Revisió del 13:55, 24 jul 2013 modifica JosepBC (discussió \| contribucions) 4.611 edits →‎Professor d'anatomia en el Reial Col·legi de Cirurgia de Barcelona ← Edició anterior		Revisió del 16:01, 26 set 2013 modifica desfés Bestiasonica (discussió \| contribucions) 244.771 edits Que diu Torres i Amat? Edició següent →
Línia 1: '''Antoni Gimbernat i Arbós''' ([[Cambrils]], [[1734]] - [[Madrid]], [[17 de novembre]] de [[1816]]) va ser un eminent [[cirurgià]] i [[anatomista]] català, conegut principalment per la seva contribució a la descripció de l'[[anatomia]] del canal inguinal i a la tècnica de reparació de l'[[hèrnia]] crural. Un retrat seu forma part de la [[Galeria de Catalans Il·lustres]] de l'[[Ajuntament de Barcelona]].<ref>[[Agustí Duran i Sanpere]]: ''La galeria de catalans il.lustres'', dins ''Barcelona i la seva història. L’art i la cultura''. Barcelona: Curial, 1975 p. 458-461</ref> === Formació quirúrgica en el Reial Col·legi de Cirurgia de Cadis ===▼ ~~== Biografia ==~~ ~~Va néixer en el 1734 a [[Cambrils]].~~ Després de cursar estudis de [[llatí]] i [[filosofia]] a la [[Universitat de Cervera]], es va matricular el 1756 en el [[Real Col·legi de Cirurgia de Cadis]], fundat per [[Ferran VI de Castella]] i vinculat a la Marina Espanyola. El port de [[Cadis]] constituïa la base de l'[[Armada Espanyola]], de la qual va entrar a formar part com a cirurgià, reclutat pel cap de Cirurgia de l'Armada, [[Pere Virgili i Bellver]]. Virgili va abandonar Cadis per fundar el Reial Col·legi de Cirurgia de [[Barcelona]]. És seguit pel seu gendre Lorenzo Roland, professor d'Anatomia a Cadis, que deixa la seva plaça vacant. Reconegut pel seu coneixement i destresa en la dissecció anatòmica, Gimbernat va ser elegit per exercir de professor d'anatomia, abans d'haver aconseguit la seva graduació, a la qual accedeix el [[1762]].▼ ▲=== Formació quirúrgica en el Reial Col·legi de Cirurgia de Cadis === ▲Va néixer en el 1734 a [[Cambrils]]. Després de cursar estudis de [[llatí]] i [[filosofia]] a la [[Universitat de Cervera]], es va matricular el 1756 en el [[Real Col·legi de Cirurgia de Cadis]], fundat per [[Ferran VI de Castella]] i vinculat a la Marina Espanyola. El port de [[Cadis]] constituïa la base de l'[[Armada Espanyola]], de la qual va entrar a formar part com a cirurgià, reclutat pel cap de Cirurgia de l'Armada, [[Pere Virgili i Bellver]]. Virgili va abandonar Cadis per fundar el Reial Col·legi de Cirurgia de [[Barcelona]]. És seguit pel seu gendre Lorenzo Roland, professor d'Anatomia a Cadis, que deixa la seva plaça vacant. Reconegut pel seu coneixement i destresa en la dissecció anatòmica, Gimbernat va ser elegit per exercir de professor d'anatomia, abans d'haver aconseguit la seva graduació, a la qual accedeix el [[1762]]. === Professor d'anatomia en el Reial Col·legi de Cirurgia de Barcelona === El mateix any de la seva graduació és reclamat per [[Pere Virgili]] en el [[Real Col·legi de Cirurgia de Barcelona]]. L'administració central de Madrid es va oposar a la concessió de la plaça de professor d'anatomia, a la qual havia estat proposat per Virgili, al·legant la seva joventut. Inicialment va ser nomenat professor honorari d'anatomia i poc després supernumerari. El [[1764]] se li concedí la titularitat oficial de la plaça de professor d'anatomia del Reial Col·legi de Cirurgia de Barcelona i és també nomenat Cirurgià Major. A Barcelona, el [[1772]], descriu per primera vegada el lligament lacunar del canal femoral, pel qual seria universalment conegut, així com l'aplicació de la seva identificació en una nova variant tècnica de la cirurgia de l'[[hèrnia femoral]] o [[hèrnia crural]]. El seu enginy li impulsà a dissenyar nous instruments quirúrgics