Ermita de la Mare de Déu de l'Ermitana de Peníscola: diferència entre les revisions

| festivitat = [[89 de setembre]]

[[Sancho de Echevarría]], governador militar de Peníscola, per la fidelitat a la causa borbònica de la població en la [[Guerra de successió espanyola|guerra de Successió]], construeix l'ermita, i substitueix la petita capella situada en el mateix lloc. Es construeix entre [[1708]] i [[1714]] adossada al castell, en el qual s'integra, amb característiques clarament defensives.<ref name="Milian122">[[#Milian|Milián Boix 1983]]: pp. 122-124.</ref><ref name="Gil406">[[#Gil|Gil Saura 2004]]: p. 406.</ref> L'actual edifici, està decorat amb ceràmiques de [[l'Alcora]].<ref>{{citar web|url=http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0024421|títol=l'Ermitana|editor=Enciclopèdia Catalana|idioma=valencià}}</ref>

La planta del temple és de creu llatina amb una nau amb dues capelles a cada costat. El creuer té cúpula i als peus hi ha un cor alt. La nau, els transsepte i el presbiteri es cobreixen amb [[volta de canó]], la nau amb llunetes, mentre les capelles estan cobertes amb volta bufada. La capçalera és plana amb un templet realitzat amb pedra de [[Tortosa]].<ref name="Gil406"/><ref>[[#Cantos|Cantos i Aldaz 1996]]: p. 94.</ref>

La façana està rematada per una cornisa mixtilínia amb pinacles, molt semblant a la cornisa de l'[[església de Sant Bartomeu de la Jana]], emmarcant l'escut de [[Felip V d'Espanya|Felip V]]. Al centre, una portada d'arc de llinda amb carreus encoixinats decorats amb motius militars (canons, tambors de guerra, entra altres), fet poc usual en una església, però que a aquesta té la seua justificació degut al seu origen.<ref name="Gil406"/> Aquest encoixinat és una rèplica del que hi ha al [[Portal Fosc de Peníscola|Portal Fosc]], a la murada renaixentista.

Integrada en el [[costat de l'Evangeli]] de la façana, s'eleva la torre campanar, de planta quadrada i de dos cossos, decorada en el frontis per l'escut de Sancho de Echevarría i una inscripció on s'indica que fou ell qui va manar contruirconstruir l'ermita.<ref>{{Versaleta|Milián Boix}}, Manuel; {{Versaleta|Simó Castillo}}, Juan B. ''El Maestrazgo histórico. Morella (Puertos y comarca). Historia y arte''. Vinaròs: Imprenta Castell, 1983. pp. 123-124.<name="Milian122"/ref> El cos de les campanes presenta obertura de mig punt amb imposta i arc motllurat, en cada cara, protegida per dues parelles de pilastres dòriques. La torre, un segle més avant, serà imitada pel campanar de l'[[església de Santa Maria de Peníscola]].

LaLes festivitatfestes patronals de Peníscola se celebren en honor a la Mare de Déu de l'Ermitana; sei celebrasón els principals dies festius, el [[dia 8 de setembre]], ambdia unesde dancesla típiquesNativitat de la Verge, i el 9 de setembre, dia de la Verge de l'Ermitana.

{{Referències|2}}

* {{VersaletaRef-llibre |cognom=Cantos i Aldaz}}, |nom=F. Xavier; {{Versaleta|cognom2=Aguilella i Arzo}}, |nom2=Gustau. ''|títol=Inventari d'Ermites, Ermitatges i Santuaris de l'Alt i Baix Maestrat''. |editorial=Diputació |lloc=Castelló: Diputació, |any=1996, pp. 94-95. ISBN |isbn=84-86895-72-3. |ref=Cantos }}

* {{VersaletaRef-llibre |cognom=Gil Saura}}, |nom=Yolanda. ''|títol=Arquitectura barroca en Castellón''. Castelló:|llengua=castellà |editorial=Diputació, |lloc=Castelló |any=2004, p. 406-407. ISBN |isbn=84-89944-93-8. |ref=Gil }}