Jean-Léon Gérôme: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Més informació i referències |
Més dades, enllaços interns, etc. |
||
Línia 1:
{{Infobox artista
| nom = Jean-Léon Gérôme
| imatge = Jean-Leon Gerome.jpg
| mida_imatge =
| peu = Jean-Léon Gérôme
| nom_naixement =
| data_naixement = [[11 de maig]] de [[1824]]
| lloc_naixement = [[
| data_defuncio = {{data defunció i edat|1904|1|10|1824|5|11}}
| lloc_defuncio = París
| nacionalitat = [[França|Francesa]]
| art = [[Pintura]], [[Escultura]]
| educació = Tallers de [[Paul Delaroche]] i [[Charles Gleyre]]
| moviment = [[Academicisme]]
| obresdestacades =
| patrons =
Linha 19 ⟶ 18:
| influi =
|signatura =
| premis = Gran oficial de la [[Legió d'Honor]]
}}
'''Jean-Léon Gérôme''' ([[11 de maig]] de [[1824]] - [[10 de gener]] de [[1904]]) fou un [[pintor]] i [[escultor]] [[francès]] academicista. Les seves obres són, en general, de tema històric, mitològic i oriental o bé retrats, amb les quals va portar l'[[academicisme]] tradicional a un clímax artístic. És considerat un dels màxims exponents de l'[[orientalisme]] a França, essent també mestre d'una llarga llista d'artistes. Malgrat ser un dels pintors més cèlebres de la seva època, no ha gaudit d'una bona [[fortuna crítica]].
== Biografia ==
Va nèixer a [[Vesoul]]
Va debutar al ''Salon'' de [[1847]] amb la seva obra ''Joves grecs fent lluitar uns galls'', amb la que va guanyar una medalla de tercera classe, el seu primer premi com a pintor. En els anys següents, la seva popularitat i prestigi van augmentar, obtenint un gran reconeixement per les seves obres. Gérôme continuà conreant el mateix gènere, essent imitat per altres deixebles de Gleyre. El seu estil va entusiasmar [[Théophile Gautier]], que anomenà aquests pintors ''neogrecs'' o ''pompeians'' perquè buscaven els seus referents als vasos grecs i les pintures murals romanes.
Linha 30 ⟶ 29:
El seu èxit al ''Salon'' li va proporcionar nombrosos encàrrecs, com la decoració del [[Musée des Arts et Métiers]], la de la capella de Sant Geroni a l'església de [[Saint-Séverin]] de París ([[1852]]) i la de l'[[Exposició Universal de París (1855)]], entre d'altres. A la mateixa Exposició Universal hi envià les pintures ''L'edat d'August'' i ''El naixement de Crist'', que van tenir un gran èxit. En aquestes obres s'aprecia el seu progressiu abandonament de l'estil neogrec per un hiperrealisme orientalista.<ref>{{citar ref | cognom = Ritzenthaler|nom = Cécile|capítol =|títol =L'École des Beaux-Arts du XIXè siècle. Les Pompiers|editorial =Editions Mayer |lloc = Paris|data = 1987|pàgines = 168-173|url = |consulta = |isbn = }}</ref>
El seu orientalisme s'havia alimentat als seus viatges a [[Turquia]], als [[Balcans]] i a la ribera del [[Danubi]] el [[1854]] i a [[Egipte]] el [[1857]]. Els llocs i ambients que l'artista va visitar quedaren recollits als dibuixos i esbossos que hi realitzava i que utilitzava per a les seves composicions en tornar al seu taller.
Començà a conrear el gènere del retrat arrel del seu matrimoni amb una de les filles del marxant d'art Goupil, que li va obrir el mercat americà, on va trobar els seus admiradors més fidels.<ref>{{citar ref | cognom = Ritzenthaler|nom = Cécile|capítol =|títol =L'École des Beaux-Arts du XIXè siècle. Les Pompiers|editorial =Editions Mayer |lloc = Paris|data = 1987|pàgines = 172|url = |consulta = |isbn = }}</ref> En la seva producció trobem també grans [[pintura d'història|pintures d'història]] de gust neoclàssic, temes napoleònics i composicions ambientades al segle XVII.
Amb la seva obra ''Cèsar'' ([[1859]]), Gérôme va intentar tornar als orígens de la seva pintura, però no va rebre gaire interès per part del públic. Els seus quadres posteriors no només no li van retornar la reputació perduda, sinó que va aconseguir que part del públic s'escandalitzés pels temes que l'artista escollia per a les seves obres. Això va comportar alguns atacs per part de [[Paul de Saint-Victor]] i [[Maxime Du Camp]].▼
▲Amb la seva obra ''Cèsar'' ([[1859]]), Gérôme va intentar tornar als orígens de la seva pintura, però no va rebre gaire interès per part del públic. Els seus quadres posteriors no només no li van retornar la reputació perduda, sinó que va aconseguir que part del públic s'escandalitzés pels temes que l'artista escollia per a les seves obres. Això va comportar alguns atacs per part de [[Paul de Saint-Victor]] i [[Maxime Du Camp]].{{CC}}
Jean-Léon Gérôme va ser nomenat professor de l'[[École des Beaux-Arts]] l'any [[1863]], on va exercir la docència durant trenta nou anys. Treballà simultàniament al seu taller fins al [[1894]]. Va ser elegit membre de l'[[Institut de France]] el [[1865]]. ▼
Les seves obres es van popularitzar gràcies a les reproduccions que se'n van fer a l'època, ja fossin [[litografia|litogràfiques]], [[cromografia|cromogràfiques]] o [[fotografia|fotogràfiques]].
▲Jean-Léon Gérôme va ser nomenat professor de l'[[École des Beaux-Arts]] l'any [[
L'any [[1878]] comença a practicar l'[[escultura]], malgrat no deixar de pintar per poder finançar la seva nova afició.
Linha 41 ⟶ 44:
Va morir el [[1904]] a Paris i va ser enterrat al [[Cementiri de Montmartre]] de la mateixa ciutat.
La seva obra va ser rescatada de l'oblit al segle XX gràcies a alguns col·leccionistes i experts americans.<ref>{{citar ref | cognom = Ritzenthaler|nom = Cécile|capítol =|títol =L'École des Beaux-Arts du XIXè siècle. Les Pompiers|editorial =Editions Mayer |lloc = Paris|data = 1987|pàgines = 173|url = |consulta = |isbn = }}</ref>
[[Fitxer:Jean-Léon Gérôme 004.jpg|thumb|right|''Mercat d'esclaus'', [[1867]] ([[Ermitage]]).]]
|