Palau de l'Aljaferia: diferència entre les revisions

En els últims anys del segle XV els [[Reis Catòlics]] ordenen construir un palau per a ús real sobre l'ala nord del recinte [[andalusí]], configurant una segona planta superposada a la del palau existent. L'edificació trencava les parts altes de les estades taifales, on es van inserir les bigues que haurien de fonamentar el nou palau. Les obres estan datades entre 1488 i 1495 i en elles van seguir participant mestres mudèjars, com Faraig i Mahoma de Gali, que, igual que va succeir amb [[Pere IV el Cerimoniós]] (Yucef i Mohamat Bellito) van mantenir la tradició d'alarifes mudèjars en l'Aljaferia.

 

A palau s'accedeix pujant l'escala noble, una monumental construcció integrada per dos amplis trams amb ampits de guixeries geomètriques calades il·luminada per finestrals de mig punt angrelados de quina decoració de fulles i tiges d'arrel gòtica i influències mudèjars, rematats en ganxet sobre la clau dels arcs. El sostre, grandiós, com en la resta de les dependències palatines, es cobreix amb superbes revoltons de revoltó transversals disposades entre les jàsseres, i estan decorades amb pintura al tremp amb motius iconogràfics relatius als [[Reis Catòlics]]: el jou i les fletxes alternen amb requadres de decoració en grisalla de grotescs i candelieri, que anuncia la decoració típica del [[Renaixement]].