entre els quals va destacar un litotomo renal que va gaudir de gran popularitat a la seva època. === Estudis a Europa. Relació amb John Hunter === El [[1774]] Gimbernat gaudia d'una acreditada reputació com a cirurgià i aconseguí que el rei [[Carles III d'Espanya\|Carles III]] subvencionés la seva estada a l'estranger, per poder aportar a Espanya els avenços més recents en el camp de l'anatomia i de la cirurgia. Inicià el seu llarg periple per Europa a París, al ''Hôpital de la Charité'' i a l'''Hôtel Dieu'', el més antic i insalubre hospital de França, que a més havia sofert un gran incendi el 1772. Posteriorment va viatjar a [[Londres]] on assisteix a les classes de l'anomenat anatomista i cirurgià [[John Hunter]]. El [[25 d'abril]] de [[1777]] es va concretar la difusió de la seva contribució a la cirurgia de l'hèrnia crural, quan en una de les classes d'de Hunter sobre les tècniques de reparació d'hèrnies, sol·licita i obté el permís per explicar la seva innovació tècnica en aquesta cirurgia, consistent en la secció del lligament lacunar per aconseguir la reducció de l'hèrnia crural estrangulada. Des de llavors, aquest lligament, que correspon a un engruiximent triangular del lligament inguinal en la seva inserció en el tubercle del pubis, és universalment conegut com a [[lligament de Gimbernat]]. Va continuar els seus estudis a [[Edimburg]] i a la ciutat holandesa de [[Leiden]]. Torna a Espanya el [[1778]].▼ ▲El [[1774]] Gimbernat gaudia d'una acreditada reputació com a cirurgià i aconseguí que el rei [[Carles III d'Espanya\|Carles III]] subvencionés la seva estada a l'estranger, per poder aportar a Espanya els avenços més recents en el camp de l'anatomia i de la cirurgia. Inicià el seu llarg periple per Europa a París, al ''Hôpital de la Charité'' i a l'''Hôtel Dieu'', el més antic i insalubre hospital de França, que a més havia sofert un gran incendi el 1772. Posteriorment va viatjar a [[Londres]] on assisteix a les classes de l'anomenat anatomista i cirurgià [[John Hunter]]. El [[25 d'abril]] de [[1777]] es va concretar la difusió de la seva contribució a la cirurgia de l'hèrnia crural, quan en una de les classes d'Hunter sobre les tècniques de reparació d'hèrnies, sol·licita i obté el permís per explicar la seva innovació tècnica en aquesta cirurgia, consistent en la secció del lligament lacunar per aconseguir la reducció de l'hèrnia crural estrangulada. Des de llavors, aquest lligament, que correspon a un engruiximent triangular del lligament inguinal en la seva inserció en el tubercle del pubis, és universalment conegut com a [[lligament de Gimbernat]]. Va continuar els seus estudis a [[Edimburg]] i a la ciutat holandesa de [[Leiden]]. Torna a Espanya el [[1778]]. === Director i catedràtic del Reial Col·legi de Cirurgia de Madrid ===▼ ▲=== Director i catedràtic del Reial Col·legi de Cirurgia de Madrid === A la seva tornada a Espanya, se li va encarregar la creació del Reial Col·legi de Cirurgia de Madrid, [[Col·legi de Cirurgia de Sant Carles]], del qual va ser director, al costat de [[Mariano Ribas]], i catedràtic d'operacions i àlgebra [[traumatologia\|(traumatologia)]]. Es nomenat director el [[27 de gener]] de [[1787]] i el Col·legi és oficialment inaugurat l'[[1 d'octubre]] de [[1787]]. El [[1789]] és nomenat cirurgià de Cambra de Rei i se li concedeix títol nobiliario. El [[1801]] és nomenat Primer Cirurgià Reial i com a conseqüència, president de tots els col·legis de cirurgia d'Espanya. Durant la [[guerra de la ~~indepèndencia~~independència d'Espanya\|invasió napoleònica]] presideix el Consell Superior de Salut Pública, organisme en el qual es fusionen les facultats de Medicina i Farmàcia i els col·legis de cirurgia. Després de