Albert Erbe: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació
Línia 1:
{{Arquitecte
|imatge = Escola Bullenhuser Damm.jpg
|mida_imatge = 300px
|peu_foto = Escola del Bullenhuser Damm
|nom = Albert Erbe<br>Karl Wilhelm Albert Max August Emil Erbe
|nacionalitat = [[Alemanya|alemanya]]
Línia 21:
Erbe va néixer a Weilburg, després dels seus estudis a l'institut de la seva ciutat nadal va anar a l'Escola Superior Tècnica de [[Berlín]]-[[Charlottenburg]] a la qual graduà al primer cicle ''[[cum laude]].'' Va fer la seva passantia de tres anys prop de l'arquitecte Ludwig Euler. Després va treballar a la gerència de construcció de la ciutat de [[Wiesbaden]]. A la prova final d'aquitectura va obtenir el 1893 el premi Schinkel, un premi d'arquitectura prestigiós a Alemanya. Després va ser nomenat arquitecte, delegat del govern [[Prússia|prussià]] als ferrocarrils de [[Silèsia]].
 
[[Fitxer:Escola Bullenhuser Damm.jpg|esquerra|[[Escola del Bullenhuser Damm]]|thumb]]El 1901 va ser nomenat a [[Hamburg]] com a assistent de l'arquitecte de la ciuitat [[Zimmermann|Carl Johann Christian Zimmermann]]. En un primer temps va dedicar-se a un programa de construcció d'escoles. El 1906 va esdevenir inspector i director del despatx dels projectes de construcció de la ciutat, al qual va reemplaçar Zimmermann. De 1906 a 1910 va ser responsable per al disseny de la majoria de les escoles.<ref>Hermann Hipp: ''Freie und Hansestadt Hamburg. Geschichte, Kultur- und Stadtbaukunst an Elbe und Alster.'' [[Colònia (Alemanya)|Colònia]], Editorial Dumont, 1989, pàgines 75 ss., ISBN 3-7701-1590-2</ref> El 1901 va doctorar-se amb una tesi sobre les cases de la burgesia d'Hamburg. Després d'un viatge d'estudis ser carregat del disseny de l'eixample de la Kunsthalle de la ciutat, l'edifici segons els seus planols, modificats per [[Fritz Schumacher]] va inaugurar-se el 1921. Utilitza molts edificis fets de [[Maó (construcció)|maons]] en un estil [[neobarroc]] i [[renaixement|neorenaixement]], vermells influenciat per l'estil popular. Quan el 1909 Schumacher va ser nomenat com a successor de Zimmermann i limitar la seva llibertat en el disseny per a imposar el seu estil propi, va amargar-se.<ref>Holmer Stahncke, «Barock in Rotstein. Der Architekt Albert Erbe schuf als Stadtbaumeister in Hamburg zahlreiche repräsentative Bauten», ''[[Hamburger Abendblatt]],'' 7 d’agost de 2010, (en català: Barroc en maons vermells. L'arquitecte Albert Erb creà com a enginyer d'obres públiques molts edificis representatius d'Hamburg)</ref>
 
El 1911 s'en anà cap a Essen on els seus dissenys de l'escola ''Viktoriaschule'' i el sanatori infantil de la fundació Funke van rebre molta provació.<ref>Franklin Kopitzsch &Dirk Brietzke (redacció), ''Hamburgische Biografie. Personenlexikon.'' (tom 2), Hamburg, Editorial Christians, 2003, pàgines 120 ss. (en català: Biografia hamburguesa, lèxic de persones)</ref> Morí a Essen el 1922.