Kadima: diferència entre les revisions

| president = [[TzipiTsippi Livni]]

| fundació = [[2005]]| desaparició = | publicació = | parlament = 28 escons ala la [[KnessetKenésset]] | seu = [[Pétah Tiqvà]]

'''Qadima''' o '''Kadima''', «endavant» en hebreu (קדימה, ''QâdîmâQadima''), és un [[partit polític]] [[Israel|israelí]] d'[[ideologia]] centrista. Fou fundat pel primer ministre [[Ariel SharonXaron]] després d'abandonar el dretà [[Likkud]], el [[21 de novembre]] de [[2005]]. Qadima, que significa "Cap endavant" o "Endavant", aparegué pocs dies després que SharonXaron el fundés. No obstant, aquest nom no fou adoptat de forma inmediata, sinó que el nom inicial fou "Responsabilitat Nacional" (en hebreu, אחריות לאומית, ''aharayut leümit'' [aχaʁaˈjut leu'mit]), nom proposat per la ministra de justícia [[TzipiTsippi Livni]] i amb el suport fervorós de [[ReuvenReüven Adler]], col·laborador i assesor d'estratègia de SharonXaron. Encara que "Responsabilitat Nacional" sigui considerat un nom provisional, en principi era molt més popular que "Qadima", i semblava que seria el nom definitiu. Però el [[24 de novembre]] de [[2005]] s'anuncià que el partit adoptaria el nom definitiu de "Qadima".

La tensió política entre SharonXaron i la dreta més radical, tant dins del Likkud com fora, fou un tema d'especulació en els mitjans de comunicació israelians. El rumor que SharonXaron podria abandonar el seu propi partit per fundar-ne un de nou, format pels seus aliats del Likkud i obert als membres descontents d'altres partits es conegué a Israel com el "big bang", ja que comportaria una reorganizacióreorganització radical del mapa polític israelíisraelià.

Diversos factors van desencadenar la sortida de SharonXaron del Likkud. Després de la ruptura oficial del partit, SharonXaron va assegurar que era una decisió presa sense pensar molt, per la qual cosa els crítics han posat en dubte el seu paper com a nou referent polític i com a forjador de coalicions en l'actual Israel.

L'objectiu de SharonXaron en crear el Qadima és el no haver d'estar sotmès a les rígides directrius del Likkud, a més de poder optar a un tercer mandat com a primer ministre el 2006.

SharonXaron és conegut per les seves complexes coalicions en la política d'Israel. Va començar la seva carrera política amb tendències esquerranes, quan pertanyia a les Forces Armades d'Israel i sota la tutela de [[David Ben-Gurion]]. De fet, SharonXaron va arribar a ser líder del partit d’esquerra ''Xelomtsiyyon''. Després la seva ideologia va anar evolucionant cap al centre-dreta i va començar a assentar-se en el Likkud, el qual va arribar al poder per primera vegada el 1977 sota el lideratge de [[Menahem BeginBeguín]].

Quan SharonXaron va emergir com heroi de guerra després de la [[Guerra del Yom Kippur]] (1973), va aportar el seu prestigi personal per impulsar el Likkud d'una forma extraordinària i va ajudar a que arribés el poder sota el lideratge de Menahem BeginBeguín en 1977. El creixement del Likkud va portar a la democràcia israeliana a la seva fase de maduresa, ja que era la primera vegada que un partit de l'oposició arribava al poder de forma pacífica. Va ser també un triomf dels ideals del Revisionisme Sionista, que va aconseguir representació al govern israelià.

SharonXaron va col·laborar en la creació del Likkud en ser un element integrador (Likkud significa "consolidació") entre alguns partits liberals israelians i el [[Herut]], tots ells coneguts globalment com [[Gahal]]. SharonXaron va liderar el Likkud des de 1999, arrabassat el lloc a [[BenjaminBinyamín Netanyahu]]. Es va convertir en primer ministre d'Israel en 2001.

SharonXaron va formar una altra coalició quan va convèncer els laboristes el desembre de 2004 que li van donar suport per dur a terme el seu pla d'evacuació de la [[franja de Gaza]], formant un govern d'unitat. D'aquesta manera, SharonXaron va deixar aïllats als partits més radicals de la dreta, que fins aleshores havien estat els seus aliats més ferms.

El 2005, la portada a terme del pla de retirada unilateral israeliana va treure a la llum les discrepàncies internes en el si del Likkud i en la societat israeliana en general. Netanyahu va accelerar la fractura del partit al presentar-se com el líder de la facció més conservadora, que es negava a l'evacuació. Al mateix ritme que la popularitat de SharonXaron creixia entre la ciutadania israeliana, anava minvant dins del seu propi partit.

SharonXaron es va beneficiar políticament de l'inici de la Intifada d'Al-Aqsa, el setembre de 2000, en resposta al fracàs de les negociacions amb els palestins per arribar a una "situació final" a la cimera de Camp David de 2000. Mentre [[Ehud Barak]] continuava fent concessions als palestins a la conferència de Taba el gener de 2001, les onades d'atemptats suïcides van crear una sensació general d'inseguretat, i una forta desconfiança en la bona fe dels palestins. El descontentament general amb les polítiques de centre-esquerra i les falses perspectives d'assolir una pau negociada amb els palestins, va provocar un tomb a la dreta en el panorama polític, que va ser aprofitat per SharonXaron i el Likkud.

