Can Garrigó: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Pàgina nova, amb el contingut: «{{Proves d'usuari}} <!-- EDITEU A CONTINUACIÓ --> Can Garrigó fou una finca de cultiu situada al barri de Santa Eulàlia de Vilapicina, a l'antic terme muni...».
 
Cap resum de modificació
Línia 1:
{{Proves d'usuari}}
<!-- EDITEU A CONTINUACIÓ -->
'''Can Garrigó''' fou una finca de cultiu situada al barri de Santa Eulàlia de Vilapicina, a l'antic terme municipal de [[Sant Andreu de Palomar]]. El seu nom original fou Manso Sentmenat degut a que els primers propietaris foren la família Sentmenat que ostentaven els títols nobiliaris de [[marquesat de Castelldosrius|marquès de Castelldosrius]] i [[baronia de Santa Pau|barons de Santa Pau]]. La única construcció a dins la finca era la masia del mateix nom.
 
== El pla d'urbanització ==
El 1896, quan Sant Andreu de Palomar encara era un municipi independent, s'aprova el pla d'urbanització de la finca dins de la planificació de l'eixample de Sant Andreu que preveïa un tramat de carrers en quadrícula per unir el casc antic de Sant Andreu, el barri Santa Eulàlia de Vilapicina i la barriada dels [[El Congrés i els Indians|Indians]]. D'aquest pla de Can Garrigó destaca el nom en que es bategen els carrers on s'utilitzen les lletres de l'abecedari: A, B, C, D, E, F, G, H, I i J. Avui en dia encara hi ha un carrer que manté el seu nom original, ara rotulat [[carrer de la Jota]].
El mateix any 1896 mor el propietari de can Garrigó i la finca l'hereda el seu nebot Marcel·lí Vilardebó i Farnés.
 
L'1 de juny de 1900, Marcel·lí Vilardebó Farnés vén la finca a Maria dels Àngels Puig España.
El mateix any 1896 mor Josep Vilardebó i Moret, propietari de can Garrigó, i la finca l'hereda el seu nebot [[Marcel·lí Vilardebó i Farnés]]. L'1 de juny de 1900, Marcel·lí Vilardebó vén Can Garrigó a [[Maria dels Àngels Puig España]]. A partir d'aquest moment la finca es comença a segregar i a vendre per a la construcció d'habitatges. A la dècada dels anys 1920 s'urbanitzen els passatges de l'[[passatge de l'Arquitecte Millàs|Arquitecte Millàs]] i de [[passatge de Santa Eulàlia|Santa Eulàlia]]. La darrera part de la finca de cultiu continua funcionant fins a l'any 1961 quan [[Delmir de Caralt i Puig]] expulsa la família masovera i s'enderroca la masia.