|
En aquesta nova etapa l'Académie continua premiant escriptors francesos de renom, tot i que no hagin participat directament en el concurs. Aquest és el cas de [[Jean-François Marmontel|Marmontel]] (1749) i [[Voltaire]] (1747), ambdós nomenats ''maîtres ès Jeux Floraux''. Malgrat això, l'autor de ''Càndid'', no s'estarà de mostrar el seu desdeny per la institució floralesca: "''Toulouse, avec son ridicule recueil des Jeux Floraux et ses Pénitents des quatre couleurs''".
'''4.== Els Jocs Florals i el Romanticisme''' ==
L'esclat de la [[Revolució francesaFrancesa]] va suposar la suspensió temporal de la festa poètica. Els Jocs Florals van ser restablerts el 1806 i van connectar amb la voga del "genre troubadour" i l'efervescència dels [[Romanticisme|corrents romàntics]] característics del període. En aquest context [[Victor Hugo]] (1820) i [[Chateaubriand]] (1821) van ser nomenats, també, mestres. Paral·lelament, diversos membres de l'Académie dedicaran els seus esforços a l'estudi i la publicació d'alguns dels antics manuscrits de la secular institució, com ara les ''Leys d'Amors'', que estaven preparant el [[marquèsMarquès d’Aguilard'Aguilar]] i el [[marquèsMarquès d’Escouloubred'Escouloubre]]. Però, a mesura que l'empremta romàntica s'esvaeix, els Jocs Florals decauen considerablement, fet que va ser aprofitat per la ciutat de [[Tolosa]] per suprimir-ne la subvenció anual.
Paradoxament, el decaïment dels Jocs Florals és paral·lel a la renaixença[[Renaixença]] de la literatura occitana, que, seguint la iniciativa de [[Frederic Mistral]], havia constituït a [[Fòntsegunha]] (1854) el [[FelibrigeFelibritge]], associació d'escriptors que pretenia impulsar la llengua d'oc. Frederic Mistral havia estat nomenat ''Maître ès Jeux'' el 1876 i la seva intervenció serà determinant, també, perquè els Jocs Florals de Tolosa tornin a obrir les portes a les composicions en llengua occitana (1895).
'''5.== Els Jocs Florals a Barcelona''' ==
El ressò del certamen literari de Tolosa arribà ben aviat a Catalunya. Molts poetes catalans hi va concórrer: [[Joan Blanch]], [[Bernat de Palol]] o [[Guillem de Masdovelles]], entre d'altres. El 1393, arran de les gestions fetes per [[Jaume March]] i [[Lluís d’Averçó]], [[Joan I]] va crear el [[Consistori de la Gaia Ciència de Barcelona]]. La festa poètica se celebrà fins al segle XV. [[Enric que Villena]] n’ha deixat un testimoni molt valuós en l’''Arte de trobar'' (1423).
|
