Jaume Castell i Lastortras: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m activo enllaços |
m activo enllaços |
||
Línia 36:
==L’ensorrada del grup<ref>[[#| Francesc Cabana 2011]] pàg.243-245</ref> ==
El [[1975]] en plena [[transició democràtica]] fou el millor any per Jaume Castell i el seu grup. Els seus amics, homes de grup Castell havien arribat al cim del poder polític català de l’època, [[Joaquim Viola i Sauret ]], alcalde de Barcelona, i en [[Joan Antoni Samaranch]] president de la Diputació Provincial.
El poder i la força de grup sembla considerablei agrupa un ventall ampli de sectors de tot tipus . Aviat s’iniciaran les dificultats. La primera en saber-se el [[1977]] que davant l’impossibilitat de fer rendible l’empresa tèxtil [[Intelhorce]] comprada cinc anys abans a l’INI per motius polítics el Grup intentava tornar-la al venedor. Després les pèrdues del diari [[Tele-exprés]] i la disputa amb el grup [[Godó]], a quí hagué d'indemnitzar. Poc després el [[Banc d’Espanya]], després d’una investigació obliga al Banc de
En aquest sentit poc després es fa públic que l'empresari a comprat el 3'7 % del [[Banco Español de Crédito]], passant a ser primer accionista, i el banc espanyol comprava el 17% del Banc de Madrid. El [[1979]], però afectat per l'assassinat del seu amic i soci Joaquim Viola Sauret , es rodeja d'escorta de seguretat i acabà dimitint de la presidència dels dos bancs, sent substituït per [[
Quant al Grup, els esdeveniments es precipiten, [[PRODINSA]], el holding de participades del grup es dissolta i repartida entre els dos bancs. El [[1980]] es produeix la suspensió de pagaments dels bancs francesos participats a [[Perpinya]] i [[París]]. La inspecció del Banc d'Espanya al Banc de Madrid descobreix unes pèrdues considerables. El Banc d'Espanya pressiona el Banc Español de Crédito i resta de la gran banca perquè es facin càrrec del banc. L'altra entitat bancària, el Banc Català de Desenvolupament passarà al Fondo de Garantia de
Jaume Castell va
==Referències==
|