Les primeres unitats geníssers tenien entrees lesnodrien seves files ade captius de guerra i esclaus. Després dels anys 1380, el sultà [[Selim I]] va incrementar les seves files com resultat d'un impost en forma humana denominada ''devshirmeh''. Els homes del sultà reclutarien a diversosreclutaven joves no musulmans, comunament nois cristians —triats al principi a l'atzar i més tard mitjançant una estricta selecció– per a ser ensinistrats. En segles posteriors semblen haver tingut predilecció principalment per candidats [[Grècia|grecs]] i [[Albània|albanesos]]. En general seleccionaven a nois d'entre set i catorze anys i el seu nombre es regiriaregia per la necessitat de soldats del moment. Més tard les autoritats otomanes ampliarienampliaren el ''devshirmeh'' a Hongria. Podria esperar-se que residents locals no apreciessin el costum otomà quan es procedia al reclutament forçós, encara que nombroses poblacions veien en això una font de riquesa i un pròsper futur per als seus fills pels beneficis que derivaven de pertànyer a aquest cos militar.
Els geníssers eren ensinistrats sota una disciplina estricta amb durs entrenaments físics, ensenyaments en el maneig d'armes de l'època i tàctiques militars, així com una impecable educació (aprenien diversos idiomes, literatura, comptabilitat, etc.) i en condicions pràcticament monàstiques en les escoles Acemi Oğlanı. En aquestes escoles d'instrucció s'esperava que romanguessin célibes i anaven almenys encoratjats a convertir-se a l'[[Islam]], el que la majoria així va fer. En la pràctica, els geníssers van pertànyerpertanyien al sultà. A diferència dels musulmans lliures, els va estartenien expressament prohibit deixar-se créixer la barba, permetenttani només se'ls permetia solsdur un bigoti. Se'ls va inculcarinculcava des d'un primer moment que consideressin al Cos de Geníssers com la seva casa i família i al sultà com el seu pare real. Només aquells que van demostrardemostraven ser prou forts durant el període d'instrucció van arribararribaven el rang d'un genísser veritable, normalment a l'edat de vint-i-quatre a vint-i-cinc anys. El regiment heretava les propietats dels geníssers morts.
Els geníssers també van aprendreaprenien a seguir els dictats del sant dervichdervix Hacı Bektaş-ı Veli que havia beneït les primeres tropes. D'aquesta manera, l'ordre sufi Bektaşı i lesels sevesseus dervichesdervixos es van convertir en una espècie de capellans per a la Guàrdia genísser. En aquest aspecte, així com les seves similituds en la seva vida aïllada, els geníssers s'assemblen a les ordresordes monàstiques cristianes de guerrers monjos, com la dels [[Cavallers de Sant Joan]] o l'[[Orde del Temple]].