la retirada dels francesos i l'adveniment de [[Ferran VII d'Espanya\|Ferran VII]], cau en desgràcia a causa de la seva col·laboració amb els invasors i és destituït dels seus càrrecs. Postergat de la vida acadèmica, pateix un deteriorament de les seves facultats mentals acompanyada d'una gran penúria econòmica en els seus últims anys de vida. La minva de la seva salut també es concreta en la pèrdua de visió. El [[1810]] es va sotmetre a una intervenció ocular per [[Josep Ribes]], però Gimbernat retira prematurament les benes que cloïen els seus ulls, la mateixa nit de l'operació, provocant una complicació que ~~els~~el va deixar pràcticament [[ceguesa\|cec]]. Mor a [[Madrid]] el ~~[[17 de novembre]] de~~ [[1816]]. == Publicacions == El 1793, Gimbernat va publicar el "Nou Mètode d'operar l'Hèrnia Crural", dedicat al rei [[Carles IV de Castella\|Carles IV]]. Al llibre detalla la descripció anatòmica del canal femoral i del lligament lacunar. També descriu la tècnica del tractament quirúrgic de l'hèrnia crural estrangulada, mitjançant la secció del lligament per facilitar la reducció del contingut herniario. Al mateix llibre descriu la troballa freqüent d'un gangli en la proximitat immediata del canal femoral, que posteriorment ha estat conegut com a [[gangli de Cloquet]] o de Rosenmüller, ja que va ser descrit per aquests autors ([[Jules Germain Cloquet]], 1790-1883, i [[Johann Christian Rosenmueller]], 1771-1820, professors d'anatomia i cirurgia de [[París]] i [[Leipzig]], respectivament) com una lesió que podia confondre's amb una hèrnia crural incarcerada. Aquest llibre va tenir gran repercussió en la seva època i va ser traduït a l'anglès, alemany i francès. La versió anglesa, datada en a 1795, es deu a Thomas Beddoes. La seva contribució també es va concretar en una publicació el [[1801]] sobre l'ús i abús de les lligadures i una altra sobre la cirurgia corneal, "Dissertació de les úlceres dels ulls que interessen la còrnia transparent" el 1802. == Referències ==▼ ~~== Premis i reconeixements ==~~ <references /> * Un retrat seu forma part de la [[Galeria de Catalans Il·lustres]] de l'[[Ajuntament de Barcelona]].<ref>[[Agustí Duran i Sanpere]]: ''La galeria de catalans il.lustres'', dins ''Barcelona i la seva història. L’art i la cultura''. Barcelona: Curial, 1975 p. 458-461</ref> ▲== Referències == ~~{{Referències}}~~ == Bibliografia == Linha 33 ⟶ 27: Antonio de Gimbernat (1734–1816). Anatomist and surgeon. Puig-La Calle J, Marti-Pujol R. Antonio de Gimbernat (1734–1816). Anatomist and surgeon. Arch Surg 1995;130:1017. Nuevo Método de operar en la Hernia Crural. Gimbernat A. Madrid, Ibarra, 1793. A new method of operating for the femoral hernia translated from the Spanish Don Antonio de Gimbernat. Beddoes T. London, J. Johnson, 1795. {{citar ref\| tipus = llibre\| cognom1 = Torres i Amat\| nom1 =Fèlix \| enllaçautor1 = Fèlix Torres i Amat\| títol = Memorias para ayudar a formar un diccionario crítico de los escritores catalanes y dar alguna idea de la antigua y moderna literatura de Cataluña\| url = http://books.google.es/books?id=sp8IAAAAMAAJ&printsec=frontcover&hl=es#v=onepage&q&f=false\| editorial = Imprenta de J. Verdaguer \| lloc = Barcelona \| data = 1836 \| consulta = 26 de setembre de 2013\| pàgines = 287-291 \| llengua = castellà }} == Enllaços externs == Linha 42 ⟶ 37: * [http://www.artehistoria.jcyl.es/historia/personajes/6446.htm Artehistoria Revista Digital. Personatge: Gimbernat i Arbós, Antoni] {{ORDENA:Gimbernat Arbos, ~~Antonio~~Antoni}}▼ ▲{{ORDENA:Gimbernat Arbos, Antonio}} [[Categoria:Metges catalans]] [[Categoria:Anatomistes]] [[Categoria:cirurgia]] [[Categoria:Cambrils]]

Antoni Gimbernat i Arbós: diferència entre les revisions