|
Un '''ritu''' (del llatí ''ritus'') és un acte [[religió|religiós]] o [[cerimonial]] repetit invariablement, d'acord amb unes normes estrictes. Els ritus són les celebracions dels [[mite]]s, per tant no es poden entendre separadament d'ells. Tenen un caràcter simbòlic, expressió del contingut dels [[mite]]s. La [[celebració]] dels ritus ([[ritual]]) pot consistir en [[festa|festes]] i cerimònies, de caràcter més o menys solemne, segons pautes que estableix la [[tradició]] o l'[[autoritat religiosa]].
==Etimologia==
La paraula prové del terme llatí ''ritus,-us'' que significa "costum", execució ordenada d'una acció complexa que hom considera sagrada, que s'efectua segons un conjunt de normes.
=== Principals tipus de ritus ===
* De [[purificació (religió)|purificació]], que se celebren mitjançant l'aigua: per exemple, els banys rituals i els baptismes. Renten a l'home de la seva culpa i ho fan digne davant la divinitat.
* De [[sang]], que consisteixen en el vessament de sang: per exemple, la circumcisió o els sacrificis.
* [[Ritus de pas|De trànsit o de pas]]: es donen en moments claus de la vida d'una persona (naixement, pubertat, matrimoni, mort).
* [[Ritu funerari|Funeraris]]: relacionats amb la mort i el (suposat) pas a l'altra vida.
* D'[[Ritu d'iniciació|iniciació]]: relatius a la introducció als misteris o pràctiques religioses secretes.
* Relatius a fenòmens naturals: la primavera, la sembra, la collita, les tempestes...
* [[Exorcisme]]s: per allunyar els mals esperits.
* De [[consagració]]: de persones (reis, sacerdots) o de llocs (temples).
* De [[commemoració]]: en record d'esdeveniments, institucions, fets fundacionals...
* D'[[acció de gràcies]]: per les collites, per sortir d'una malaltia greu, per haver estat salvat d'un perill...
* D'[[expiació]]: per demanar el perdó diví.
En algunes religions, els rituals pot dur-los a terme qualsevol creient, mentre que en d'altres es necessita la mediació d'una persona o institució especial: l'[[oficiant]]. Aquesta és la diferència que existeix entre les religions individualistes com, per exemple, la religió dels esquimals, i les religions comunitàries i eclesiàstiques, com la cristiana o la islàmica, que pressuposen la tasca d'un [[sacerdot]] o mediador.
| 