Lingüística computacional: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot: Traient 1 enllaços interwiki, ara proporcionats per Wikidata a d:q182557
Cap resum de modificació
Línia 10:
*Estudi de la possible relació entre llenguatges formals i naturals.
*[[Traducció automàtica]].
 
 
 
==Orígens==
Linha 18 ⟶ 16:
Quan la [[traducció automàtica]] (també coneguda com traducció mecànica) no va poder aconseguir traduccions precises d’immediat, hom va reconèixer que el tractament automatitzat del llenguatge humà era molt més complex del que es va considera originàriament.
 
La lingüística computacional va néixer com a un nou camp d’estudi dedicat al desenvolupament d’algoritmes i softwarepersoftware per al processament intel•ligent de dades lingüístiques. Quan es va crea la intel•ligència artificial en la dècada de 1960, el camp de la lingüística artificial va esdevenir una subdivisió de la intel•ligència artificial que tractava sobre la comprensió a nivell humà i la producció de llenguatges naturals.
 
Per tal de traduir d’un idioma a un altre, hom va observar que calia entendre la gramàtica de les dues llengües, inclosa la [[morfologia]] (la gramàtica de la forma de les paraules) i de la [[sintaxi]] (la gramàtica de l’estructura de la frase]. Per entendre la sintaxi, calia entendre també la [[semàntica]] i el [[lèxic]] (o vocabulari), i fins i tot entendre quelcom de la [[pragmàtica]] de l’ús del llenguatge. Així, el que va començar com un esforç per traduir entre llengües va evolucionar cap a una disciplina sencera dedicada a la comprensió de com representar i processar llenguatges naturals mitjançant l’ús d’ordinadors.
 
Avui en dia, la investigació en l’àmbit de la lingüística computacional es du a terme als departaments i laboratoris de lingüística computacional, als departaments de ciències informàtiques i als departaments de lingüística.
 
 
==Enfocaments==
 
Atès que la lingüística computacional pot ser executada per experts en diferents branques de coneixement, el àmbit d’investigació també pot comprendre una àmplia gama de temes. Les seccions següents exposen alguns dels aspectes més destacats en la literatura científica, dividint la matèria en quatre àrees principals: la lingüística del desenvolupament, la lingüística estructural, la lingüística productiva i la lingüística comprensiva.
 
 
===Lingüística del desenvolupament===
Linha 42 ⟶ 38:
 
És evident que la comprensió del desenvolupament lingüístic en els éssers humans i de la seva evolució en el temps ha estat notablement millorada gràcies als avanços en lingüística computacional. La capacitat de modelar i de modificar sistemes voluntàriament aporta un mètode ètic a la ciència per provar les hipòtesis que, d’altra manera, serien difícils de resoldre.
 
 
===Lingüística estructural===
Linha 57 ⟶ 52:
 
Sense un enfocament computacional per a l’estructura de dades lingüístiques, gran part de la informació disponible avui en dia estaria encara oculta sota la immensitat de les dades de qualsevol idioma. La lingüística computacional permet que els científics analitzin grans quantitats de dades de manera fiable i eficient, creant unes possibilitats de descobriment que no tenen comparació en la majoria dels altres enfocaments.
 
 
===Lingüística productiva===
Linha 70 ⟶ 64:
 
També s’ha avançat enormement en la fabricació d’ordinadors per produir un llenguatge d’una manera més natural. Mitjançant l’ús de les entrades lingüístiques dels humans, s’han construït algoritmes que són capaços de modificar l’estil d’un sistema de producció basat en un factor tal com una entrada lingüística humana o en més factors abstractes com la cortesia o qualsevol de les cinc dimensions de la personalitat humana. Aquest treball té un enfocament computacional a través de models d’estimació de paràmetres per classificar la gran varietat d’estils lingüístics que veiem entre els individus i simplificar-lo perquè un ordinador pugui treballar de la mateixa manera, fent que la interacció entre humà i ordinador esdevingui molt més natural.
 
 
===Lingüística comprensiva===
Linha 82 ⟶ 75:
 
Més recentment, aquests tipus d’enfocaments estadístics s’han aplicat a tasques més difícils, com ara la identificació temàtica en base a l’ús de l’estimació de paràmetres bayesanaper inferir les probabilitats del tema en documents de text.
 
 
==Subcamps==
Linha 101 ⟶ 93:
 
L’[[Associació de Lingüística Computacional]] (en anglès: [[''Association for Computational Linguistics'']]) defineix la lingüística computacional com: “[...] l’estudi científic del llenguatge des d’una perspectiva computacional. Els lingüistes computacionals tenen l’objectiu de proporcionar models computacionals sobre diversos tipus de fenòmens lingüístics [...]”.<ref>The Association for Computational Linguistics [http://www.aclweb.org/archive/misc/what.html What is Computational Linguistics?] Publicat en línia, Febrer, 2005.</ref>
 
 
== Enllaços externs ==
Linha 107 ⟶ 98:
 
*[http://www.talp.cat Centre de Tecnologies i Aplicacions del Llenguatge i la Parla (TALP)]
 
 
==Referències==