Guilhem Molinier]] l'elaboració d'un codi poètic per tal de poder judicar adequadament les composicions ''Les Leys d'Amors'', que serà promulgat el 1356.
Al llarg del [[segle XV]] el certamen tolosà gaudeix d'un cert renom, però a principi del [[segle XVI]] sorgeixen algunes diferències entre els membres del consistori i els Capítols de la ciutat. L'afer es resolgué amb la recreació de la llegenda d'una dama, [[Clemència Isaura]], dona relacionada amb la família dels Isaures, un avantpassat de la qual havia rebut el comtat de Tolosa de mans de [[Carlemany]]. Clemència Isaura després d'haver viscut en la castedat i la virtut vallegarva llegar a la ciutat els seus béns amb la condició de celebrar-hi cada any els Jocs Florals i fer-se càrrec dels premis. D'aquesta manera Clemència Isaura esdevé "''fondatrice"'' d'un certamen que a partir de [[1555]] adopta ja el nom de [[''Jeux Floraux]]'', tal com apareix en el ''Livre rouge'', registre on s'anoten les composicions guanyadores. Poc abans d'aquesta data, l'estàtua d'una tomba femenina que es trobava en la basílica [[Visigot|visigòtica]] de la [[Basílica de la Daurada|Daurada]] va ser identificada com a Clemència Isaura i traslladada al Capítol de la ciutat.
 
'''2. El Collège de Rethórique'''
93.818

modificacions