Batalla naval de Sluis: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
correcció
Línia 1:
{{Fitxa de conflicte militar
|Nombre_batallanom = ''' Batalla Naval de Sluis '''
|Imatgeimatge = [[Fitxer:BattleofSluys.jpeg|335px|Una miniatura de la batalla de les '' Cròniques de [[Jean Froissart]] ''.]]
|Descripción_imagenpeu_de_foto = Una miniatura de la batalla de les '' Cròniques de [[Jean Froissart]] ''.
|Conflicteconflicte = la [[Guerra dels Cent Anys]]
|Datadata = [[24 de juny]] de [[1340]]
|Lloclocalitat = [[Sluis]], [[Comtat de Flandes]]
|mapa= {{VPHISMILCAT Localització militar
|França
Línia 15:
|width=320
}}
|Resultatresultat = '' Victoria anglesa ''
|Combatientes1bàndol1 = [[Fitxer:England Arms 14051340.svg|25px15px|Anglaterra]] [[Regne d'Anglaterra|Anglaterra]]
|Descripció =
|Combatientes2bàndol2 = [[Fitxer:Blason Francepays modernefr FranceAncien.svg|25px15px|RegneEscut de França]] [[Regne de França]]
|Casus =
|Comandante1 = [[Fitxer:England Arms 1340.svg|15px|Anglaterra]] [[Eduard III d'Anglaterra]]
|Territori =
|Comandante2 = [[Fitxer:Blason pays fr FranceAncien.svg|15px|Escut de França]] Almirall Hugo Quiéret <br>[[Fitxer:Blason pays fr FranceAncien.svg|15px|Escut de França]] conestable Nicolau Béhuchet
|Combatientes1 = [[Fitxer:England Arms 1405.svg|25px|Anglaterra]] [[Regne d'Anglaterra|Anglaterra]]
|Soldados1general1 = 250 vaixells
|Combatientes2 = [[Fitxer:Blason France moderne.svg|25px|Regne de França]] [[França]]
|Soldados2general2 = 190 vaixells
|Comandante1 = [[Eduard III d'Anglaterra]]
|Bajas1baixes1 = Desconegudes
|Comandante2 = Almirall Hugo Quiéret <br>conestable Nicolau Béhuchet
|Bajas2baixes2 = 20.000 morts
|Soldados1 = 250 vaixells
|campanya =
|Soldados2 = 190 vaixells
|Bajas1 = Desconegudes
|Bajas2 = 20.000 morts
|Campanya =
}}
{{Guerra dels cent anys}}
Linha 40 ⟶ 37:
 
== L'elecció del lloc de Sluis ==
[[Sluis]] va ser una de les dues úniques batalles que [[Eduard III d'Anglaterra|Eduard III]] va comandar en persona (l'altra va ser la de l'Espagnols-sur-Mer).
L'elecció del lloc de l'atac no va ser fàcil per al rei anglès: necessitava una rada o caleta protegida, de boca ampla i prou gran com per allotjar l'enorme flota que ell planejava portar-hi. El lloc escollit va ser la badia de [[L'Écluse]] (en francès; [[Sluis]] o Sluis en [[Idioma flamenc|flamencneerlandès]]), un braç de mar situat entre la costa de [[Flandes]] occidental i la regió holandesa de [[Zelanda]].
 
[[Felip VI de França|Felip VI]] estava sobre avís que [[Eduard III d'Anglaterra|Eduard III]] planejava una gran invasió. És possible que hi hagués interceptat una carta del rei al seu fill Eduard, [[Príncep de Gal·les]], anomenat el [[Príncep Negre|el Príncep Negre]] pel color amb què havia pintat la seva armadura per facilitar als seus homes individualitzar i seguir- en els combats. En ella, el rei afirma haver reunit una flota ofensiva de 200 vaixells. El francès va fer el mateix i va posar la seva a les ordres de l'almirall Hugo Quiéret i de l'advocat Nicolás Béhucet, tresorer de la corona. Part important de la flota francesa estava formada per galeres [[República de Gènova|genoveses]] al comandament de l'italià [[Egidi Boccanegra]], germà del dux [[Simone Boccanegra]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=Garcia i Sanz |nom=Arcadi | enllaçautor =Arcadi Garcia i Sanz|títol=Història de la Marina Catalana |editorial=Aedos |pàgines=286 |lloc=Barcelona |data=1977}} </ref> La major part de les tropes genoveses estava formada per arquers experts, assistits per nombrosos ballesters de la [[Picardia]].
 
