Viquipèdia

Orde de Sant Jaume: diferència entre les revisions

Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
m Bot: recol·locant les plantilles {{Enllaç AB}}
Cap resum de modificació
Línia 1:
{{polisèmia|Orde de Sant Jaume (desambiguació)}}
{{Orde
{{Plantilla:Ordes
| nom =Orde de Sant Jaume
|imatge = Cross of Saint James.svg
|imagesize = 150px
|peufoto=Creu de Sant Jaume, emblema de l'orde
|nom oficial= Orde Militar de Sant Jaume [de l'Espasa]
|nom oficial llatí=Ordo Militaris Sancti Jacobi [de la Spatha]
|sigles=
|altres noms=Orde de Santiago, Orde de Sant Jaume de l'Espasa, santiaguistes, Cavallers de CáceresCàceres (fins a 1171)
|hàbit=blanc, amb la creu vermella al pit
|lema=
|tipus=Militar i hospitalera
|objectiu=Protecció als pelegrins del [[Camí de Sant Jaume]], defensa de la religió cristiana i lluita contra els infidels
|data de fundació = [[29 de juliol]] de [[1170]] (com a orde militar amb el nom [[Cavallers de Càceres]]) i 1174 (com a orde religiós, ja Cavallers de Sant Jaume)
|lloc de fundació=a [[Lleó (Castella i Lleó|Lleó]] (1170) i [[Uclés]] (1174)
|fundat per = [[Ferran II de Lleó]], [[Pedro Suárez de Deza]] (1170); [[Alfons VIII de Castella]] (1174)
|regla=1171, per [[Alberto de Mora]], sobre la ''Regla[[regla de Sant Agustí'']] dels canonges regulars
|aprovat per = [[Papa Alexandre III]]
|data d'aprovació = 5 de juliol de [[1175]], a [[Ferentino]]
|constitucions=
|patrons = [[Sant Jaume el Major]]
|supressió=
|suprimit per=
Línia 27:
|primera fundació-data=
|fundacions destacades=San Marcos (Lleó), Montalbán (Terol), Segura de la Sierra (Jaén), Comendadoras de Madrid (1620)
|fundacions a terres catalanes = [[Monestir de Jonqueres]] (Sant Vicenç de Jonqueres, 1214; Barcelona, 1293, femení), Sant Pere de la Pedra (Lleida, 1260, femení)
|persones destacades = [[Álvaro de Luna]], [[Enric I d'Empúries]], [[Francisco de Quevedo]], [[Diego Velázquez]]
}}
L' '''Orde de Sant Jaume''' o '''Orde de Sant Jaume de l'Espasa''' (també conegut impròpiament, per influència castellana, com '''Orde de Santiago''') és un orde religiós i militar [[regne de Castella i Lleó|castellanolleonès]] instituït per [[Alfons VIII de Castella]] i aprovat pel [[papa Alexandre III]] mitjançant una butlla atorgada el 5 de juliol de [[1175]]. Es convertí en l'orde militar més important i prestigiós de la [[Corona de Castella]] i de tot Espanya. Avui és un [[orde de cavalleria]].
 
== Història==
[[Fitxer:Knight Santiago.png|thumb|esquerra|Cavaller de Sant Jaume]]▼
 
[[Fitxer:Alvaro de luna.jpg|thumb|esquerra|Álvaro de Luna com a gran mestre de l'orde, pintura del s. XV]]▼
[[Fitxer:20070415 - Monasterio de Uclés - Vista desde el oeste (2).jpg|thumb|esquerra|Monestir d'Uclés (Conca), casa mare i seu principal de l'orde]]▼
[[Fitxer:León San Marcos 03 JMM.JPG|thumb|esquerra|Convent-hospital de San Marcos, a Lleó, segona fundació en importància de l'orde]]▼
:* ''{{Article principal: [[|Frares de Càceres]]'' }}▼
Instituït per [[Alfons VIII de Castella]] i aprovat pel [[papa Alexandre III]] mitjançant una butlla atorgada el 5 de juliol de [[1175]], el el seu origen és confús. Procedeix de la refundació de l'orde dels [[Cavallers de Càceres]], que havia estat instituït formalment com a orde militar no religiós per [[Ferran II de Lleó]] en [[1169]].
▲:* ''Article principal: [[Frares de Càceres]]''
 
