Yitshaq Rabín: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Línia 1:
[[Fitxer:Yitzak Rabin PD.jpg|thumb|IsaacYitshaq RabinRabbín, premi Nobel de la Pau]]
{{Nobel|Pau|1994}}
'''IsaacYitshaq RabinRabbín''' (יִצְחַק רָבִּין, Yitshaq Rabín) ([[Jerusalem]], [[1 de març]] de [[1922]] - [[Tel Aviv]], [[4 de novembre]] de [[1995]]) va ser un militar i polític [[Israel|israelià]]. Fou el setè cap d'Estat Major de l'Exèrcit d'Israel (''Tsàhal'') entre 1964 i 1967, ambaixador d'Israel als Estats Units entre 1968 i 1973, primer ministre entre 1974 i 1977, i novament des de 1992 fins el seu assassinat el 1995.<ref>http://www.biografiasyvidas.com/biografia/r/rabin.htm [[YitzhakYitshaq RabinRabbín]]</ref>
 
A l'any 1994, va ser [[Premi Nobel de la Pau]]<ref>http://www.nobelprize.org/nobel_prizes/peace/laureates/1994/rabin-bio.html [[Premi Nobel de la Pau]]</ref> i [[Premi Príncep d'Astúries de Cooperació Internacional]].<ref>http://www.fpa.es/es/cargarAplicacionPremiadoCompleto.do [[Premis Príncep d'Astúries]]</ref>
 
== Joventut ==
Des de ben jove s'identificà amb el moviment '''[[sionisme|sionista]]'''. Va estudiar al [[quibuts]] ''Guivat ha-Xeloixà'' i a l'escola agrícola ''Kaduri'' de [[Galilea]]. Als 19 anys es va unir a l'exèrcit clandestí hebreu, el ''Haganà'', coincidint amb els darrers anys del comandament britànic de [[Palestina]]; més tard formà part del seu cos d'elit, el ''Palmac''. El 1946 fou capturat per les autoritats britàniques i va estar cinc mesos empresonat. Va ascendir ràpidament, i durant la guerra de la independència de 1948-1949 va comandar la Brigada Harel, la major fita de la qual fou la conquesta de Jerusalem occidental. Va participar a les converses de pau de [[Rodes]], entre [[Israel]] i [[Egipte]], que conduiren a la redacció de les condicions de l'armistici i del cesament del foc entre ambdós països. El 1948, en plena guerra, RabinRabbín contrau matrimoni amb Leah Schlossberg.
 
== Carrera militar ==
Un cop acabada la guerra de la independència, va continuar la seva carrera militar al ''Haganà'', que en crear-se l'estat d'Israel passà a anomenar-se '''''Tsàhal''''', o Exèrcit de Defensa d'Israel. El [[1948]] va participar en el bombardeig i enfonsament del vaixell armat i secessionista anomenat ''Altalena'', per ordre del primer ministre [[David Ben-Gurion]], acte que va acabar per apaivagar les veus dissidents d'exmilicians encapçalats per [[Menahem BeginBeguín]], i va segellar la unitat de les faccions al voltant del ''Tsàhal''.
 
Als 32 anys esdevingué el general més jove de la història de l'exèrcit israelià. Va participar en la segona guerra araboisraeliana, la campanya del [[Península del Sinaí|Sinaí]] de [[1956]], i en [[1964]] fou nomenat cap de l'Estat Major, càrrec des del qual reorganitzà l'exèrcit. Sota el seu comandament, i sota el govern del ministre de Defensa [[Moshe Dayan]], Israel assolí la seva victòria a la [[guerra dels sis dies]] ([[1967]]), al final de la qual Israel va haver derrotat els exèrcits egipci, jordà i siri, i conquistat els territoris de [[Cisjordània]], la península del Sinaí, la franja de [[Gaza]], i els [[Alts del Golan]]. En finalitzar aquesta tercera guerra, RabinRabbín canvià la carrera militar per la diplomàtica (i ulteriorment per la política).
 
