Art asturià: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot: corregint els apòstrofs (1) |
m Corregit "a la seva vegada" per "al seu torn". |
||
Línia 74:
La primera de les obres d'aquest període, l'església de [[Santa María del Naranco]], va implicar una renovació estilística, constructiva i decorativa significativa del preromànic, complementant-se amb recursos nous i innovadors, que va representar un salt endavant respecte els períodes immediatament anteriors. Construïda com un palau d'esbarjo, es va situar al costat sud del [[mont Naranco]] davant la ciutat, formant part d'una sèrie d'edificis reials situats als afores de la capital. El seu caràcter d'edifici civil va ser canviat al segle XII, quan es va convertir en una església dedicada a Santa Maria, segons la ''[[Crònica silense]]''.<ref>{{ref-llibre|autor=J. M. Canal Sánchez-Pagín|títol=Crónica silense o Crónica domnis sanctis?" Cuadernos de Historia de España nº 63–64|any=1980|pàgines= pàg. 94–103|id= ISSN 0325-1195}}</ref>
Consta de traç rectangular amb dues plantes; el nivell inferior, o [[cripta]] està format per una cambra central coberta per una [[volta de canó]] reforçada amb arcs faixons, —amb una certa similitud a la Cámara Santa d'Oviedo— i dos habitacles més situats a ambdós costats. Al pis superior s'hi accedeix mitjançant una doble escala exterior situada a la façana nord. La seva distribució és idèntica a la de la planta baixa; un saló central o noble amb una coberta de volta de canó peraltada sostinguda per [[columna|columnes]] integrades a la paret i un mirador a cada extrem, als quals s'accedeix a través de tres arcs, similars als sis [[arc cec|arcs cecs]] de mig punt que recorren la paret, i descansen sobre columnes amb [[fust]]s d'adorn acanalat, típic de l'[[art preromànic]]. Santa María del Naranco representa un avenç des d'un punt de vista decoratiu escultòric en enriquir les normes habituals. La decoració es concentra al vestíbul i als miradors de la planta superior, on és important destacar els [[capitell]]s cúbics d'influència [[art bizantí|bizantina]], decorats amb relleus emmarcats per unes formes triangulars, dintre de les quals hi han esculpides representacions d'animals i figures humanes en actitud de combat. Aquest tipus de motiu es repeteix als medallons situats per damunt de les interseccions dels arcs cecs interiors i també es troben als murs exteriors.Els trenta-dos [[medalló (arquitectura)|medallons]] distribuïts per l'edifici són similars en mida i forma, variant els dissenys i les figures dels seus interiors (quadrúpedes, ocells, carrassos de raïm, [[griu]]s), un estil heretat del període visigòtic,
[[San Miguel de Lillo]] era l'església palatina de Ramir I que formava part dels edificis construïts al mont Naranco. S'hi conservava un tros de la [[Veracreu]], la [[relíquia]] més sagrada del tresor visigòtic. La seva consagració està datada de l'any 848. Les seves característiques principals són les [[volta (arquitectura)|voltes]], l'esveltesa dels suports i la tribuna destinada al monarca. Tenia tres naus, però solament es conserva el [[pòrtic]] amb dues cambres i el primer tram de les naus. Destaquen els [[brancal]]s de la porta d'entrada, que possiblement inclouen una representació del propi monarca, i la decoració de la qual anuncia el període [[art romànic|romànic]].[[Fitxer:Santa Cristina de Lena 1982 by-dpc.jpg|left|thumb|Santa Cristina de Lena]]
| |||