Diferència entre revisions de la pàgina «Hector Guimard»

7 octets eliminats ,  fa 6 anys
m
Robot treu puntuació penjada després de referències
m (Robot posa descripció als enllaços)
m (Robot treu puntuació penjada després de referències)
A partir de 1888 va construir un seguit de vil·les i palauets per a una clientela del districte XVI de París. Però fou la decoració del Castel Béranger a la primavera de 1896, que torna a Guimard famós de la nit al dia i nombroses comandes li permeten llavors precisar encara més les seves investigacions estètiques, l'harmonia i la continuïtat estilístiques en particular (un ideal principal del [[Modernisme]]), que l'inciten a una concepció gairebé totalitària del decorat interior, culminant el 1909 amb l'hotel Guimard <ref>{{citar web|url=http://lartnouveau.com/artistes/guimard/122_av_mozart_hotel_guimard1.htm|títol=Hôtel Guimard d'Hector Guimard <!--Títol generat per bot-->}}</ref> (regal de casament a la seva rica esposa americana) on parts ovoides <ref>{{citar web|url=http://lartnouveau.com/artistes/guimard/mozart_122/interieur/salle_mang_122.htm|títol=Salle à manger<!--Títol generat per bot-->}}</ref> imposen únics mobles, part integral de l'edifici.
Si el pou de llum consubstancial a [[Victor Horta]] és una dada més aviat absent de la seva obra (excepte en l'exemple tardà de l'hotel Mezzara ,<ref>{{Citar web|url=http://nakano.main.jp/misc/guimard/mezzara/153019.jpg|títol=nakano.main.jp}} {{Enllaç no actiu|url=http://nakano.main.jp/misc/guimard/mezzara/153019.jpg| date=setembre de 2013}}</ref>, de 1910), Guimard no porta menys experiències espacials sorprenents, en la volumetria de les seves construccions en particular : la casa Coilliot ,<ref>{{citar web|url=http://lartnouveau.com/artistes/guimard/maison_coilliot.htm|títol=Maison Coilliot à Lille <!--Títol generat per bot-->}}</ref> i la seva tafanera doble-façana (1898), La Bluette <ref>{{citar web|url=http://lartnouveau.com/artistes/guimard/pavillons/villa_bluette.htm|títol=La Villa La Bluette <!--Títol generat per bot-->}}</ref> i la seva bonica harmonia volumètrica (1899), i sobre tot el Castel Henriette <ref>{{Citar web|url=http://www.lecercleguimard.com/accueil.html|títol=www.lecercleguimard.com}} {{Enllaç no actiu|url=http://www.lecercleguimard.com/accueil.html| date=setembre de 2013}}</ref> (1899) i el Castel d'Orgeval <ref>{{citar web|url=http://aplressources.free.fr/GUIMARDOC/5t.html|títol=GUIMARD (5t.jpg)<!--Títol generat per bot-->}}</ref> (1905), manifestacions radicals d'un " pla-lliure" vigorós i asimètric, vint-i-cinc anys abans de les teories de [[Le Corbusier]]. La simetria no es proscriu tanmateix: l'esplèndid hotel Nozal <ref>{{citar web|url=http://lartnouveau.com/artistes/guimard/documents/hotel_nozal.htm|títol=L'Hôtel Nozal d'Hector Guimard <!--Títol generat per bot-->}}</ref>, el 1905, reprèn la disposició racional d'un pla en escaire proposat per [[Eugène Viollet-le-Duc|Viollet-le-Duc]].
 
