Sant Salvador de la Capella: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Suprimida Categoria:Esglésies de Catalunya; Afegida Categoria:Esglésies del Barcelonès usant HotCat |
|||
Línia 4:
Els seus origens són incerts, si bé es troba documentada des de 1125.{{sfn|Villarroya|1999|p=55}} [[Josep Maria Cuyàs i Tolosa]] opinava que a l'antiga torre de can Peixau s'hi havia bastit una capella advocada a Sant Salvador damunt d'una primitiva casa d'una comunitat cristiana; construïda probablement amb reaprofitaments romans.{{sfn|Cuyàs i Tolosa|1975-1982|p=48-49}} [[Joaquim Font i Cussó]], en canvi, opinava que probablement la capella era del [[segle VI]], en època [[Regne de Toledo|visigòtica]], en endavant, car l'advocació a [[Jesucrist|Sant Salvador]] és comuna des d'ençà. A més, opina que actuaria de centre de formació del nucli poblacional de Llefià durant l'edat mitjana, a partir de la [[Conquesta de Barxiluna|conquesta de franca]].{{sfn|Font i Cussó|1980|p=85}} No obstant, els actuals historiadors del [[Museu de Badalona]] opinen que Sant Salvador, conjuntament amb [[Santa Maria de Badalona]] degué ser un dels centres espirituals més importants d'abast local des del [[segle IV]].{{sfn|Villarroya|1999|p=55}}
Una de les darreres noticies documentals sobre la capella data del segle XIV,{{sfn|Mas|1921|p=87-88}} tot i que resulta difícil establir la datació de deteriorament de la capella, tot i que això hagué de succeir de forma progressiva. La restes de la capella fou excavada a mitjans del [[segle XX]]. A causa de les condicions de les excavacions de l'època les dades són aproximades i a més, tampoc en facilità la datació: la planta era d'uns 5 metres d'amplada per 11,50 de llargada. Estava situada a l'oest de can Peixau, a un metre de distància dels murs de la casa;{{sfn|Cuyàs i Tolosa|1975-1982|p=48-49}} la situació també es desprén d'un document de compra de Bernat d'Aversó al costat de Sant Salvador, tocant a la torre.{{sfn|Mas|1921|p=87-88}} Les restes que es trobaren a l'excavació foren una pica, probablement baptismal, i un capitell visigòtic i d'altres d'estil [[romànic]].{{sfn|Cuyàs i Tolosa|1975-1982|p=48-49}}
A més a més, Cuyàs i Tolosa especulà sobre la possibilitat d'una possible necròpolis perquè un dels masovers de can Peixau explicà al propi Cuyàs que, rebaixant els terrenys de conreu, s'havien trobat gran quantitat d'ossos humans.{{sfn|Cuyàs i Tolosa|1975-1982|p=48-49}} S'esmenten també la troballa d'unes [[sitja|sitges]], que recorden a les sitges i cellers [[paleocristians]] relacionats amb les ofrenes.{{sfn|Villarroya|1999|p=55}}
| |||