Ascoli Piceno: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
format de referència |
+ Ref |
||
Línia 43:
Sota domini dels bisbes-comtes va romandre a l'alta edat mitjana. El [[1091]] el Papa [[Urbà II]] va concedir el privilegi al capitoli local d'elegir al bisbe-comte. El partit imperial o [[gibelí]] es va organitzar sota els Argillano que va provocar la guerra civil. Però el bisbe Esteve va aconseguir, en mig del misticisme de la primera croada que el cap dels Argillano sortirà cap a [[Terra Santa]] amb 1400 homes i 14 capitans, i allí va morir. No va tardar a reprendre's la guerra civil fins que el bisbe Presbiter va convidar a la ciutat a l'emperador güelf [[Lotari (emperador)|Lotari]] que el va nomenar comte. Però la situació va esdevenir perillosa amb el seu successor [[Conrad III d'Alemanya|Conrad III]], gibelí; Presbiter va anar a Alemanya i va aconseguir els bons oficis de l'Emperador per establir la pau; Prestiber va rebre de Conrat el títol de príncep.
El [[1183]] va morir el bisbe Gisone, i es va elegir al primer podestà amb un govern municipal. El regim comunal va suplantar les atribucions civils del bisbe. [[Enric IV del Sacre Imperi Romanogermànic|Enric IV]] fou rebut a la ciutat. El [[1225]] hi va estar [[Sant Francesc d'Assís|Sant Francesc]]. [[Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic|Frederic II]] la va ocupar i saquejar per posar-la sota obediència imperial. Els cònsols locals foren empresonats, el bisbe expulsat i la dinastia güelfa va acabar els seus dies. La facció gibelina va assolir el poder i va construir la fortalesa de Tronto a la desembocadura del riu [[Tronto]], antic ''Castrum Truentinum'', que estava destruït feia molts anys. El litoral del [[Potenza]] al Tronto ja havia estat donat a la ciutat per [[Otó IV]].<ref>{{
El [[1323]] hi va tornar a haver una guerra contra Fermo, essent aquesta ciutat ocupada i saquejada. El [[1348]] els ascolans van donar el comandament del seu exèrcit a [[Galeoto Malatesta de Rimini]] que si be va patir algunes derrotes al començament (com la pèrdua de Porto d'Ascoli) va derrotar decisivament a Fermo a [[San Severino]]. Això va donar a Galeoto la senyoria de la ciutat. Però una revolta popular aviat el va enderrocar i expulsar.
Línia 57:
El [[1796]] fou ocupada pels francesos. Després del fracàs del motí de Roma el [[1797]], Ascoli va decretar el [[28 de febrer]] de [[1798]] la democratització del govern local (amb participació de totes les classes) i va crear la guàrdia cívica. Però quant [[Napoleó]] va abandonar Itàlia va esclatar la rebel·lió de la reacció que a Ascoli fou dirigida per Giuseppe Costantini, anomenat Sciabolone, que amb l'ajut d'una banda dirigida per De Donatis, va derrotar a la guàrdia cívica a Ponte d'Arli, i va entrar a Ascoli el[[23 de gener]] de [[1799]], fins que finalment els republicans reagrupats el van expulsar el [[12 de juny]] del mateix any; el general francès Monnier va deixar als seus homes que saquejaren la ciutat. S'instaurà un govern provisional però l'anarquia va durar un any. El [[1800]] Napoleó va unir Fermo, [[Camerino]] i Ascoli en una sola província coneguda per [[departament del Tronto]] de la que Fermo fou capital. Dins aquesta província fou part de la [[República Cisalpina]] i del [[Regne napoleònic d'Itàlia]]. El [[1814]] fou ocupada pels austríacs i el [[1815]] es va restablir l'autoritat del Papa per decisió del [[Congrés de Viena]]. L'enviat del Papa fou rebut amb mostres d'alegria.
El [[1849]] es va proclamar a Roma la [[República Romana]] i Ascoli hi va enviar delegats. [[Giuseppe Garibaldi]] va visitar la ciutat i va abraçar a Sciabolone al que va donar una espasa. Però caiguda Roma va arribar el comissari extraordinari Felice Orsini. El [[1859]] uns 80 voluntaris de la ciutat van combatre a [[San Martino]], i el [[1860]] la ciutat va passar al [[Regne d'
== Referències ==
{{referències}}
{{commons|Ascoli Piceno}}
| |||