Miravet: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Retiro informació sense referències |
+ ref |
||
Línia 39:
===Etapa templera===
L'any [[1153]] fou conquerida per [[Ramon Berenguer IV]], i el mateix any va fer donació del castell amb el terme i pertinences a l'[[orde del Temple]], concretament al mestre de [[Provença]] i Hispània Pere de la Rovira; amb aquesta donació els templers es varen convertir quasi bé en els únics senyors de la zona entre l'Ebre i el [[riu Algars]], i van efectuar la repoblació del lloc en els mesos següents, sense fer fora als [[Sarraí|sarraïns]]. Van viure a la vila jueus, moriscs i cristians al
Els templers van ampliar el castell musulmà i el varen convertir en una fortificació amb monestir d'estil romànic-cistercenc, amb un gran pati d'armes central, model que fou precursor. El castell-monestir es va convertir al segle XIII en la seu de l'orde a la Corona d'Aragó, amb l'arxiu i el tresor provincial. Una torre del castell encara s'anomena Torre del tresor. Des d'aquest castell es van planificar les campanyes de [[Mallorca]] i [[València]]. El [[13 de desembre]] de [[1307]], seguint els passos de França, i després de la condemna de l'orde del Temple pel Papa [[Climent V]], el rei [[Jaume el Just]] ordena la detenció dels templers als seus dominis. Algunes comandes
El [[1312]], l'[[orde del Temple]] (Orde de la Milícia del Temple de Salomó o Els Pobres Cavallers de Crist) va quedar extinta als territoris de la [[Corona d'Aragó]], i el [[1317]] els seus béns foren donats a l'[[orde de l'Hospital]], sota dependència de la Castellania d'[[Amposta]]. Foren els hospitalers qui varen compilar el "Llibre de Costums de Miravet" el [[1319]], en llatí i en català, compilació que establia l'autonomia dels pobles de la castellania. Miravet va constituir una batllia de la castellania fins el [[1835]] quan els béns religiosos foren amortitzats; després la població es va reduir a causa de guerres, malalties i epidèmies.
|