Diferència entre revisions de la pàgina «Menorca sota domini britànic»

== Menorca britànica ==
=== El manteniment de les lleis, institucions i llengua pròpia de Menorca ===
Com l'interès britànic per Menorca era estrictament militar —tenir una base naval en ple Mediterrani Occidental en el qual [[Maó]] constituïa un excel·lent port natural, per aquest motiu passésva passar a ser la nova capital de la l'illa enfront de l'aristocràtica [[Ciutadella]]—, la Corona britànica va mantenir les institucions i lleis pròpies de Menorca, excepte la [[Inquisició espanyola]] que va ser abolida. Així els municipis van continuar sent ''universitats'' governades pels històrics ''[[jurat (càrrec foral de València)|jurats]]'' que representaven als diferents [[estament]]s. A Ciutadella ('Ciutadella' en castellà) eren quatre: un ''cavaller'' (noble), un ''ciutadáciutadà'' (burgès), un ''pagès'' (camperol) i un ''menestral'' (artesà).{{cita lliuro |cognom=Surts |nom=Nuria |enlaceautor=Nuria Surts |any=1980 |pàgines=123 |cita=}}
 
La llengua pròpia va seguir sent l'oficial i d'ús públic. "Contrastava, per exemple, la ''Societat Maonesa de Cultura'' fundada enel 1778 on tot es feia en [[català (idioma)|català]], amb la Reial Societat d'Amics del País del Regne de Mallorca fundada el mateix any a Palma que competia en zel amb la RealReial Audiència i amb el [[arzobispado de Mallorca|bisbat]] en matèria de campanyes sistemàtiques d'extirpació del «dialecte mallorquí» i imposició del castellà". Això va redundar en la florida de la literatura en català a la l'illa amb figures com [[Joan Ramis i Ramis]] (1746-1841) o [[Antoni Febrer i Cardona]] (1761-1841) fins a tal punt que alguns estudiosos han cridatanomenat a l'últim terç del segle XVIII el "període menorquí de la literatura catalana".{{cita lliuro |cognom=Surts |nom=Nuria |enlaceautor=Nuria Surts |any=1980 |pàgines=123 |cita=}}
 
En el prefaci d'una obra anònima —atribuïda en l'actualitat a Febrer i Cardona— titulada ''Principis Generals de la Llengua Menorquina'' es deia el següent:{{cita lliuro |cognom=Surts |nom=Nuria |enlaceautor=Nuria Surts |any=1980 |pàgines=124 |cita=}}"Jo he intitulat aquesta obra Principis Generals de la Llengua Menorquina no perquè considerie que aquesta llengua deguia el seu origen a Menorca, sabent molt bé que aquesta illa fou fundada de valencians, catalans, etc., el quals hi portessin la seua llegua que és la mateixa que nosaltres usam... sinó perque essent feta a Menorca i per un menorqui és adequat a la pronuncia que s'usa en aquesta illa, que en certes paraules és algun tan diferent de la valenciana, catalana i mallorquina
{{cita|He titulat aquesta obra Principis Generals de la Llengua Menorquina no perquè consideraconsideri que aquesta llengua tingui el seu origen a Menorca, sabent molt bé que aquesta illa va ser fundada per valencians, catalans, etc., el cualesquals van portar aquí la seva llengua que és la mateixa que nosaltres usemusam... sinó perquè estant feta a Menorca i per un menorquí aquestaestà adequada a la pronunciació que s'usa en aquesta illa, que en certes paraules és diferent de la valenciana, catalana i mallorquina}}
 
Aquesta política els va guanyar als britànics el suport dels menorquins, com ho prova el fet que enel 1778, ena l'inici d'una nova guerra contra les Monarquies borbòniques de França i d'Espanya, aliades pel [[pacte de família]], el governador [[James Mostyn]] concedís la [[palesa de cors]] a 56 naus menorquines, que armades amb més de 500 peces d'artilleria i amb duesdos mil homes a bord, van capturar 236 embarcacions. EnEl 1740, durant la [[Guerra de Successió d'Àustria]] ja s'havien concedit patents de cors a vaixells menorquins que van aconseguir capturar 52 naus.{{cita lliuro |cognom=Surts |nom=Nuria |enlaceautor=Nuria Surts |any=1980 |pàgines=126 |cita=}}{{cita publicació |cognomeno=González-Arnao |nomeni=Mariano |any=2002}}
 