== De diplomàtic a Primer Ministre ==
L'any [[1968]] RabinRabbín fou nomenat ambaixador d'Israel als [[Estats Units d'Amèrica|Estats Units]], càrrec que complí fins el [[1973]]. En aquells anys adquirí una visió àmplia de les relacions internacionals, i establí relacions personals amb la cúpula política de Washington. En finalitzar, va tornar a Israel per afiliar-se al [[Partit Laborista Israelià]], coincidint amb la [[guerra del Yom Kippur]]. El desembre del mateix any 1973, va ser escollit al parlament israelià, la ''[[Kenésset]]''; i passà a formar part del govern laborista com a ministre de Treball, sota la presidència de la primera ministra [[Golda Meir]], de qui havia guanyat la confiança en desenvolupar el seu càrrec d'ambaixador.
 
L'[[1 d'abril]] de [[1974]] es va donar a conèixer un dictamen de la comissió investigadora de la quarta guerra araboisraeliana, la de Yom Kippur. El dictamen, junt amb l'onada de protestes populars, portà a la renúncia de Golda Meir i del seu govern l'[[1 d'abril]] de 1974. RabinRabbín fou un dels pocs polítics que no es va veure embolicat per les conseqüències de la guerra, i fou escollit per liderar el Partit Laborista i pel càrrec de primer ministre d'Israel (fins el 1977).
 
Durant el govern de RabinRabbín, es van signar acords de separació de forces del Sinaí amb Egipte ([[1975]]); començaren els primers assentaments jueus a Cisjordània; tingué lloc, sota les seves ordres directes i sota les del seu ministre de Defensa [[ShimonXimon Peres]], el rescat d'ostatges ([[Operació Entebbe]]) el juliol de [[1976]] que havien estat segrestats per un grup terrorista palestí.
 
Cap al final del seu mandat, el 1976, el govern de RabinRabbín començà a denotar símptomes de crisi. La [[inflació]] havia augmentat molt com a conseqüència de la crisi energètica mundial que esdevingué rera la guerra de Yom Kippur. Van desvetllar-se casos de corrupció, com el que culminà amb el [[suïcidi]] del seu ministre de Construcció (Abraham Ófer). Els partits religiosos socis de govern en coalició van veure amb mals ulls l'arribada d'avions F-15 de la Força Aèria Israeliana un cop ja havia començat el [[sàbat]]. Tot plegat, féu que es convoquessin eleccions anticipades el [[17 de maig]] de [[1977]].
 
La gota que féu vessar el got fou un escàndol polític en què sortia involucrada la seva dona, Leah RabinRabbín; se li va descobrir un compte corrent en dòlars de l'etapa diplomàtica als Estats Units, la qual cosa violava les lleis israelianes de l'època. Va haver de dimitir en favor de l'altre candidat del mateix partit, ShimonXimon Peres. La sensació de corrupció féu segurament que les eleccions fossin guanyades pel partit opositor, el [[LikudLikkud]] de [[Menahem BeginBeguín]], la qual cosa suposà la fi d'un període de 29 anys de govern laborista.
 
== Opositor i ministre ==
Les lluites internes i la intensa rivalitat entre Peres i RabinRabbín van marcar els següents anys com a diputat opositor (1977-1984). Foren uns anys de baix perfil públic i polític, i va ser quan RabinRabbín escribíescriví la seva autobiografia (פנקס שירות, ''Pinqàs Xerut'', o ''Full de Servei''), cèlebre per les seves acèrrimes crítiques a ShimonXimon Peres, a qui titllà d'"incansable intrigant", fidel al seu vocabulari directe.
 
Entre [[1984]] i [[1990]] ocupà el càrrec de ministre de Defensa de dos governs de coalició nacional, presidits alternadament per ShimonXimon Peres i per [[IsaacYitshaq ShamirXamir]]. Sota el seu mandat ordenà la retirada gairebé completa de l'exèrcit israelià del [[Líban]] (1985), llevat una franja de seguretat al llarg de la frontera que no fou evacuada fins l'any 2000. També sota el seu càrrec de ministre esclatà la primera [[intifada]] palestina, el [[9 de desembre]] de [[1987]].
 