Els cavallers de l'orde de Sant Jaume van acceptar els vots de pobresa i obediència. No obstant això, aen l'organitzar-se per la regla agustiniana en comptes de la del [[Cister]], els seus membres no estaven obligats a fer vot de [[castedat]] i van poder contreure matrimoni (casats eren alguns dels seus fundadors). La butlla del papa Alexandre III recomanava el [[celibat]]. En els Estatuts de la fundació de l'orde es precisava: "En conjugal castedat, vivint sense pecat, assemblen als primers pares, perquè millor és casar que cremar-se".
 
Alfons VIII de Castella li va cedir [[Uclés]] ([[1174]]), sent des d'aleshores la casa principal de l'orde, [[Moya]] i [[Mira (Conca)|Mira]] ([[1211]]), a les quals s'unirien posteriorment [[Ossa de Montiel]], [[Montiel]] i [[Alfambra]]. Poc abans de [[1180]] s'hi uní l'[[Orde de Sant Marc de Lleó]], que li traspassà els seus béns i l'hospital de San Marcos, que serà un dels principals centres de l'orde.
Linha 47 ⟶ 50:
El quarantè i últim mestre de l'orde va ser [[Alonso de Cárdenas]] ([[1476]]-[[1499]]). Va ser home que va servir lleialment els [[Reis Catòlics]], penetrant amb els seus cavallers a [[Portugal]] més de quinze llegües, mentre el rei portuguès es posicionava en favor de [[Joana la Beltraneja]]. Assabentat Alonso de la mort del mestre de Sant Jaume, va desitjar ser-ho ell, però la reina [[Isabel la Catòlica]] va ser més diligent i va aconseguir que s'ajornés l'elecció del nou mestre. Es va avenir a això Diego i mentre es resolia el plet es va dedicar a la seu que va anar ficar-se altra vegada a [[Portugal]] en to de guerra. Els [[Reis Catòlics]], agraint els seus serveis, van accedir que fos triat mestre de l'orde de Sant Jaume. Des d'un començament, aquest mestre es va trobar en la guerra de [[regne de Granada|Granada]]. Allí van ser acorralats pels moros.
 
Els seus companys li van fer veure la necessitat de fugir, aprofitant les ombres de la nit però la resposta de l'últim mestre va ser: "no torno jo les esquenes, per cert, a aquests moros, però si que fujo de la teva ira, Senyor Déu, que s'ha mostrat avui contra nosaltres i t'ha plagut castigar els nostres pecats amb les mans d'aquestes gents infidels". Amb treballs va aconseguir posar-se fora de perill. Però allí van quedar gran nombre dels seus companys, morts, fins al punt que aquell lloc se li va donar el nom de "Costas de la matanza". Va continuar lluitant en la [[guerra contrade Granada]] i allí va estar fins que va veure onejar sobre l’[[Alhambra]] l'ensenya dels [[Reis Catòlics]]. Va trigar molt poc a morir Alonso, essent l'últim dels mestres de l'orde de Sant Jaume, ja que els [[Reis Catòlics]] es van declarar en 1493 administradors de l'orde, agregant aquest mestrat a la [[Corona de [[Castella]].
<gallery>
▲Fitxer:Knight Santiago.png|Cavaller de Sant Jaume
▲Fitxer:Alvaro de luna.jpg|Álvaro de Luna com a gran mestre de l'orde, pintura del s. XV
▲Fitxer:20070415 - Monasterio de Uclés - Vista desde el oeste (2).jpg|Monestir d'Uclés (Conca), casa mare i seu principal de l'orde
▲Fitxer:León San Marcos 03 JMM.JPG|Convent-hospital de San Marcos, a Lleó, segona fundació en importància de l'orde
</gallery>
 
