Arquitectura popular: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit 'un tant' --> 'una mica' |
|||
Línia 10:
L'[[arqueologia]] ens ha descobert l'interès del context d'un monument al [[investigació|investigar]] tant els [[santuari|temples]], [[palau (arquitectura)|palaus]] o [[tomba|tombes]], com la [[ciutat]] sencera que constitueix el més expressiu testimoni de la [[civilització]] que va crear la [[cultura]] els monuments de la qual admirem.
El professor [[Amos Rapoport]], en el seu llibre «''Vivienda y Cultura''»,<ref>Rapoport, Amos. «''House Form and Culture''» (Morfología de Vivienda y Cultura). Englewood Cliffs, N.J.: Prentice-Hall, 1969. Existeix una edició en castellà : «''Vivienda y cultura''», traduïda per Conchita Diez de Espada. Editorial Gustavo Gili, S.A. Barcelona 1972</ref> estableix tres categories per a l'arquitectura : la culta, la primitiva i la vernacular; dins d'aquesta darrera estableix una divisió addicional entre arquitectura vernacular preindustrial o post-industrial; malgrat que el mateix autor assenyala el caràcter
L'arquitectura primitiva és la categoria més fàcil de delimitar ja que s'associa a l'arquitectura de les societats definides com a primitives per l'[[antropologia]], ja siguin les societats primitives actuals o les cultures històriques que a la fi del [[neolític]] realitzaren les primeres construccions els restes de les quals han arribat fins nosaltres; són les societats que s'establiren a la [[vall del Nil]], [[Palestina]], [[Síria]] [[Antiga Mesopotàmia|Mesopotàmia]] o [[Anatòlia]], les quals van evolucionar vers la [[història]]; són també les cultures neolítiques de diferents comarques d'[[Europa]] que es van extingir sense deixar una herència consistents als pobles que les van succeir.
|