Edicte: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot: corregint l'accentuació (1) |
m Corregit: sembla ser que -> sembla que |
||
Línia 8:
concordantement al seu edicte perpetu. Sembla que en temps de Ciceró els edictes ja conformaven un extens cos normatiu, cosa que es confirmada pel fet que, en aquell temps, ja s'havia fet un intent per tal d'ordenar-los i comentar-los. [[Servi Sulpici Lemònia Ruf|Servi Sulpici]], el gran jurista i orador i amic de Ciceró, adreçà a ''[[Brutus (Ciceró)|Brutus]]'' dos brevíssims llibres sobre edictes, que fou seguit per l'obra d'Offilius; tot i que no se sap del cert si l'obra d'''Offilius'' era un intent de recollir i arranjar els varis edictes, com la subseqüent compilació de Julià, o un comentari com feren molts juristes després que ell.
Els edictes, eren en efecte una mètode indirecte de legislar i era la via per la que s'establien nombroses normes. Fou en certa forma de major efecte ja que era una via fàcil i més pràctica d'engrandir i alterar progressivament la llei existent, mantenint alhora el sistema en harmonia, que no pas el mètode de legislació directa, i és innegable que la part més valuosa del dret romà deriva dels edictes. si un pretor establia un norma que es trobés injuriosa o inconvenient, queia en desús si no era adoptada pel seu successor. Diverses normes promulgades com edictes sestaven en conformitat al costum existent, particularment en casos de contractes, en que l'edicte hauria tingut l'efecte de convertir en llei el costum. Això sembla
Sota els emperadors hi havia diversos comentaristes dels edictes. Així [[Domici Labeó]] escrigué quatre llibres sobre edictes i una obra dels seus trenta llibres, ''Ad edictum Praetoris Peregrini'', és citada per [[Ulpià]] (Dig. 4. tit 3 a 9). [[Salvi Julià]], un distingit jurista, que visqué en temps d'[[Adrià]] i exercí l'ofici de pretor, feu una compilació d'edictes per ordre de l'emperador; l'obra fou ordenada en títols, segons el seu objecte. Fou anomenat '''''Edictum Perpetuum'''''. [[Salvi Julià]] sembla haver haver recollit i arranjat els vells edictes, i probablement ambdós ometeren que havien caigut en desús, i abreujat diverses parts, donant-los un caràcter sistemàtic. L'obra de Julià podria haver tingut gran influència en l'estudi de la llei, i en subsegüents escriptures legals. No sembla probable que els edictes dels dos pretors, juntament amb els ''Edictum Provinciale'', i els edictes dels [[edil curul|edils curuls]], fossin agrupats en un en aquesta compilació.
| |||