Ellen Key: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1:
[[Image:Ellen Key.jpg|thumb|Ellen Key]]
'''Ellen Karolina Sofia Key''' ([[11 de desembre]], [[1849]] – [[25 d'abril]], [[1926]]) va ésser una [[feminista]] i sufragista [[Suècia|sueca]] que va escriure sobre una gran varietat de temes, especialment vida familiar, [[ètica]] i [[educació]].
Nascuda a la província sueca de [[Småland]], Key mantenia que la maternitat era tan crucial per a la societat que el govern, i no pas els marits, era qui havia d'ajudar a les mares i llurs fills. Aquestes idees considerant el paper dels estats en el benestar dels infants van influir en la legislació social de diversos països europeus.
Linha 6 ⟶ 7:
Entre les seues millors obres conegudes cal destacar:
*''
*''Kärleken och äktenskapet'' (L'amor i el matrimoni), [[1911]].
==Primers treballs==
Ellen Key va començar la seua carrera com a escriptora a mitjans de la dècada dels setantes del segle XIX escrivint assajos literaris. Va esdevenir coneguda per al gran públic mitjançant el pamflet ''Om yttrande- och tryckfrihet'' (Sobre la llibertat d'expressió i d'impremta), 1889. Des de llavors, el seu nom i els seus llibres van ser tema de conversa. Les seves següents obres es van centrar en els seus punts de vista sobre educació, llibertat personal i el desenvolupament independent de l'individu. Cal destacar-ne:
*''Individualismo och socialism. Nagra tankar om de fa och de manga
*''Tankebilder, I-II'' (Imatges del pensament, volums I i II), [[1898]].
*''Manniskor'' (Éssers humans), [[1899]].
*''Lifslinjer, I-II'' (Línies vitals, volums I-
*''Själarnas neutralitet'' (La neutralitat de les ànimes), [[1916]].
Sobre educació, el seu primer article va ser ''Om smabarnslärarinnor för hem och skola'' (Mestres per a infants a casa i a escola) publicat a ''Tidskrift för hemmet''
▲Sobre educació, el seu primer article va ser ''Om smabarnslärarinnor för hem och skola'' (Mestres per a infants a casa i a escola) publicat a ''Tidskrift för hemmet'' (1876). No obstant, el seu primer article amb una repercussió més que notable va ser ''Böckerna mot läseböckerna'' (Llibres enfront de llibres de text) publicat al diari ''Verdandi'' (1884). Més tard, i en el mateix periòdic, va publicar també altres articles com ''Ett uttalande i samskolefragan'' (Declaració sobre la coeducació) -1888- i ''Själamorden i skolorna'' (Assassinat de les ànimes a les escoles) -1891-. Posteriorment publicaria les obres ''Bildning. Nagra synpunkter" (Educació) -1897- i ''Skönhet för alla'' (Bellesa per a tothom) el 1899.
El [[1906]] va escriure ''Folkbildningsarbetet särskildt med hänsyn till skönhetssinnets odling'' (Educació popular amb una especial consideració pel desenvolupament del sentit estètic). En els seus darrers llibres Ellen Key analitzà l'estètica com un mitjà per a l'enlairament moral de la Humanitat des d'una doble vessant que englobava la bellesa i l'art.
==Vida personal==
Ellen Key va créixer en una atmosfera de [[liberalisme]] i, per això, les seves idees polítiques eren radicalment liberals ja que per a ella la llibertat era de capital importància. També era una fervent [[republicana]]. A partir dels anys 1880s, el seu pensament esdevingué més radical, afectant primer les seues creences religioses i, posteriorment, els seus punts de vista sobre la vida en societat en general. Això va ser el resultat d'extenses lectures. Vers el final del decenni dels vuitantes i, particularment, durant la següent dècada, va començar a llegir literatura [[socialista]] i orientar-se gradualment cap a aquest corrent de pensament.
Key va ser educada a una llar de fortes conviccions cristianes però, a mesura que s'anava fent gran, va començar a qüestionar l'educació rebuda. A partir de [[1879]] va començar a estudiar [[Charles Darwin]], [[Herbert Spencer]] i [[T. H. Huxley]]. A la tardor d'aquest mateix any va poder conèixer Huxley i Haeckel a Londres. El principi de l'[[evolució]], en el qual Key creia, va tindre una gran influència sobre els seus punts de vista educacionals.
== Enllaços externs ==
| |||