Gorka Knörr Borràs: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot substitueix 'la financiació' per 'el finançament'
m faltes
Línia 21:
El 1976 va celebrar un concert a [[Vitòria]] que fou interromput per ordre governamental. Aleshores va actuar a Argentina (1976), París (1977), Veneçuela (1977), Munic (1977), Piemont (1977) i [[Sardenya]] (1981), on va coincidir amb [[Irene Papas]], [[Pete Seeger]] i [[Léo Ferré]]. Pel que fa a la seva trajectòria empresarial, entre el 1977 i el 1978, va ser director comercial de Nortrade Export/Import i va participar al llençament del diari [[Deia]] al juny de 1977.<ref name="premsa">''[http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/AppJava/notapremsavw/detall.do?id=153922&idioma=0&departament=14&canal=15 Gorka Knörr serà el nou director de l'Institut Català de les Empreses Culturals]'', Nota de premsa, [[Generalitat de Catalunya]]</ref>
 
Vinculat al [[Partit Nacionalista Basc]], fou cap del gabinet de premsa del Sindicat dels Empresaris Alabesos i portaveu de la [[Lehendakari|presidència]] del [[Govern Basc]] (1983-1985). De 1985 a 1998 de treballar un temps com a director de [[marketing]] i responsable de relacions internacionals del Grup Mondragón, de 1987 a 1995 fou conseller d'[[Euskal Irrati Telebista]] (EITB) i de 1998 a 1999 director de l'Institut de l'Institut Basc d'Estadística. Quan es produí l'escisióescissió del PNB el 1986 es va integrar a [[Eusko Alkartasuna]], partit del que en fou secretari general. Fou escollit diputat per [[Coalició Nacionalista - Europa dels Pobles]] a les [[eleccions al Parlament Europeu de 1999 (Espanya)|eleccions al Parlament Europeu de 1999]]. Fou membre del grup [[Verds-Aliança Lliure Europea]] del [[Parlament Europeu]] i de la Comissió d'Afers Econòmics i Monetaris.
 
El 2001 deixà l'escó a [[Brussel·les]] i fou escollit diputat per [[Eusko Alkartasuna]] a les [[eleccions al Parlament Basc de 2001]]. De 2001 a 2005 fou vicepresident primer de la mesa del [[Parlament Basc]] i assessor del Departament d'Ordenació del Territori, Vivenda i Medi Ambient del Govern Basc.
 
Casat el 2009 amb Isabel Galobardes, barcelonina, advocada mercantil i Pade de l´IESE, que fou integrant de la Directiva del Barça i Presidenta de la Comissió Jurídica blaugrana. Isabel Galobardes, intima col.·laboradora de qui fou dirigent de CDC, Pere Esteve, va abandonar CDC al mateix temps que Esteve i fou Directora General de Turisme de la Generalitat de Catalunya del primer govern de Pasqual Maragall.
 
El juny de 2012 [[Ferran Mascarell]] va anunciar que Knörr substituiria a [[Fèlix Riera]] com a director de l'[[Institut Català de les Empreses Culturals]].<ref name="premsa"/> Va ocupar el càrrec fins el gener de 2013.<ref>{{citar ref |url= http://www.vilaweb.cat/noticia/4074779/20130117/teresa-enrich-substitueix-gorka-knorr-capdavant-licec.html |títol= Teresa Enrich substitueix Gorka Knörr al capdavant de l'ICEC |editor= [[Vilaweb.cat]] |data= 17 de gener 2013 |consulta= 17/01/2013}}</ref>
En els gairebé set mesos que va estar al front de l´ICEC la seva tasca va ser important en diversos camps de les indústries culturals, i molt especialment en el camp de l´audiovisual. Va definir i acordar amb la col.·laboració del seu equip comandat per Montse Bou les noves bases per les comvocatòriesconvocatòries d´ajuts al cinema, i va decidir encetar i inmediatamentimmediatament va posar en marxa l´octubre del 2012, juntament amb el conseller de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, Xavier Guitart, el Cluster de l´Audiovisual, buscant, d´'una banda, que un sector tan important per l´economia i la cultura catalana tingués una mirada conjunta estratègica envers el futur, i, d´altra banda, aconseguir configurar una oferta que proporcionés feina a un sector amb moltíssim talent, però infrautilitzat pels efects de la crisi econòmica. Finalment, el juny del 2013, el propi President de la Generalitat, MHP Artur Mas, presentaria amb tots els honors el Cluster de l´Audiovisual al Palau de la Generalitat, un Cluster que aplega a tot el sector, desdedes eldels productors, fisnfins a les grans empreses multimediamultimèdia (Planeta, Mediapro, Grup Godó), empreses de telefonia i continguts, patronals (Pimec, Foment), cambra de Comerç, Circulo d´Economia, etc.
 
El seu pas per l´ICEC serà recoRdatrecordat també per haver parat atenció prioritària al greu problema de eldel finançament dels projectes culturals en general, i de l´audiovisual en particular, atraïentatraient, amb la col.·laboració de la associació de productors (PROA) a la banca éticaètica cap al món de la cultura, i posant en marxa un equip a l´ICEC per tal de dissenyar nous instruments financers pel sector.
 
El febrer del 2013 tornava a la seva feina habitual de consultor d´empreses a Barcelona.