== Paritat de forces ==
[[Fitxer:EdwardIII-Cassell.jpg|thumb|Eduard III.]]
Si bé la dimensió de la flota anglesa està comprovada per la carta esmentada, alguns historiadors segueixen discutint la seva suma. Molts afirmen que la flota de d'[[Eduard III d'Anglaterra|Eduard]] era molt inferior en nombre, encara que se sap amb certesa que en salpar el 22 de juny del port anglès d'Orwell,<ref>{{en}} Maxwell Herbert, ''[http://books.google.cat/books?id=rDFQXfMRjqsC&pg=PA321&dq=Reginald+Cobham+1346&hl=ca&ei=WMuRTNn2B4iuOPSV6f4G&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=4&ved=0CDwQ6AEwAw#v=onepage&q=Cobham&f=false The Chronicle of Lanercost, 1272-1346: Translated, with Notes]'', p.321</ref> comptava com a mínim amb 200 naus. A la costa belga de [[Flandes]] l'esperava l'almirall dedel l'[[Mar del Nord]], sir Robert Morley, amb 50 navilis més com a mínim. Anaven a bord de la flota anglesa més de 40.000 homes entre mariners i soldats.
 
No tots els vaixells anglesos eren de guerra: hi havia entre ells molts transports de bona qualitat, destinats a dur a cert nombre de dames angleses, especialment comtesses, baronessa i nombroses esposes dels cavallers que es disposaven a entrar en combat i que estaven a bord dels vaixells de la flota. Fonts angleses denoten que Eduard va posar a cura d'elles a un cos especial de 300 guerrers i 600 arquers anglesos. No obstant això, una d'aquestes dones (una dama d'honor de la reina) lamentablement va morir a la topada que va seguir.
Linha 56 ⟶ 53:
Mentre això succeïa, el genovès Boccanegra aconsellar als capitans francesos fer-se a la mar per evitar veure's atrapats dins la badia. No obstant això, Béhucet, que ostentava el rang de [[Conestable]] i era en conseqüència el militar de més alt rang de la força francesa, va desestimar aquesta opinió i es va negar a llevar àncores. És possible que la seva intenció hagi estat conservar i defensar aquesta zona de la costa per protegir el camí ral entre [[París]] i [[Bruges]] que passava per allà.
 
Els vaixells francesos es van col·locar en la posició normal de les batalles navals de la l'[[Edat Mitjana]]: formats en tres o quatre línies paral·leles, estant cada vaixell lligat amb maromes als veïns d'ambdós costats. Les naus de major port es van ubicar a l'avantguarda, per tal de protegir les més petites que quedaven darrere.
 
== Arriben els anglesos i comença el combat ==
Linha 76 ⟶ 73:
Segons els anglesos, [[Eduard III d'Anglaterra|seu rei]] es va enfrontar sobre l'coberta d'un vaixell amb el comandant francès Nicolás Béhucet i va resultar ferit. Encara que això sigui probable (com queda dit, un vaixell insígnia acostumava a enfrontar-se amb el seu homòleg enemic), no hi ha testimonis sobre aquest succés provinents de l'altre bàndol.
 
La batalla va acabar amb la destrucció total de la flota francesa i un esgarrifós recompte de víctimes. Segons els comentaris dels testimonis anglosaxons, el nombre de baixes enemigues oscil ∙ lar entre 20.000 i 30.000 morts. Les fonts angleses assenyalen que Hugo Quiéret va morir en combat, mentre que Béhucet va ser penjat del pal major per ordre de d'[[Eduard III d'Anglaterra|Eduard]]. El corsari italià [[Egidi Boccanegra|Boccanegra]] va aconseguir escapar a mar obert, emportant-se un enorme botí: dos vaixells anglesos capturats, carregats de tresors.
 
Amb la situació dominada, Eduard va ordenar que gran quantitat de tropes desembarquessin per a la caça i extermini dels supervivents francesos. Després de la persecució, a penes unes desenes de normands van escapar amb vida.
Linha 94 ⟶ 91:
* Keen, Maurice: Història de la guerra a l'Edat Mitjana, Machado, Madrid, 2005. ISBN 84-7774-239-1.
* Townson, Duncan: Breu història d'Anglaterra, Aliança, Madrid, 2004. ISBN 84-206-5814-6.
 
 
== Enllaços externs ==
Linha 100 ⟶ 96:
* [http://www.yotor.net/wiki/es/ba/Batalla%20de%20Sluis.htm Batalla de Sluis]
 
{{2L|data=febrer de 2013}}
{{ORDENA:Sluis}}
[[Categoria:Batalles de la Guerra dels Cent Anys]]