Entre 1990 i [[1992]] va tornar a ocupar el seu escó a la Kenésset com a diputat de l'oposició.
 
[[Fitxer:Bill_Clinton,_Yitzhak_Rabin,_Yasser_Arafat_at_the_White_House_1993-09-13.jpg|thumb|rigth|RabinRabbín, Clinton i Arafat el 1993]]
 
== Segon període com a Primer Ministre ==
IsaacYitshaq RabinRabbín es va imposar a ShimonXimon Peres en unes eleccions primàries, i fou electe candidat a Primer Ministre pel Partit Laborista, al qual brindà una contundent victòria electoral, la primera en 18 anys. RabinRabbín assumí el seu segon període com a Primer Ministre d'Israel el [[13 de juliol]] de [[1992]], als 70 anys d'edat, alhora que mantenia la cartera de Defensa. Tot i la seva llarga rivalitat, nomenà Peres ministre d'Afers Exteriors, qui decidí revifar les [[converses de Madrid]] per mitjà de negociacions secretes a [[Oslo]], primer entre intel·lectuals israelians i membres de la OAP ([[Organització per a l'Alliberament de Palestina]]), i posteriorment amb la intervenció de representants israelians oficials encapçalats pel propi ministre d'Exteriors.
 
Peres va aconseguir convèncer RabinRabbín per superar la seva natural aversió al líder de l'OAP, [[IasserIàssir Arafat]], a qui considerava cap d'una banda [[terrorisme|terrorista]]. Amb gran dosi de pragmatisme i amb l'aval dels Estats Units, va acceptar les negociacions secretes d'Oslo, que conduirenconduïren als [[acords d'Oslo]] signats a Washington el [[13 de setembre]] de [[1993]]. Posteriorment, Arafat tornà a [[Gaza]] com a titular d'un govern autònom amb [[Autoritat Palestina de Cisjordània i la Franja de Gaza|autoritat inicialment sobre la Franja de Gaza]] i [[Jericó]], que posteriorment aniria extenent-se a altres territoris de [[Cisjordània]]. RabinRabbín signà també el tractat de pau assolit amb el rei Hussein de [[Jordània]], el [[26 de setembre]] de [[1994]]. Els seus esforços foren reconeguts amb la concessió, junt amb IasserIàssir Arafat i ShimonXimon Peres, del [[Premi Nobel de la Pau]] l'any 1994, i el [[Premi Príncep d'Astúries de la Concòrdia]] del mateix any, conjuntament amb Arafat. Un dels efectes col·laterals del procés de [[pau]] fou la reconciliació entre RabinRabbín i Peres, que passaren a ser confidents i íntims col·laboradors.
 
Durant el segon i crucial període de govern, RabinRabbín experimentà una profunda metamorfosi, per passar d'una concepció púramentpurament militar del conflicte entre israelians i palestins, mantinguda fins la seva ferma lluita contra la ''intifada'' com a ministre de Defensa, fins un convençut promotor del difícil apropament als palestins en recerca de la pau a la regió. La seva fórmula "'''pau a canvi de territoris'''" aspirava a proporcionar a Israel fronteres segures, una normalitat en les relacions amb els països veïns i una acceptació per la comunitat internacional, a canvi de cedir als àrabs part dels territoris ocupats en els successius enfrontaments bèl·lics.
 
No obstant això, els anys següents a Oslo van veure al país submergit en un gradual procés de crispació: els primers grans atemptats terroristes suïcides perpetrats per extremistes islàmics (22 morts en un autobús a [[Tel Aviv]] el 19 d'octubre de 1994, 21 morts a l'encreuament de ha-Xaron [[massacre de Bet Lid]] el 22 de gener de 1995, etc.); una creixent oposició de la dreta israeliana a les successives retirades i concesions israelianes als palestins; discrepàncies entre les parts sobre la implementació dels acords; etc.
 