SharonXaron va ser nomenat primer ministre al març de 2001, havent vençut els laboristes de Barak per un ampli marge. SharonXaron va ser reelegit de manera aclaparadora en 2003, batent al laborista i pacifista Amram MitznaMitsnà.

Quan SharonXaron va començar a alinear-se amb els laboristes i altres partits més moderats, els polítics més dretans del Likkud s'alçaren com els seus opositors més ferotges, propiciant diverses derrotes a la [[Kenésset]]. Com a mostra de descontentament, rebutjar confirmar els aliats més propers de SharonXaron en alguns llocs ministerials en 2005. Aquesta ruptura de la disciplina de partit va debilitar les polítiques governamentals de SharonXaron, el qual va haver de dedicar per complet a mantenir la unitat del partit.

Netanyahu va dimitir el 7 d'agost de 2005 com a ministre d'Economia, al·legant que no estava disposat a participar en un govern que posava en perill la seguretat dels ciutadans d'Israel en imposar el pla de retirada de [[Gaza]]. SharonXaron va ser incapaç d'aconseguir que el Comitè Central del Likkud aprovés la designació del seu aliat [[Ehud Olmert]] per substituir Netanyahu, la qual cosa va suposar una gran frustració i humiliació personal per SharonXaron.

L'etapa final de la ruptura es va produir quan ShimonXimon Peres, aliat de SharonXaron, va ser derrotat de manera inesperada pel líder del Histadrut, [[Amir Peretz]], en les eleccions primàries del Partit Laborista el 8 de novembre de 2005.

La primera decisió de Peretz en el seu nou càrrec va ser la de retirar tots els ministres laboristes del govern d'unitat de SharonXaron, reclamant la dissolució de la Kenésset i l'anticipació de les eleccions per a març de 2006, les quals en principi estaven previstes per al novembre del mateix any.

Quan tots els ministres laboristes havien dimitit, SharonXaron va perdre el suport de l'ala més centrista del laborisme, que havia aconseguit gràcies a la moderació de la seva agenda política, consistent en converses contínues amb la ANP per aconseguir unes "fronteres permanents" i la resolució final del conflicte palestino-israelià.

Tal com implica el nom de Qadima, SharonXaron afirma que pretén anar "cap endavant". L'ala dretà del Likkud l'ha frustrat a causa de la seva inflexibilitat, ja que aquests sempre han demanat més contrapartides per part dels palestins. Alguns fins i tot han demanat la seva sortida del Likkud, al·legant entre altres raons, la condemna del seu fill Omri SharonXaron el 14 de novembre de 2005 per haver obtingut fons il·legals per finançar les últimes campanyes electorals.

SharonXaron va obtenir immediatament el suport oficial de més dels 14 membres de la Kenésset (més d'un terç dels 40 membres del Likkud de la Kenésset) necessaris per poder optar als beneficis constitucionals que s'atorguen als nous partits.

SharonXaron continuarà com a primer ministre i ara té la facultat de cobrir a voluntat els llocs que van deixar els ministre laboristes. Durant la primera setmana de l'existència del nou partit, SharonXaron va intentar cobrir aquestes vacants amb membres del Qadima. El 22 de novembre de 2005, SharonXaron va aconseguir el beneplàcit del president [[MosheMoixé KatsavQatsav]] i del fiscal general Menahem Mazuz per convocar eleccions anticipades el 28 de març de 2006.

Segons el diari [[Haaretz]], les enquestes d'intenció de vot mostren que si les eleccions se celebressin ara (finals de novembre de 2005), el Qadima obtindria la majoria dels sufragis, atorgant a SharonXaron un tercer mandat com a primer ministre. A les [[eleccions legislatives d'Israel de 2009]] fou el partit més votat i va obtenir 28 escons.

Al principi, la política del Qadima va ser el reflex directe de les idees i objectius de SharonXaron.

Tanmateix, la desbandada que s'ha produït (i es continua produint) des del Likkud i en menor mesura des d'altres partits, fa pensar que el Qadima podria acabar sent un mer substitut del Likkud, però sense l'ala més radical, és a dir, Netanyahu i els seus afins. És a dir, que la maniobra de SharonXaron podria haver servit únicament per desfer-se de Netanyahu i així poder apropiar per complet del nou partit. La radicalització i aïllament del Likkud és tal que fins i tot SaülXaül Mofaz, ministre de defensa, que en principi va rebutjar unir-se al Qadima, va acabar unint-se a SharonXaron després de comprovar que tenia perduda la batalla de les primàries contra Netanyahu.

Des del Qadima s'ha assegurat que pretenen establir un partit realment centrista i liberal. Sembla que SharonXaron vol atraure polítics d'altres partits sense importar les seves anteriors ideologies, a canvi que acceptin el seu lideratge i la implementació d'una agenda moderada. SharonXaron creu fermament en el full de ruta i manté una forta aliança amb el president nord-americà [[George W. Bush]], la qual cosa serà un pilar bàsic en la política exterior del nou partit.

* [[TzipiTsippi Livni]], Exministra de Relacions Exteriors, presidenta del partit i cap de l'oposició. Candidata a Primer Ministre pel Qadima per a les eleccions de febrer de 2009.

* [[SaülXaül Mofaz]], Exministre de Transport. Perdé les eleccions internes del Qadima contra Livni per un escàs marge. Fou Comandant en Cap de les FDI i més tard Ministre de Defensa.

* [[ShimonXimon Peres]], President d'Israel.

* [[Dalia Itzik]], Expresidenta de la knessetKenésset.