=== El govern britànic de la l'illa ===
[[ArxiuFitxer:Richard Kane.jpg|thumb|Sir [[Richard Kane]], primer governador britànic de Menorca.]]
El primer governador britànic va ser sir [[Richard Kane]], que va estar en el càrrec entre 1712 i 1736, i va deixar molt bon record per les mesures que va prendre com la construcció de la carretera entre Maó i Ciutadella —el ''camí d'en Kane'' o ''Kane Road''—, el desecamientodessecament de molts ''aiguamolls'' —zones pantanoses—, o la introducció a la l'illa del cultiu de la ''trepadella'' ('[[esparceta]]') i altres plantes forrajerasforratgeres —una varietat de poma encara avui es diu ''poma d'en Kane''—{{cita publicació |cognomeno=Rotger |nom=Francisco M. |any=2002}}. Així mateix, la presència de la guarnició i de flota britànica va acabar amb les incursions dels pirates [[berberiscoberbers]]s del nord d'Àfrica, amb el que la població a partir de llavors va poder instal·lar-se ena la costa sense por de ser atacada.{{cita lliuro |cognom=Surts |nom=Nuria |enlaceautor=Nuria Surts |any=1980 |pàgines=125 |cita=}}
 
Un dels problemes al que van haver de fer front els governadors britànics va ser l'oposició del clergat menorquí a la [[tolerància]] cap a les creences no [[catolicisme|catòliques]] que professaven els propis anglesos —[[anglicans]]— i les minories grega —[[ortodoxos]]— i mongetajueva establertes a Menorca durant els anys del domini britànic.{{cita publicació |cognomeno=González-Arnao |nomeni=Mariano |any=2002}}
 
Durant el domini britànic Menorca va passar de 16.000 habitants enel 1723 a més de 31.000 enel 1790, la meitat dels quals eren els de la capital, Maó, i va experimentar ununa important expansió agrícola i ramadera —el governador Kane també va importar ramats de Sardenya i del nord d'Àfrica—. Es va passar del monocultiu del blat a una agricultura diversificada, amb el cultiu de verdures, llegums i vinyes i la producció de vi, que en la seva major part eren consumits pels 3.000 soldats de la guarnició britànica. Quant a la ramaderia es va duplicar el nombre de vaques, es va multiplicar per deu el de porcs i les exportacions de llana van passar de 487 quintalesquintals enel 1775 a 1.600 enel 1784. També es va desenvolupar una marina mercant que va comerciar amb blat comprat ena [[Llevant]]l'orient, AfricaÀfrica del Nord i el Mar Negre, que després venia en els ports del Mediterrani Occidental, juntament amb mobles de fabricació menorquina influïts pels estils anglesos. Aquests vaixells en temps de guerra eren reconvertits en vaixells corsarioscorsaris.{{cita lliuro |cognom=Surts |nom=Nuria |enlaceautor=Nuria Surts |any=1980 |pàgines=124-126 |cita=}}
 
=== L'últim període de la dominació britànica i lael voltaretorn definitivadefinitiu a la sobirania espanyola (1798-1802) ===
[[ArxiuFitxer: Henry Edward Fox.jpg|thumb| Henry Edward Fox, últim governador britànic de Menorca.]]
Entre 1782 i 1798 Menorca va estar sota sobirania espanyola, fins que el 7 de novembre de 1798, en una nova guerra contra la Gran Bretanya, les forces del general [[Charles Stuart (general)|Charles Stuart]] desembarcaven a la l'illa i derrotaven a la guarnició espanyola, composta per uns 3.500 soldats i 150 oficials que van ser transportats pels vencedors a la península.{{cita publicació |cognomeno=González-Arnao |nomeni=Mariano |any=2002}}
 
