Diferència entre revisions de la pàgina «Consistori de Tolosa»

m
cap resum d'edició
m
m
== El Consistori de la Sobregaya Companyia del Gay Saber ==
 
Els anomenats '''Jocs Florals de Tolosa''' tenen el seu origen en el certamen literari que van promoure el 1323 set ciutadans de la ciutat tolosana que van aplegar-se a l'ombra d'un llorer en un jardí del barri dels Augustines. Allí van constituir el [[Consistori de la Sobregaya Companhia del Gay Saber]] amb l'objectiu de revifar el conreu de la [[poesia trobadoresca]] que havia patit una forta davallada arran de la [[croada albigesa]]. Per aquest motiu van adreçar una lletra envers a tots els trobadors "[[Occità|de la Langue d'Oc]]" encoratjant-los a participar i guanyar una "Violeta de fin aur", premi atorgat a la millor composició:” per so, la joya li donem / d'aytal flor en senhal d'onor”. La crida va tenir ressò i el 3 de maig de [[1324]] va celebrar-se el certamen literari al qual assistiren, també, els dotze Capítols de la ciutat de Tolosa. La joia promesa fou atorgada a [[Arnaut Vidal de Castelnaudary]] per una composició dedicada a la [[Mare de Déu]]: "Mayres de Dieu, verges pura, / Vas vos me rir de cor pur ...". L'èxit va ser tan considerable que ben aviat van afegir-s'hi altres premis: l'Englantina i el Gauch (boixac) i van aconseguir que les joies fossin pagades pels Capítols de la ciutat. Paral·lelament, els set [[mantenedor]]s del Consistori poètic van encarregar a [[Guilhèm Molinièr]] l'elaboració d'un codi poètic per tal de poder judicar adequadament les composicions ''Les Leys d'Amors'', que serà promulgat el [[1356]].
 
Al llarg del [[segle XV]] el certamen tolosà gaudeix d'un cert renom, però a principi del [[segle XVI]] sorgeixen algunes diferències entre els membres del consistori i els Capítols de la ciutat. L'afer es resolgué amb la recreació de la llegenda d'una dama, [[Clemència Isaura]], dona relacionada amb la família dels Isaures, un avantpassat de la qual havia rebut el comtat de Tolosa de mans de [[Carlemany]]. Clemència Isaura després d'haver viscut en la castedat i la virtut va llegar a la ciutat els seus béns amb la condició de celebrar-hi cada any els Jocs Florals i fer-se càrrec dels premis. D'aquesta manera Clemència Isaura esdevé ''fondatrice'' d'un certamen que a partir de [[1555]] adopta ja el nom de ''Jeux Floraux'', tal com apareix en el ''Livre rouge'', registre on s'anoten les composicions guanyadores. Poc abans d'aquesta data, l'estàtua d'una tomba femenina que es trobava en la basílica [[Visigot|visigòtica]] de la [[Basílica de la Daurada|Daurada]] va ser identificada com a Clemència Isaura i traslladada al Capítol de la ciutat.
L'antic Consistori de la Gaia Ciència esdevindrà, a partir d'aquest període [[Collège de Réthorique]] i tindrà un caire cada cop més provincià. Probablement per això, es creuran obligats a mostrar-se sensibles als nous corrents de la literatura francesa i atorgaran premis extraordinaris a [[Pierre de Ronsard]], [[Jean-Antoine de Baïf]] o [[François de Maynard]]. No obstant això, la festa mantindrà la pompa solemne i arcaïtzant que l'havia caracteritzat: lectures, processons, discurs en vers dedicat a Clemència Isaura i àpats copiosos pels mantenedors i capítols.
 
'''3.== L'Académie''' ==
 
A instàncies dels membres de la institució tolosana, [[Lluís XIV]] va signar el [[1694]] una carta oberta per la qual el vell Collège esdevenia [[Académie]], integrada per una quarantena de mainteneurs. Com a conseqüència d'aquesta transformació, s'iniciarà la publicació del ''Recueil anual'', que aplegava les composicions guanyadores, la qual cosa contribuirà a augmentar el prestigi i la difusió del concurs, a banda de permetre en el futur de resseguir l'evolució de la poesia al llarg de quatre segles.
 
En aquesta nova etapa l'Académie continua premiant escriptors francesos de renom, tot i que no hagin participat directament en el concurs. Aquest és el cas de [[Jean-François Marmontel|Marmontel]] (1749) i [[Voltaire]] (1747), ambdós nomenats ''maîtres ès Jeux Floraux''. Malgrat això, l'autor de ''Càndid'', no s'estarà de mostrar el seu desdeny per la institució floralesca: "''Toulouse, avec son ridicule recueil des Jeux Floraux et ses Pénitents des quatre couleurs''".
 
'''4. Els Jocs Florals i el Romanticisme'''
93.783

modificacions