Sanç Ramires: diferència entre les revisions

Malgrat que el seu pare [[Ramir I d'Aragó]] exercí la [[potestas (poder)]] sobre terres de [[Matidero]] a [[Vadoluengo]], legalment aquestes terres no eren cap regne independent, doncs estaven integrades al [[Regne de Pamplona]], i [[Ramir I d'Aragó]] habia de retre homenatge i guardar obediència al rei de Pamplona. És per això que el [[1068]] Sanç I d'Aragó i Pamplona viatjà a [[Roma]] oferint vassallatge al [[Papa]] i sotmetent les seves terres de [[Matidero]] a [[Vadoluengo]] a la obediència de Roma. ADe resultes d'aquest vassallatge, el rei es comprometé a pagar un tribut de 600 marcs d'or anuals. Aquest pacte de vassallatge és el fonament de la [[Hipòtesi dels lemniscs]], que sosté que l'origen del [[Senyal Reial]] es deu a les cintes de lemniscs de color roig i groc que penjaven dels segells papals.<ref>Guillermo Fatás y Guillermo Redondo, [http://www.derechoaragones.es/es/catalogo_imagenes/grupo.cmd?posicion=72&path=1269&presentacion=pagina&idBusqueda=13 ''Blasón de Aragón: el escudo y la bandera''] Zaragoza, Diputación General de Aragón, D.L. 1995, pág. 68. Edición digital en [http://www.derechoaragones.es/es/consulta/resultados_navegacion.cmd?id=11110&forma=ficha&posicion=3 Biblioteca Virtual de Derecho Aragonés].</ref>