Stuart per motius de salut va tornar a Anglaterra a mitjan 1799, sent substituït pel general [[St. Clair Erskine]]. El nou governador va reclamar la presència a Menorca de la flota britànica al comandament delde l'[[almirall Nelson]] que es trobava a Sicília després d'haver derrotat als francesos ena la [[batalla de d'Abukir]]. Nelson va enviar sis [[navili de línia|navilis de línia]] al comandament del [[contraalmirantecontraalmirall]] [[Thomas Duckworth]] i després va acudir ell personalment a l'octubre de 1799, allotjant-se durant la setmana que va estar a la l'illa ena la ''Golden Farm'' ('[[Quinta d'Or]]') —que en l'actualitat constitueix un dels principals atractius turístics de la l'illa—. Poc després St. Claire Erskine va ser substituït pel general [[Henry Edward Fox]], qui en ser nomenat comandant de les forces britàniques en el Mediterrani va traslladar la seva caserna general a la l'illa de [[Malta]].{{cita publicació |cognomeno=González-Arnao |nomeni=Mariano |any=2002}}
 
Per aquestes mateixes dates Napoleó es feia amb el poder de la [[República Francesa]] després del [[cop d'estat del 18 de brumario]] (novembre de 1799). A l'any següent Napoleó obtenia enfront delde l'[[Imperi Austríac]] dues ressonants victòries —[[batalla de Marengo]] i [[batalla de Hoenliden]]— el que va obligar a l'emperador a signar la [[Tractat de Luneville|PazPau de Luneville]] al febrer de 1801. Llavors Napoleó li va proposar posar fi a la guerra a la Gran Bretanya, que s'havia quedat sola en la lluita contra la França revolucionària i que, com aquesta, estava esgotada després de deu anys de guerra. El [[Tractat d'Amiens|tractat de pau]] es va signar a l'ajuntament de la ciutat francesa de d'[[Amiens]], el 27 de març de 1802. Segons l'estipulat en el Tractat la [[Monarquia d'Espanya]] de [[CarlosCarles IV d'Espanya|CarlosCarles IV]], aliada llavors de Napoleó, va recuperar la sobirania sobre Menorca, a canvi que l'illa [[Mar Carib|del Carib]] de [[Trinidad]], conquistadaconquerida pels anglesos enel 1797, passés a domini britànic.{{cita publicació |cognomeno=González-Arnao |nomeni=Mariano |any=2002}}
 
Menorca en tornar a la sobirania espanyola va perdre les seves institucions d'autogovern i en el seu lloc es va imposar el centralisme a través de Palma de Mallorca; el català va deixar de ser la llengua oficial per ser-ho el castellà; va ser suprimida la llibertat de comerç i Maó va deixar de ser un port franc; els menorquins van perdre l'exempció de servir ena l'Exèrcit i ena la Marina que havien conservat, no sense dificultats, sota la dominació britànica; i en desaparèixer la flota britànica va tornar l'amenaça dels pirates berberiscosberbers del nord d'Àfrica.{{cita lliuro |cognom=Surts |nom=Nuria |enlaceautor=Nuria Surts |any=1980 |pàgines=126-127 |cita=}} En la tasca de la castellanització va destacar el bisbe Juano, que va arribar a la l'illa enel 1803 amb la missió de recristianizarrecristianitzar als menorquins que estarien presumptament «contaminats» pel contacte amb els «heretges» anglesos.{{cita notícia |nomeni=Josep |cognoms=Pons |enlaceautor= |autor= |coautores= |títol=O menorquins o britànics |url= |format= |agencia= |obra= |editorial=Avui |aneu= |pàgines= |pàgina=18 |data=24 de febrer de 2002 |fechaacceso= |idioma=català |cita= }}
 
== El llegat britànic a Menorca ==
10.140

modificacions