Llengües cèltiques: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Línia 28:
A partir dels segles II i III aC alguns autors clàssics ofereixen dades concretes sobre la història dels pobles celtes. Els [[Imperi romà|romans]] van fer servir el terme ''galli'' per referir-se a diversos pobles celtes entre els quals hi hauria els [[gals]], els [[gàlates]], o regions com la [[Gàl·lia]], [[Gallaecia]] o [[Galizia]]. No obstant això, encara que els romans denominaven a les tribus amb els seus noms individuals (''aedui, belgae, helvetti, boii...''), reconeixien certes característiques culturals entre aquestes. La unitat lingüística d'aquests pobles és posada de manifest per [[Tàcit]] en percebre la similitud entre les [[llengües britòniques]] i les [[Gal (llengua)|gal·les]] i [[sant Jeroni]] va deixar constància en els seus escrits que la llengua dels [[gàlates]] resultava semblant el dialecte gal de Trèveris.
 
En totes les migracions que van fer els celtes, la seva llengua els va acompanyar allà on fossin, al [[segle I aC]] s'estenien per gran part d'Europa, des de l'actual [[Turquia]] ([[Galàcia]]) fins a [[Portugal]]. No obstant això les llengües cèltiques van trobar refugi a la romanització a l'extrem nord-occidental d'Europa, a les [[illes Britàniques]]. A partir del [[segle II aC]], els celtes acusen la creixent pressió militar dels germans pel nord i, una mica després, la dels romans pel sud. En poques dècades «tota la Gàl·lia està ocupada», excepte [[Irlanda]]. De tota manera, la presència romana a la [[Gran Bretanya]] va ser també d'escassa durada, el que va permetre a les llengües cèltiques d'aquesta illa ([[gal·lès]]) sobreviure i, més tard, tornar al continent ([[Bretanya]] francesa). Encara en el [[segle VII]], els celtes van dur a terme la seva potser darrera expansió: els [[escots]] irlandesos van envair [[Caledònia]] i li van canviar el nom pel d'[[Escòcia]].
 
== Declivi ==
Línia 43:
Fins a principis del [[segle XX]] a l'[[illa de Man]] s'hi parlava el [[manx]]. També, fruit de l'emigració, hi ha petites colònies de parlants de llengua cèltica a la [[Patagònia argentina]] i en algunes parts de [[Canadà]].
 
No obstant això, en major o en menor mesura però en la majoria dels casos molt reduït, generalment les llengües posteriorment parlades en regions de llengua cèltica mantenen un [[substrat lingüístic|substrat]] cèltic en el seu [[vocabulari]], com poden serelser el [[castellà]], el [[francès]], el [[portuguès]], l'[[anglès]] o l'[[alemany]].
 
== Literatura ==