Jaume Castell i Lastortras: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m activo enllaços
m Robot treu enllaç al propi article
Línia 13:
El [[1950]] començà el seu projecte de bastir un gran grup empresarial, comprant la petita [[Banca Suñer]] de [[Ripoll]], el què el va permetre entrà a l'exclusiu clan bancari. El [[1953]] compra a sucursal a [[Madrid]], del "Banc de Medina" i podrà establir-se a la capital de l'Estat. El [[1954]] canvia la denominació de [[Banca Suñer]] per la de [[Banco de Madrid]] que malgrat la denominació manté la direcció d'operacions a Barcelona.. Per aconseguir el llançament del banc es va envoltar de personalitats lligades al règim, així trobem de primer president a José Maria Martínez Ortega, comte d’Argilo, consogre de Franco, de secretari José María Martínez Bordiu, germà del gendre de Franco, Baró de Gotor. Com personalitats catalanes captarà pel Consell d’Administració en Josep Maria de Porcioles, notari i futur alcalde d BCN, Joaquim Viola, també futur alcalde, i Joan Antoni Samaranch futur president de la Diputació Provincial de Barcelona, entre d'altres. El Banc s'inaugurarà el [[1954]] amb un capital de 5 milions de pessetes. El [[1958]] s'elevava a 50 milions i posteriorment a 60 milions de pessetes. El [[1963]] serà ja de 90 milions. Quan la legislació bancària es flexibilitza i es crea la figura dels bancs industrial i de negocis, en crearà un, malgrat les pressions de les tradicionals famílies bancàries, gràcies a les seves relacions amb el règim. Serà el [[Banco Catalán de Desarollo]] ([[CADESBANK]]) amb domicili a Barcelona. S’inaugurarà el 1964 participat en un 25% pel Banco de Madrid i la resta amb participació d'amics catalans i del citat J. M. Martínez Bordiu. Poc després Jaume Castell presidirà els dos bancs. El [[CADESBANK]] iniciarà la construcció d'un gratacel de la Diagonal al costat de la Plaça Francesc Macià de Barcelona que s'inaugurà el 1970, que serà la seu de les seves oficines centrals.
 
Segons les memòries,<ref> [http://www.a16-01.com/pdfs/CAU/1973/CAU730901037.pdf Información bancària Banco de Madrid]</ref> el 1971 el fons propis són de 553 milions de pessetes. El Banc Català de Desenvolupament havia assolit en finalitzar dit exercici un passiu de 3.107.500.000 milions de pessetes. Comptava amb una oficina principal i quatre agències urbanes a Madrid, una oficina principal i dues agències urbanes a [[Barcelona]] i oficines a Bocairent, [[Platja d'Aro]], la [[Seu d'Urgell]], [[Manlleu]], [[Cadis]], [[Gijón]], [[La Corunya]], [[Pinto]] i [[Santa Cruz de Tenerife]],i [[Girona]]. Componien el Consell d'Administració les següents persones, com a president: [['''Jaume Castell i Lastortras]]'''. Vicepresidents: Eustasio Villanueva Vadillo, i Joan Rosell Codinachs, pare de [[Joan Rosell i Lastortras]]. De consellers entre d'altres figuraven [[Joaquim Viola i Sauret]], procurador en Corts per Lleida, i futur alcalde de Barcelona, [[Joan Antoni Samaranch i Torelló]]. En José María Martínez-Bordiu, baró de Gotor. n'era el secretari. En [[Josep Maria de Porcioles i Colomer]], notari i futur Alcalde de Barcelona n'havia estat conseller del Banc fins al 1970. El [[1973]] la revista "Cambio 16" en un article del periodista Andreu Claret Serra el considerava un dels 50 catalans més amb més poder econòmic.
 
==El [[Grup Castell]] <ref>[[#|Francesc Cabana 2011]] pàg.240-243 </ref>==