Les innovacions estructurals no falten tampoc, com a l'extraordinària sala de concert Humbert-de-Romans <ref>{{Citar web|url=http://www.lecercleguimard.com/maj/projetexpo.htm|títol=www.lecercleguimard.com}} {{Enllaç no actiu|url=http://www.lecercleguimard.com/maj/projetexpo.htm| date=setembre de 2013}}</ref> (1901), on una estructura complexa parteix les ones sonores per aconseguir una acústica perfecta; o com a l'hotel Guimard (1909), on l'estretor de la parcel·la permet a l'arquitecte rebutjar tota funció portadora sobre les parets exteriors (com [[Antoni Gaudí i Cornet|Gaudí]] a la Casa Milà) i alliberar així la disposició dels espais interiors, diferent d'un pis a l'altre ;<ref>{{citar web|url=http://lartnouveau.com/documents/wiki/guimard/hotel_guimard_1er_et.jpg|títol=Plànol de l'Hôtel Guimard<!--Títol generat per bot-->}}</ref> ; etc.
Esperit curiós i brillant, Guimard és també un precursor de l'estandarització industrial, en la mesura que desitja difondre el nou art a gran escala. Sobre aquesta idea obté un autèntic èxit (malgrat els escàndols) amb les seves famoses entrades del Metro parisenc ,<ref>{{citar web|url=http://www.parisinconnu.com/guimard/l2p1.htm|títol=Entrades al metro de Guimard<!--Títol generat per bot-->}}</ref>, construccions flexibles on triomfa el principi de l'ornament estructural de [[Eugène Viollet-le-Duc|Viollet-le-Duc]]. La idea es reprèn (però amb menys èxit) el 1907 amb un catàleg d'elements en fosa aplicables a l'arquitectura : ''Foses Artístiques, Estil Guimard'' .<ref>{{citar web|url=http://www.insecula.com/oeuvre/photo_ME0000053981.html|títol=Panneau central de grand balcon<!--Títol generat per bot-->}}</ref>.
 
 
Guimard, amb la clara voluntat de diferenciar-se, evita el terme ''Nouveau'' i fa servir el mot ''moderne'', fins culminar en la autocreació de l’''Estil Guimard''. Guimard justifica esta creació amb una teoria basada en tres eixos: lògica, harmonia i sentiment.
 
Com fa amb el marc arquitectònic global, la concepció intrínseca dels seus objectes d'art procedeix del mateix ideal de continuïtat formal (que permet fusionar totes les funcions pràctiques en un únic cos, com al ''Fang dels Binelles'' <ref>{{citar web|url=http://www.musee-adriendubouche.fr/pages/page_id18416_u1l2.htm|títol=Vase des Binelles en gr&egrave;s - <nowiki>[</nowiki>Mus&eacute;e national Adrien Dubouch&eacute;<nowiki>]</nowiki><!--Títol generat per bot-->}}</ref>, de 1903) i lineal, com al dibuix dels seus mobles ,<ref>{{citar web|url=http://www.insecula.com/oeuvre/photo_ME0000053975.html|títol=Fauteuil<!--Títol generat per bot-->}}</ref>, a la silueta graciosa i harmoniosa.
 
El seu vocabulari estilístic inimitable procedeix d'un organicisme vegetal especialment suggestiu, romanent al mateix temps voluntàriament sobre el vessant de l'abstracció. Modelatges i enrenous nerviosos inverteixen tant la pedra com la fusta; sobra el pla, Guimard crea veritables composicions abstractes que s'adapten amb la mateixa facilitat a la vidriera <ref>{{Citar web|url=http://nakano.main.jp/misc/guimard/mezzara/153357.jpg|títol=nakano.main.jp}} {{Enllaç no actiu|url=http://nakano.main.jp/misc/guimard/mezzara/153357.jpg| date=setembre de 2013}}</ref> (hotel Mezzara, 1910), al plafó de ceràmica <ref>{{citar web|url=http://lartnouveau.com/artistes/guimard/lille/coilliot/hall/coil4.htm|títol=Plafó de ceràmica<!--Títol generat per bot-->}}</ref> (casa Coilliot, 1898), al ferro forjat <ref>{{Citar web|url=http://www.stanries.com/cgi-bin/display.cgi?type=v&file=../images/g-gp-chstairs01.jpg|títol=www.stanries.com}} {{Enllaç no actiu|url=http://www.stanries.com/cgi-bin/display.cgi?type=v&file=../images/g-gp-chstairs01.jpg| date=setembre de 2013}}</ref> (Castel Henriette, 1899), al paper pinta <ref>{{citar web|url=http://aplressources.free.fr/GUIMARDOC/5mi.html|títol=GUIMARD (5mi.jpg)<!--Títol generat per bot-->}}</ref> (Castel Béranger, 1898), o al teixit <ref>{{Citar web|url=http://www.metmuseum.org/toah/ho/11/euwf/hob_49.85.11.htm|títol=www.metmuseum.org}} {{Enllaç no actiu|url=http://www.metmuseum.org/toah/ho/11/euwf/hob_49.85.11.htm| date=setembre de 2013}}</ref> (hotel Guimard, 1909).
1.282.321

modificacions