Figueres: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 131:
=====Figueres durant la dictadura franquista (1939-1975)=====
El dia 9 de febrer de 1939 la ciutat presentava un aspecte horrorós: morts pels carrers, cases en ruïnes (un 23,4% dels edificis estaven destruïts), focs que no paraven de cremar, carrers bloquejats per les runes, el clavegueram i el subministrament d'aigua no funcionaven, etc., però, a més a més, hi havia la presència d'un exèrcit enemic que havia ocupat la ciutat i un règim dictatorial que volia passar comptes i castigar vençuts. El 19 de febrer de 1939 el Teatre Municipal va ser incendiat, de forma involuntària, per soldats d'un [[tabor]] (o batalló de soldats indígenes i oficials espanyols) del [[Protectorat espanyol al Marroc]], que forma part de les unitats de l'exèrcit nacional; i l'edifici va quedar totalment destruït excepte les parets exteriors.
 
Els anys que van del 1939 fins el 1955 van ser de gran pobresa. El 1949 es van enllestir les obres de reconstrucció de l'església parroquial de Sant Pere, la part nova va ser feta en estil [[neogòtic]] per així lligar amb la part conservada que era d'estil gòtic. Entre el 1943 i el 1953 es va dur a terme la construcció del nou hospital.
 
A finals dels anys 50, però sobretot, a partir del 1960, es produeix una creixent arribada de turisme estranger a la comarca (francesos, alemanys, holandesos, suïssos, etc.); gràcies a la presència, cada vegada major, d'aquests estiuejants forasters es va iniciar una etapa econòmica molt satisfactòria per a Figueres que va destacar com a nucli econòmic i comercial de l'Alt Empordà. També durant els anys 60, i principis dels 70, es produeix amb força el fenomen de l'emigració d'altres zones d'Espanya (andalusos, extremenys, murcians, etc.) cap a Catalunya i cap a aquesta ciutat altempordanesa en particular. La [[Costa Brava]] nord anava bé i Figueres creixia i s'enfortia.
 
L'abril de 1971 es va inaugurar la seu actual del [[Museu de l'Empordà]] (que havia estat creat el 1947) a la part baixa de la Rambla figuerenca. Amb l'augment de la població la ciutat va veure com apareixien noves parròquies, a més a més de la més antiga de Sant Pere; així tenim que el 1954 es va crear la de la Immaculada i Sant Pau (l'actual temple va ser consagrat el 1962) i, posteriorment, es van crear les del Bon Pastor (1966), de la Sagrada Família (creada el 1968, l'actual església és del 1989), i la de Santa Maria del Poble Nou (1975).
El 19 de setembre de 1971 la ciutat va patir un temporal de pluja que va descarregar, en només 24 hores, 535 l/m², provocant unes grans inundacions a Figueres i a tota la comarca.
L'11 de maig de 1972 es va inaugurar el Monument a Pep Ventura, a l'actual Plaça President Tarradellas (l'escultura era obra de Llorenç Cairó). L'octubre de 1973 es va inaugurar el segon col•legi públic de Figueres: el Salvador Dalí.
 
El 28 de setembre de 1974 es va inaugurar el [[Teatre-Museu Dalí]] sobre les restes de l'antic Teatre Municipal.
El 28 de setembre de 1974 es va inaugurar el [[Teatre-Museu Dalí]] sobre les restes de l'antic Teatre Municipal. L'any següent, el 1975, Figueres va tenir una Escola de Formació Professional, aquest centre va ser prendre el nom del famós inventor figuerenc: Narcís Monturiol. També, l'any 1975, el poble de [[Vilatenim]] i el llogaret de Palol de Vila-Sacra (que fins aleshores havien format un municipi) van incorporar-se al municipi de Figueres.
Durant els anys del franquisme la ciutat va anar creixent de poc més de 16.000 habitants fins els 28.000 l'any de la mort del dictador (encara que el creixement més fort va ser del 1960 al 1975).