El clima d'exaltació i revolta viscuda a Israel l'any 1995 fou fomentat per la dreta nacionalista i certs rabins, tots ells oposats a la política del govern. RabinRabbín va patir una campanya de deslegitimació dirigida personalment contra ell, i se l'acusà de "traïdor" per l'entrega de terres als palestins.
 
== L'atemptat ==
El dissabte [[4 de novembre]] de [[1995]] es va convocar un míting multitudinari a la plaça dels Reis d'Israel (avui dia plaça ''Yitshaq RabínRabbín'') de Tel Aviv, amb la finalitat d'enfortir als partidaris del procés de [[pau]]. Hi participaren artistes i polítics de centre-esquerra i d'esquerra. En culminar l'assemblea i abans que RabinRabbín pogués pujar al seu cotxe oficial, un fanàtic (Yigal Amir) li disparà dos trets per l'esquena. Als pocs minuts, IsaacYitshaq RabinRabbín va morir.<ref>http://www.dadalos.org/int/Vorbilder/vorbilder/rabin/leben.htm#Ermordung</ref>
 
== Dia Commemoratiu ==
[[File:Rabins' Grave.JPG|thumb|Tomba de Yitshaq i [[Leah Rabbín]]]]
El Dia Commemoratiu de YitzhakYitshaq RabinRabbín es commemora a les escoles , els moviments juvenils i a les bases de l'[[exèrcit]]. Segons una [[Legislació|Llei]] de la [[Kenésset]] , la data de l'assassinat delde l'ex-[[Primer Ministre]] [[YitzhakYitshaq RabinRabbín]], el 4 de novembre de 1995, en el calendari [[hebreu]] el 12 de [[Heixvan]] de 5756, es una jornada de recòrdrecord nacional i de dòldol a tot l'Estat d'[[Israel]].<ref name="rabincenter">http://www.rabincenter.org.il/Web/En/Conferencesandevents/YitzhakRabinMemorialDayEvents/Default.aspx</ref>
 
Aquesta data és commemorada per totes les institucions de l'[[Estat]], a les bases militars del [[TzahalTsahal]] i a les escoles del país.<ref name="rabincenter"/> Totes les cerimònies d'aquesta Diada, i els programes educatius, estan dedicats a commemorar la vida i el llegat del ex-[[Primer Ministre]], a la promoció i protecció dels valors democràtics , i a denunciar el perill que la violència suposa per a la societat, les persones i l'[[Estat]].<ref name="rabincenter01">http://www.rabincenter.org.il/Web/En/EducationDepartment/EducationalActivities/Default.aspx</ref>
El centre YitzhakYitshaq Rabin,Rabbín produeix materials educatius centrats en temes com la pau i la [[democràcia]], vídeos, cartells, fotogràfiesfotografies, espelmes i adhesius.<ref name="rabincenter01"/> Cada any des de l'assassinat, els habitants de [[Tel Aviv]] es reuneix al lloc de l'assassinat, a la Plaça Rabin, i fan una manifestació a favor de la pau per recordar el seu llegat.<ref name="rabincenter"/>
 
==Referències==
Línia 71:
|títol=[[Primer Ministre d’Israel]]<br />[[Fitxer:Flag of Israel.svg|40px|Bandera d'Israel]]
|abans=[[Golda Meir]]
|després= [[MenachemMenahem BeginBeguín]]
|anys=[[1974]]–- [[1977]]}}
{{Filera de successions
|títol=[[Primer Ministre d’Israel]]<br />[[Fitxer:Flag of Israel.svg|40px|Bandera d'Israel]]
|abans=[[YitzhakYitshaq ShamirXamir]]
|després=[[ShimonXimon Peres]]
|anys=[[1992]]–- [[1995]]
}}
Línia 83:
 
{{Premis Príncep d'Astúries de Cooperació Internacional}}
{{ORDENA:RabinRabbin, IsaacYitshaq}}
{{Enllaç AD|cs}}