Regne de Jerusalem: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot afegint {{Commonscat|Kingdom of Jerusalem}} a partir de sr:Краљевина Јерусалим |
m Corregit: com resultat -> com a resultat |
||
Línia 41:
=== Demografia ===
El regne de Jerusalem es va basar en un sistema [[Feudalisme|feudal]] similar al de l'Europa del seu temps, encara que amb importants trets propis. Per a començar, el regne ocupava només una petita franja de terreny i disposava d'escàs terreny agrícola. En la zona, a diferència de l'Europa medieval, l'economia havia estat predominantment urbana des de temps immemorials. Encara que la [[noblesa]] tècnicament posseïa terra, preferia viure a Jerusalem o en altres ciutats, prop de la [[Cort noble|cort]]. Igual que a Europa, els nobles posseïen els seus propis [[vassall]]s, al mateix temps que ells mateixos eren vassalls del rei; no obstant això, la producció agrícola es regulava per l'equivalent musulmà del sistema feudal (denominat ''itqa''), sistema que no va ser qüestionat pels croats. Encara que els musulmans (igual que els [[jueu]]s i els cristians orientals) van ser perseguits a les ciutats (i als musulmans al principi se'ls va prohibir l'entrada a Jerusalem), en les zones rurals van continuar vivint com abans. El ''rais'', cap de la comunitat musulmana, era una espècie de vassall del noble propietari de la terra en la qual vivia, però com de fet els nobles croats eren [[latifundi|terratinents]] absentistes, el ''rais'' i la seva comunitat tenien un alt grau d'autonomia. Conreaven aliments per als croats, però no estaven obligats a un servei militar com els vassalls europeus. Les ciutats-estat italianes, per la seva banda, no pagaven gens a pesar de posseir barris en les ciutats portuàries. Com a resultat de tot això els exèrcits cristians solien ser petits, i compostos per individus pertanyents a les famílies franceses de les ciutats. El problema més gran de la societat creuada era que un elevat percentatge de la població estava constituït per pelegrins i soldats que només romanien allí durant un temps. Per aquesta raó mai va arribar a consolidar-se una societat occidental estable i, per tant, es va fer necessari recórrer a la població local a la recerca d'efectius militars.
La manca de soldats es va solucionar parcialment amb la creació de les [[Orde militar|ordes militars]]. Els [[Templers]] i els [[Orde de Sant Joan de Jerusalem|Cavallers Hospitalaris]], ordes creades en els primers anys de la història del regne, amb freqüència prenien el lloc dels nobles en el camp de batalla. Encara que la seva caserna general estava a Jerusalem, els cavallers habitaven generalment en enormes castells i eren governats directament pel [[Papa]], no pel rei. Eren autònoms i, tècnicament, no estaven obligats a un servei militar, encara que de fet van participar en la major part de les batalles. En el [[segle XIII]], [[Joan d'Ibelin]], va escriure un llistat dels feus i els cavallers que els governaven; desgraciadament aquest llistat reflecteix el regne en el segle XIII, i no dóna indicació alguna de la població no noble i no llatina.
| |||