== Declivi==
Amb el pas del temps i la finalització o ralentització de la Reconquesta, l'orde de Sant Jaume es va veure implicada en les lluites internes del regne[[Regne de [[Castella]]. Al mateix temps, els immensos béns de l'orde, la van obligar moltes vegades a sostenir les oposades pretensions de la corona. També, sent el càrrec de gran mestre de tanta influència, les lluites internes eren freqüents per a arribar a tal dignitat. Fins a tal punt havien desacreditat a l'orde aquests escàndols, que a la mort del gran mestre Alonso de Cárdenas, en [[1493]], els [[Reis Catòlics]] van trobar excusa per a demanar a laals [[SantaEstats SeuPontificis]] una providència capaç de posar terme als escàndols al mateix temps que subratllaven les grans despeses que la guerra de Granada havia suposat a la Corona. Així, els reis van suplicar al papa [[Alexandre VI]] que els concedís l'administració del gran mestrat de l'orde, mesura que podia considerar-se com de necessitat i al mateix temps com una espècie de recompensa dels seus grans sacrificis per la fe catòlica. El papa va accedir a la demanda, i amb butlla del mateix any va donar als [[Reis Catòlics]] l'administració de la suprema dignitat de l'orde de Sant Jaume. ▼
 
Després de la mort de [[Ferran II d'Aragó]] el Catòlic, va succeir en l'administració l'emperador [[Carles I de Castella|Carles I]], en el temps del qual el papa [[Adrià VI]] va unir per a sempre a la corona d'[[Espanya]] els mestrats de Sant Jaume, [[Orde de Calatrava|Calatrava]] i [[Orde d'Alcántara|Alcántara]] ([[1523]]). Fins aleshores, el gran mestre de Sant Jaume era triat pel consell dels tretze, així anomenat perquè el componien tretze cavallers designats d'entre els governadors i comanadors de l'orde.▼
▲Amb el pas del temps i la finalització o ralentització de la Reconquesta, l'orde de Sant Jaume es va veure implicada en les lluites internes del regne de [[Castella]]. Al mateix temps, els immensos béns de l'orde, la van obligar moltes vegades a sostenir les oposades pretensions de la corona. També, sent el càrrec de gran mestre de tanta influència, les lluites internes eren freqüents per a arribar a tal dignitat. Fins a tal punt havien desacreditat a l'orde aquests escàndols, que a la mort del gran mestre Alonso de Cárdenas, en [[1493]], els [[Reis Catòlics]] van trobar excusa per a demanar a la [[Santa Seu]] una providència capaç de posar terme als escàndols al mateix temps que subratllaven les grans despeses que la guerra de Granada havia suposat a la Corona. Així, els reis van suplicar al papa [[Alexandre VI]] que els concedís l'administració del gran mestrat de l'orde, mesura que podia considerar-se com de necessitat i al mateix temps com una espècie de recompensa dels seus grans sacrificis per la fe catòlica. El papa va accedir a la demanda, i amb butlla del mateix any va donar als [[Reis Catòlics]] l'administració de la suprema dignitat de l'orde de Sant Jaume.
 
{{commons|Order of Santiago}}▼
▲Després de la mort de [[Ferran II]] el Catòlic, va succeir en l'administració l'emperador [[Carles I de Castella|Carles I]], en el temps del qual el papa [[Adrià VI]] va unir per a sempre a la corona d'[[Espanya]] els mestrats de Sant Jaume, [[Orde de Calatrava|Calatrava]] i [[Orde d'Alcántara|Alcántara]] ([[1523]]). Fins aleshores, el gran mestre de Sant Jaume era triat pel consell dels tretze, així anomenat perquè el componien tretze cavallers designats d'entre els governadors i comanadors de l'orde.
{{Enllaç AB|es}}▼
 
{{ORDENA:Orde De Sant Jaume}} <!--ORDENA generat per bot-->▼
==Vegeu també==
* [[Frares de Càceres]]
* [[Monges Comanadores de Sant Jaume]]
 
▲{{ORDENA:Orde De Sant Jaume}} <!--ORDENA generat per bot-->
[[Categoria:Orde de Sant Jaume| ]]
[[Categoria:Comunitats i instituts de perfecció catòlics fundats a Castella i Lleó]]
[[Categoria:Comunitats i instituts de perfecció catòlics fundats al segle XII]]
[[Categoria:Comunitats i instituts de perfecció dedicats a l'assistència sanitària]]
 
▲{{commons|Order of Santiago}}
▲{{Enllaç AB|es}}
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/wiki/Orde_de_Sant_Jaume»